IN MEMORIAM

dijous, 4 de juliol del 2013

Demá els 7 minuts.

     Demà ja ens toca realitzar el test de 7 minuts i no estem en les millors condicions ja que dormir poc i pocs quilòmetres no son bones expectatives, ja se que podrien ser el denominadors comú de totes les festes patronals i les de Pego no són una excepció, però hem pogut sobreviure i estem preparats per a continuar.
     A pesar de tots els festejos encara hem tingut ganes d'acudir a córrer a la platja de Bellraguart on els nostres representants han realitzat una bona carrera i només han patit un poc de la calor a què ens haurem d'anar acostumant d'ara en avant.


     El nostre test de 7 minuts ja està ací, un sopar a base de porc senglar que Armando ens proposarà pa què puguem anar analitzant els nostres resultats mentres els nostres estómacs se'n van omplit de les proteïnes necessàries per a emprendre tot l'entrenament que ens esperara este estiu i on els hidrats de carboni seran els reis.
     En el sopar de dema la carn serà la protagonista junt amb el metre i al crono que no sols utilitzarem per a preparar la marató si no que ens podrà servir per a qualsevol tipus de distància ja que esbrinar quals són les nostres necessitads o millor dita on estan les nostres carències és una bona forma de millorar este estiu.
     Ens haurà passat algunes vegades que eixim a entrenar amb un amic tots els dies i realitzem els mateixos quilòmetres i les mateixes sèries amb els mateixos temps i quan anem a les carreres resulta que sempre ens guanya traient-nos alguns minuts d'avantatge, quantes vegades no ens haurem trencat el cap pensant com és possible i és que quan entrenem no basta realitzar la mateixa distància i a la mateixa velocitat per a córrer igual que el nostre amic, si no que també l'esforç que realitzem ha de ser el mateix. 
     Segurament quan jo entrene amb el meu amic estic realitzant un esforç extrem i quan ell el que sent és un esforç normal, així que si jo entrenara com ell deuria realitzar les sèries més lentes per a entrenar igual.


     La majoria de les vegades açò no succeïx, tots entrenem junts i l'entrenament li va millor a uns que a altres i és que realitzar un entrenament quasi perfecte és molt difícil perquè hauríem d'afegir inclús moltes més variants com és l'hora en què eixim ha córrer, ja que els nostres treballs no són els mateixos i uns tenen treballs més físics, i açò ens afecta si correm a la vesprada però al matí hauríem de mirar els costums nocturns de cada persona i veure quan se'n va ha dormir cada u.
     Açò és el que s'anomena per ací la càrrega interna d'un entrenament que és molt difícil que siga la mateixa per a dos persones, tot este món de l'entrenament és complicat i molts pensen que només el pulsometro és el que ens ha de marcar el nostre ritme, però llavors quasi sempre entrenaríem sols d'ací és on naix la verdadera importància de les pistes d'atletisme i l'entrenament en grup en elles, perquè podem estar acompanyats i entrenar tots junts.
     Es pot calfar i recuperar tots junts i també realitzar els exercicis de tècnica de carrera o les estirades i despreses cada un a la seua sèrie o als seus canvis de ritme, com veieu molts temes de què xarrar.
     Per cert acabe amb una formula matemàtica que ens deuríem aprendre, com calcular la velocitat a què hem corregut: velocitat és igual a espai sobre temps (v=e/t), és a dir la distància recorreguda dividida en el temps empleat a recórrer eixa distància.
V = E / T
     O siga els metres realitzats multiplicats per 60 i el resultat dividit pels minuts que hem tardat, açò ens donarà la velocitat de metres per hora i com volem quilòmetres hora ho dividirem per 1000 i tindrem la velocitat en km/hora.

     Un exemple: si jo haguera corregut el 10K del Grau de Gandia en 40 minuts la meua velocitat haguera sigut de 15 km/h.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada