Ens trobem una altra vegada amb la
carrera del club, amb esta van hi ha ser quatre les vegades que ens hem reunit
per a celebrar tots junts el Trofeu Dorsal 19.
Com en tots els anys anteriors
entregarem trofeus i diplomes als millors de l'any en diversos apartats així
com als millors en la carrera de Rubielos de Mora i ho farem als que obtinguen
el millor coeficient segons el temps realitzat i a la seua edat.
Saber qui és millor i pitjor pot
paréixer fàcil si només volem valorar el temps realitzat però així i tot hi ha
alguns problemes. Enguany hem utilitzat per a l'establiment de les millors i
pitjors marques en marató i en mitja marató totes les mitges i totes les
maratons i ens n'hem adonat que hem de tornar l'any que ve només a comparar els
temps en les homologades ja que ens hem trobat amb carreres amb molta
diferència de metres i volem que totes les marques que es comparen s'hagen
aconseguit amb els mateixos metres.
En el nostre afany que tots tinguen les
mateixes oportunitats en el Trofeu de Dorsal 19 afegim a la igualtat de metres
un coeficient per edat a fi de compensar el que els anys ens van llevant, ja se
que sempre pot ser polèmic i que pot succeir que la millor marca de Rubielos de
Mora no siga la del guanyador però el més ràpid sempre tindrà el premi a la
millor marca de l'any i el reconeixent del club en altres premis.
Qui és el millor corredor? A vegades
podem deduir que algú és millor segons siga la seua marca. És possible també
mesurar la “qualitat” d'un corredor, per mitjà d'un número que ens diga “el que
val”? Com establir, si això fóra possible, el número que ens diga el valor d'un
corredor? Els durs entrenaments que ha realitzat, la duresa del seu treball
diari, la seua edat, el seu sexe.
El millor corredor, el que més “val”,
depén de molts factors. Potser puguem pensar que “val més” el corredor més
ràpid que el més lent.
Però ací les sorpreses podrien ser
moltes: és que es pot valorar el sacrifiçi que es realitza per a eixir a
entrenar? És que es pot dir que “no val res” el fet de que un corredor que
després d'una dura jornada de treball ix a córrer? És que ha deixat de valdre
el corredor veterà perquè les seues marques no són enlluernadores? És que ens
podem oblidar dels que desgraciadament estan corrent amb lesions o estan
lesionats?
Difícil i complicat buscar globalment
al millor corredor, per això en la carrera del club de Dorsal 19 volem que tots
els seus corredors se senten importants i, perquè no, també els millors.
Sovint, demanem una solució concreta o
solucions màgiques per a certs problemes.
Nosaltres intentem només ensenyar
principis, no donem receptes, i a cada un li correspon trobar en eixos
principis, la solució que més s'adapte a les seues circumstàncies i als seus
fins.
Ens estem acostumant ha rebre respostes
concretes, receptes, per a quasi tot, però en este món de la carrera a peu és
més complicat.
Llavors, quina és la diferència entre
un principi i una recepta? El principi expressa coses certes, invariables que
solen afectar tots els corredors. La recepta concernix més aïna a l'aplicació
d'este principi a les situacions concretes de cada un i varia en funció
d'estes.
Un dels majors signes de la peresa
intel·lectual i afectiva de la nostra època és el de perdre de vista els
principis i reemplaçar-los per receptes o trucs, que puguen aplicar-se
indistintament a qualsevol circumstància, i que dispensen de l'esforç de
pensar, triar i de crear.
Hi ha plans d'entrenament per a quasi
tots així com manuals per a córrer una marató, per a acabar una marató, per a
no fracassar el dia de la carrera… com si les realitats de cada corredor es
reduïren a vulgars mecàniques i que han de ser usades com les instruccions que
brinda el fabricant...
Els principis ens mostren el fi a
aconseguir, però la recepta té a veure amb els mitjans, i estos han
d'adaptar-se a les circumstàncies noves i imprevisibles que es presenten.
El fi d'un riu és arribar al mar, però
el seu curs es va cavant, segons les diverses estructures geològiques que ha de
travessar al llarg del seu recorregut. És precís ser ferm en els principis però
molt flexibles per a aplicar-los.
Els comerciants de receptes ens
afalaguen amb la il·lusió que existixen, en l'àmbit de les carreres i de
l'entrenament, patents capaçes d'obrir totes les portes, sabatilles que ens
faran volar, calcetins amb què no tindrem rampes, tiretes nasals per a respirar
millor, roba amb què no suarem, rellotges i GPS de totes classes que ens
asseguraren un entrenament perfecte...
És molt difícil que un club tinga la
recepta que aconseguisca que tots els seus corredors estiguen feliços i
contents, que encerte en totes les seues decisions però l'important és que
posseïsca uns principis clars en este món de la carrera a peu per a després
anar aplicant a cada corredor un tractament distint i que cada corredor
s'adapte segons eles seues característiques.
El principi de la medicina és la de
tornar la salut als malalts. Però cada malalt exigix un tractament particular;
no es tracta igual un xiquet que a un ancià, a un cos esgotat o a un cos
vigorós. El metge que receptara una mateixa cosa a tots els seus pacients
afectats per la mateixa malaltia, exerciria malament la seua professió.
En fi, tot açò per a arribar a la
conclusió que el dia 27 en Rubielos de Mora tindrem un sol principi, passar-ho
bé amb la carrera a peu, i que intentarem que cada un tinga una recepta
diferent perquè puga passar una dia divertit, tant si vols competir com si
només vols disfrutar d'una carrera i un sopar simpàtic.
COEFICIENTS PER EDAD.
35 = 3580. 36 = 3597. 37 = 3618. 38 =
3644. 39 = 3672.
40 = 3701. 41 = 3731. 42 = 3761. 43 = 3791. 44 = 3822.
45 =
3853. 46 = 3885. 47 = 3917. 48 = 3950. 49 = 3983.
50 = 4017. 51 = 4052. 52 = 4087. 53 = 4123. 54 = 4159.
55 = 4196. 56 = 4234. 57 = 4272. 58 = 4311. 59 = 4352.
60 = 4392. 61 = 4433. 62 = 4475. 63 = 4519. 64 = 4562.
65 = 4607. 66 = 4652. 67 = 4699. 68 = 4746.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada