L'hora ha arribat.

En algun moment del nostre llarg entrenament per a la marató ens a d'arribar l'hora d'esbrinar com ens trobem, eixa hora en què el nostre entrenament ha de ser provat en carrera, és eixa tan temuda i dolorosa hora en què anem a llevar-nos totes les pors que puguem tindre per a afrontar els 42195 metres com nosaltres desitjaríem.

I eixa hora ha arribat, hem de fer l'últim gran entrenament el 5 i 6 de novembre per a saber si en veritat el ritme de marató que tant hem entrenat el tenim tan assimilat perquè ens porte fins a la meta el 20 de novembre a València.

I què és això que hem de fer? Córrer La Mitja Marató de Gandia. Córrer-la a ritme de marató. És eixe el nostre entrenament. Ja se que molts de vosaltres estareu pensant que és un entrenament massa fàcil, i que per tant deu existir alguna trampa. Per tant si, alguna cosa hi ha.

Anem per parts, el que anem realitzar en La Mitja de Gandia és intentar simular al segona part de la marató,  pel que hem de començar-la amb les cames ja cansades d'ací la importància de l'entrenament del dissabte a la vesprada.

L'ideal és córrer el dissabte a la vesprada una mitja marató a un ritme del 10% més lent que el nostre ritme de marató, per a estar cansats el diumenge al matí. I encara que des del punt de vista energètic podem estar prou recuperats, l'esgotament muscular amb un interval de 12 a 15 hores entre les dos carreres no consent una adequada recuperació.

És molt important eixa nit dormir de set a huit hores, perquè els efectes causats en les nostres cames es noten millor després d'un bon descans dormint. Eixa sensació de cansament no s'advertix per exemple 12 hores després del mateix entrenament si el fem el mateix dia i no deixem que el nostre cos es relaxe per complet, per exemple dissabte al matí i dissabte a la vesprada.

Si el diumenge en la mitja de Gandia la correm tota a ritme de marató i acabem bé i si el dilluns quan ens alcem les nostres cames no presenten cap senyal d'adoloriments o qualsevol tipus de molèsties, el nostre ritme de marató és l'encertat.

Si succeïx que no podem córrer amb prou comoditat La Mitja de Gandia o ens trobem més cansats del normal durant el dinar del VII Trofeu Dorsal 19, no ens quedara més remei que revisar el nostre ritme de marató i sobretot acoblar el pla d'entrenament fins a la marató a fi de descansar més del normal per a poder arribar a la marató molt més descansat.

Podríem el dissabte realitzar un altre tipus d'entrenament que ens cansara igual, com fer menys quilòmetres però més ràpids o qualsevol altre sistema, però realitzar una mitja marató ens ajuda molt psicològicament perquè la distància total és la marató.  Així és més fàcil que trobem diverses solucions als possibles problemes que ens puguen sorgir, ja que podem arribar a la conclusió que la marca que realitzem amb la suma de les dos mitges es pot acostar molt a la nostra marca en el cas que tinguem algun problema. És també més fàcil convéncer-nos que els ritmes de carrera els tenim assimilats o en cas contrari establir amb més seguretat un ritme més conservador en la primera mitja de la marató, en definitiva, com un percentatge molt gran de les nostres possibilitats que la marató ens isca bé esta en la nostra ment amb este test és més fàcil que ens trobem més segurs amb els nostres ritmes el dia de la marató.

Com en el futbol, en la carrera a peu també succeïx que hi ha molts sistemes de joc i d'entrenament, ja que tipus de proves per a esbrinar el ritme de marató hi ha molts com les sèries de 6000 o el tan conegut com el test de Yasso, que només ens serviran si l'entrenament que hem realitzat per a la marató reunix les condicions adequades per a cada tipus de test.

Una altra cosa important que hem d'entrenar en La Mitja de Gandia és realitzar una simulació del dia 20 de novembre a València. Començarem pel sopar del dissabte que hauria de ser el mateix quel del dissabte de la marató, gitar-nos a la mateixa hora i posar el despertador a la mateixa hora i desdejunar-se el mateix que tenim pensat per al dia de la marató, repetir la mateixa rutina i ja en carrera utilitzar la mateixa roba i les mateixes sabatilles així com els mateixos gels, és un assaig general.

Si hi ha alguna cosa que no ens funciona bé a Gandia tenim temps suficient per a buscar una solució i rectificar, estem a temps de solucionar molts problemes.

Un capritx del calendari.

El cap de setmana del 5 i el 6 de novembre reunix tots els ingredients per a considerar-se un dels caps de setmana amb més intensitat corredora dins de la història de Dorsal 19. Un cap de setmana que reunix dos esdeveniments que des d'anys són fonamentals per al nostre club i per als maratonians de Dorsal 19.

El capritx del calendari ha volgut que el nostre VII Trofeu Dorsal 19 i el nostre cap de setmana Especial Marató coincidisquen i la suma dels dos no sols sumara sinó que multiplicara l'ímpetu corredor del nostre club.

Els dorsaleros sabem, que el Trofeu Dorsal 19 és la “competició” per excel·lència en Dorsal 19, on si en una carrera tenim l'oportunitat de competir en igualtat de condicions amb els nostres companys molt més enllà de la marca és ací, en el Trofeu Dorsal 19, on la nostra edat i sexe no representen un obstacle, és en la carrera del club.

Els dorsaleros també sabem, que per a un maratonià el cap de setmana Especial Marató és el cap de setmana “definitiu”, on triarem després de quatre mesos d'entrenament qual hauria de ser el nostre ritme de marató, també sabem l'important que és que complim amb els ritmes que tenim establits per a acabar bé el nostre entrenament.

I enguany els maratonians van a haver de prendre una dura decisió, complir amb el seu pla d'entrenament o competir amb totes les seues forces en el VII Trofeu Dorsal 19. Difícil elecció.

Davant del maratonià, justament enguany es posa en relleu que la llibertat d'elecció no és només l'elecció per esta o aquella acció particular, sinó que és també, dins d'eixa elecció, decidir sobre com entén la carrera a peu i la seua disposició a favor de la marató, o a favor o en contra de tindre una bona classificació en el VII Trofeu Dorsal 19, en ultima instància, a favor o en contra de competir quan es pot guanyar o tindre una bona classificació.

Molt poques vegades als corredors ens arriba un moment tan decisiu pa prendre una decisió, és un moment que es dóna naturalment en el desenrotllament d'un llarg entrenament i que es podria haver evitat. És hora per tant d'escrutar en les nostres preferències que va davant una bona classificació en el VII Trofeu Dorsal 19 o aclarir el ritme de marató, és el moment de contrastar-los per a poder fer una elecció.

Per a triar amb llibertat, el corredor ha de conéixer bé les dos opcions i saber les conseqüències que cada elecció comporta. Ha de mirar qual és el seu coeficient en el VII Trofeu Dorsal 19 i valorar les seues possibilitats i ha de mirar si ja esta prou segur del seu ritme de marató.

La serenitat també serà necessària per a traure a la llum, totes les motivacions, pensaments, sentiments, raonaments que ens han mogut a preparar la marató i compaginar-ho amb el nostre instint competitiu. És en este punt on s'han de confrontar les dos voluntats. D'esta manera podrà fer-se una verdadera elecció: coneixent cada una de les volicions, la seua procedència i el seu valor en relació amb la nostra forma d'entendre la carrera a peu.

Les dos candidatures que s'enfronten en la nostra elecció no han de tindre por de "traure a la llum del sol" tot el que tenen internament i confrontar-ho. S'ha de ser valent per a no amagar res. Per més panoli, ingenu o inic que poguera paréixer un desig, per més afecte que li poguera tindre a una volició, haurà de traure-la fora i posar-la en la balança.

En estos moments resulta difícil per a algunes corredors que se'n van a enfrontar per primera vegada amb la marató decidir-se. O és tant el seu temor, que no aconseguixen fer-ho. Serà per tant oportú la presència dels corredors veterans per a ajudar-los a materialitzar, a traure fora tots eixos desitjos, volicions, sentiments, raonaments que porten dins i que d'alguna manera els turmenten i no els deixen prendre lliurement una decisió. Es donen casos que al "materialitzar" eixos desitjos el corredor es dóna compte que no són desitjos, sinó simples vel·leïtats o capritxos que es dissolen conformen van eixint a la llum, com a bambolles de sabó quan es toquen amb el dit. El "verbalitzar-los" o "materialitzar-los" té, entre molts altres avantatges, fer-nos veure la fragilitat dels fonaments en què es basaven moltes de les nostres il·lusions en este món de la carrera a peu.

En fi, prepararé dos entrades on intentare explicar en que consistix el VII Trofeu Dorsal 19 i el cap de setmana Especial Marató, amb la intenció d'embolicar-ho tot un poc més.

Podem beure de fonts noves

Una foto de carnet i ingressar la quota és tot el que es necessita per a començar el tramite per a traure's la llicència de la Federació d'Atletisme, això, i el desig de conéixer noves experiències en este món de la carrera a peu. 

Una foto en què aparegues somrient pot ajudar-te cada vegada que utilitzes la llicència per a sentir-te més feliç i segur de tu mateix i per tant perquè pugues realitzar una bona carrera.

Tots els que han llegit el que hem escrit sobre federar-se o no federar-se i ja estiguen decidits a no fer-ho, és fàcil que es troben cansats que tornem una vegada i una altra al mateix tema, però no quedarà més remei que continuar parlant de tot el que este relacionat amb la Federació almenys fins a la primera setmana de novembre que serà quan es tancara la primera possibilitat de federar-se, després ja només parlarem de l'atletisme federat per a anar comentant com es van desenrotllant les carreres, perquè el palmito de competicions s'àmplia de manera considerable i caldrà donar un poc d'informació extra.

Si algú a tingut la curiositat de mirar el projecte de calendari de competicions que hi ha per a la temporada que ve en la FACV ja s'haurà adonat de lo ple que esta, i que no tindrem més remei que començar a seleccionar on volem competir.

Podem aprofitar esta oportunitat per a donar un canvi, per a netejar per dins la nostra forma de practicar la carrera a peu. A vegades ens anem contaminant sense donar-nos compte. Lentament ens omplim d'hàbits, de costums que ens van fent repetitiu i monòton este món de la carrera a peu. És una bona ocasió per a explorar nous horitzons. 

Tots els corredors ens equivoquem i prenem decisions equivocades, la qual cosa no significa que estiguem fent malament les coses, potser és que estem ubicats en un lloc que no s'adapta completament a la nostra forma de ser, potser l'ambient que ens rodeja esta dedicat a una forma d'entendre la carrera a peu que ja tenim prou explorada i no ho sabem, és el que hi ha i ho acceptem.

Però no per això ens hem equivocat d'esport, pot succeir que les fonts de què estem bevent estiguen contaminades per ser massa repetitives. Podem beure de fonts noves, d'una aigua pura que ens canvie. Podem triar no tancar-nos en les fonts de sempre i no limitar-nos a les que ja coneixem. Podem buscar en la federació d'atletisme eixa font nova i tastar-la i veure si ens calma la set. Tot açò sense perdre de vista i sense deixar de beure en les fonts que ja coneixem.

Per que no beure de les carreres en pista? Tenim una pista en què poder entrenar i experimentar el que significa un 1500 o un 5K donant-li voltes a la pista o simplement competir amb una sola volta el 400, o dos el 800 Perquè no?

Perquè no beure del cross?  Molt hem parlat sobre l'atletisme dels Jocs Olímpics però només coneixem en primera persona la marató i el 10K, tota la resta ens és desconegut pel que ens ho perdem.

Actualment tenim tota la informació que volem, hem vist la majoria de les competicions importants per televisió i sabem els noms dels protagonistes de la majoria de les medalles i les seues marques, ens hem emocionat amb els seus rècords, i estes són les fonts de què bevíem fins ara per a calmar la nostra set d'atletisme, i sempre hem tingut la sensació que eren com a ràfegues fragmentades i que mai podien suplir a una bona Volta a Peu en la que nosaltres érem els protagonistes, no teníem altres opcions on acudir.

Nosaltres individualment, igual que Dorsal 19 com a club no serem millors per que ens federem o no, sinó que haurem crescut en molts aspectes, tindrem més oportunitats per a practicar l'atletisme.  

El regal de la marató

Després d'uns mesos tornen les grans carreres i no podien començar de millor forma que amb una carrera com La Mitja de València, tampoc es podia començar a albirar com es troben els maratonians de Dorsal 19 com en este cap de setmana en què hem vist el compromís de tots ells amb els 42195 metres.

En eixa mateixa línia, no és de sorprendre's com hem assistit a dos marques personals, Vicent Cuevas i Tino Navarro, i el gran debut en la distància de Nando que esta destinat a ser un dels referents en les llargues distàncies en Dorsal 19.

Hem vist com els entrenaments es desenrotllen a plena intensitat, aprofitant tot tipus de carreres i oportunitats, hem vist com Màxim i Bay han aprofitat per a entrenar i al mateix temps complir com a llebres de Vicent i Tino, i no sols La Mitja de València ha servit com a mitjà d'entrenament sinó que també la carrera de Daimús a sigud aprofitada per Linda, Tony, Vicent i Enrique per a complir amb els seus entrenaments camí de València.

Amb la intenció d'anar acumulant experiència i quilòmetres també han acudit a Daimús, Sandra, Rosaura, Manolo i José. Els trialeros no es van quedar a casa sinó que a Bocairent es van posar les seues sabatilles, Batiste, Carlos i Juansa.

Però el dissabte ja van provar també les seues forces Máximo i Tania pujant al podi acompanyats per Rafa en un bon 10K a Sagunt. I és que el club es troba en plena efervescència de carreres.

No sols els maratonians però sobretot els maratonians són els que en estes dates més intensament senten la passió per la carrera a peu.

El maratonià té un parentiu amb la divinitat ja que sap que després d'estudiar tot allò que s'ha relacionat amb els entrenaments, amb la nutrició, amb la fisiologia del moviment, després de buscar tot tipus d'explicacions sap que hi ha un algo més allà que no pot controlar i que decidirà com correrà la marató.

Li succeïx com a Aristòtil que després d'escriure la Física es va donar compte que faltava alguna cosa i va haver d'escriure a continuació la Metafísica, «més enllà de la física», el maratonià es dóna compte que amb només els ritmes, percentatges, alimentació etc. No es corre una marató, hi ha un algo més allà. Hi ha alguna cosa com una espècie d'halo que resplendix, encara que de forma feble, que li diu que serà quelcom que es troba en la seua ment el que li portara a la meta.

Per això en la línia de meta d'una marató es poden veure qualsevol classe de corredors, corredors que la majoria d'ells no presenten la característiques apropiades per a acabar una marató i no obstant això estan allí, Quina llei física o matemàtica els ha portat fins allí? Cap. Estan allí perquè la seua ment els ha espentat, els ha dit que era possible i ells s'ho han cregut.

Al cap i a la fi el maratonià posseïx un llampada de grandesa que'l diferència de les persones corrents, en tant en quan sap que per molt que es prepare no mereix res del que rebrà, sap que el que rebrà de la marató res té a veure amb el que ha donat per a preparar-la, sap que tot el que rep de la marató és un regal i com tot regal no ens podem apropiar d'ell i el devem rebre com un agraïment. I eixe agraïment és essencialment energia positiva.

El regal que ens dóna la marató, ens arriba com una caixa de bombons. Deliciosos, embolicats amb papers de dissenys diferents i els hem de repartir un a un a tots els corredors que tinguem al nostre voltant. Eixa caixa de bombons val molt si aprenem a compartir-los.

 Hi ha un poc més allà de tot el que es puga escriure o representar per a comprendre el que sent un maratonià al creuar per primera vegada la línia de meta, quan un corredor decidix convertir-se en maratonià pot arreplegar experiències, veure entrenaments i realitzar-los, llegir i escoltar a molts maratonians però tot això només li servirà com a acompanyament fins que creue la línia de meta, després les seues experiències i les seues sensacions seran diferents de tot el que havia pogut imaginar. Tal vegada no li agraden i no tornarà a córrer una marató o tal vegada es convertisca en una addicció que no podrà controlar i que el perseguira marató despres de marató. El que esta clar és que no l'oblidara.

Ho hem vist este diumenge en tots els dorsaleros que es preparen per a la marató, posseïxen una purna de grandesa humana, amb deix a divinitat, que centelleja quan parlen de la seua marató. Per això ens interpel·len tant i seguixen amb entusiasme els seus entrenaments.

Per això també seguim amb frenesí els seus progressos i ens alegrem tant quant tot els va bé i igual com ens apesarem quan no els va bé o es lesionen i és que ho sentim, ho notem, perquè en el fons, sabem que com intuïa Pascal, cada vegada que un home se supera infinitament a si mateix aconseguix algun tipus de grandesa.

Beniarbeig i Fundesem; més enllà dels èxits

Encara que som corredors populars i la nostra assistència a les carreres no deuria comportar una obligació per competir, la veritat és que hi ha victòries i hi ha derrotes, segons aconseguim el que pretenem o no. Això implica estar preparats per a triomfar i per a fracassar.

Per això es diu que la competició pot ser una desgràcia o una rica font d'aprenentatge: tot depén de la forma en què cada un de nosaltres ens enfrontem a les carreres. D'ací la importància que tenen els companys i els clubs per a recolzar als seus corredors en les competicions dels caps de setmana, perquè així assimilaran millor la possible frustració, li donaran més valor a l'esforç i a la marca que han realitzat; més enllà de si guanyen o perden.

Este cap de setmana més enllà dels èxits a què estem acostumats per part de Máximo i Carmen, hem vist com Bay també s'ha pujat al podi a Beniarbeig guanyant en la seua categoria. Carmen ho ha fet en la categoria absoluta i Máximo va ser segon en la seua categoria, fet que va tornar a repetir el diumenge en el VII 10K Fundesem Alacant.

Com veieu tenim companys que si que han passat moltes vegades per l'experiència de guanyar una carrera i per tant també de perdre-la. Generalment es fa més èmfasi en el que ens ensenyen les derrotes que el que ens mostres les victòries. Hi ha més literatura darrere del fet de “saber perdre” que de “saber guanyar”. No obstant això, cal tindre en compte que quan s'obté la victòria cal evitar caure en l'arrogància, la preponderància i la presumpció.

Si els preguntàrem a Carmen, a Máximo i a Bay ens dirien, perquè ho han experimentat moltes vegades, que saber guanyar no és només imposar-se i derrotar a altres. És, competir honradament, el bon guanyador no fa sentir malament als altres al gallejar dels seus èxits, sinó que ho assumix amb senyoriu, rectitud, humilitat i camaraderia. De la mateixa manera, el verdader guanyador és aquell que ha confiat en les seues capacitats i les ha demostrat, sense passar mai per damunt dels altres.

Si un club exigira als seus corredors que sempre aconseguiren la victòria no seria és el més adequat, i menys si se'ls motiva a fer-ho sense importar a quin preu. El que sí que convé, és motivar-los perquè córreguen esportivament, amb esforç, constància i sacrifici.

També està el saber perdre, lo qual no hem de mostrar-ho com a fracàs, humiliació, desil·lusió, ni revenja. Cal transmetre als nostres corredors el perdre amb cavallerositat, perquè els ajudara a enfortir-se mentalment i a saber tolerar la hipotètica frustració, a l'acceptar i assumir amb humilitat, la victòria aliena. No importa que els nostres corredors se senten tristos i decebuts, pel gran esforç realitzat, però mai ha de permetre's que tinguen reaccions desproporcionades. L'honestedat els farà verdaders vencedors, encara que hagen perdut.

En carreres on es perd o se'ns escapa una marca, es pot guanyar, i molt. És en eixes carreres on el corredor es manifesta com a persona, on es forma el seu caràcter, on es reconeixen els errors i es plantegen les millors solucions per a les pròximes carreres.  És sa i convenient, que ajudem als nostres companys a assumir la derrota de la millor manera, és a dir, amb vista a millorar, a seguir avant i a extraure les coses bones que deixen estes experiències.

És veritat que són molt pocs els que saben el que significa pujar al podi o estar a punt, però som majoria els que ens hem sentit guanyadors o perdedors en centenars de carreres, ja siga contra els nostres companys o contra les nostres marques i és que només hi ha una forma de perdre guanyant, és aprendre alguna cosa en cada carrera independentment del seu resultat.

I, això només ho aconseguirem quan aprenguem a perdre i així aconseguirem guanyar perdent. Pareix un bonic joc de paraules però no és fàcil de comprendre. Perquè aprendre de la perduda, el que es diu de veritat aprendre, és una cosa que molt pocs saben fer.

És més fàcil suavitzar, deixar passar el temps i després recordar eixa carrera fallida com una experiència més, i ja esta. I en eixe “ja està” no hem guanyat res, no hem guanyat l'única cosa que podem guanyar de veritat: convertir cada carrera en una escola on cada vegada aprenguem alguna cosa on no sempre guanyar és una victòria i perdre una derrota.

Prenem la decisió de federar-nos?

Esta serà una entrada llarga, molt llarga, així que si t'interessa el tema i no tens temps per a llegir-la tranquil·lament, és millor que busques una millor ocasió. Ja hem escrit algunes entrades on esta explicat el perquè del nostre ingrés en la RFEA i dels avantatges d'estar federat, però el moment decisiu s'acosta i cal començar a decidir-se.

Tots els que estiguen mínimament interessats a federar-se ja hauran llegit el reglament de llicències federatives, i per tant ja tindran presa una decisió.

La decisió de federar el club ja va ser presa però la decisió de federar-se és una opció personal que hem de prendre cada un de nosaltres, vegem si reunim les condicions per a poder triar federar-nos, ho veiem en l'article 3 del Reglament: el que ens diu el reglament es:

Art. 3r.- Es podrà subscriure llicència Nacional per la RFEA:

Com a atleta: Les persones de nacionalitat espanyola i aquells estrangers que complisquen els requisits necessaris. Esta llicència permet la participació en qualsevol de les proves d'atletisme reconegudes per la RFEA en els seus diferents àmbits de competició: pista aire lliure, pista coberta, ruta, camp a través, carreres de muntanya i trail.

Si complim amb les condicions per a subscriure la llicència Nacional de la RFEA ja podem passar a veure si ens interessa decidir-nos per federar-nos.

Vaig a ajudar-vos un poc, quan ens sorgix un dubte sobre fer o no una cosa, és bo que ens fem la pregunta següent: “Quant m'acosta al meu objectiu?” Tots nosaltres practiquem la carrera a peu per uns motius i volem continuar practicant-la perquè tenim somnis, objectius i metes per aconseguir. “Ens acostem a ells si prenem la decisió de federar-nos?” Si és així Fes-ho!

Però continuem llegint el Reglament de llicències, el següent apartat és el de L'ASSEGURANÇA, ens diu així en l'articule quatre: Art. 4t.- Tot atleta amb llicència federativa haurà d'estar obligatòriament assegurat, des de la data de tramitació de la seua llicència fins al 31 d'octubre següent.

En compliment del Reial Decret 849/1993, de 4 de juny, les federacions autonòmiques, en la seua condició de beneficiàries de l'assegurança, quan el realitzen, entregaran a l'assegurat, en el moment d'expedició de la llicència federativa, el certificat individual d'assegurança, que, com a mínim, contindrà mencions de l'entitat asseguradora, a l'assegurat i al beneficiari, així com els riscos inclosos i exclosos i les prestacions garantides. Hauran de facilitar, així mateix, als assegurats que ho sol·liciten, còpia íntegra de la pòlissa d'assegurança concertada.

I ara no tinc més remei que mostrar-vos el que ens diu el Reial Decret 849/1993, de 4 de juny sobre el tema: Prestacions mínimes a cobrir per l'assegurança obligatòria per a esportistes federats:

1r Assistència medicoquirúrgica i sanatorial en accidents ocorreguts en el territori nacional, sense límits de gastos, i amb un límit temporal de fins a díhuit mesos des de la data de l'accident.

2n Assistència farmacèutica en règim hospitalari, sense límit de gastos, i amb un límit temporal de díhuit mesos des de la data de l'accident.

3r Assistència en règim hospitalari, dels gastos de pròtesi i material d'osteosíntesi, en la seua totalitat, i amb un límit temporal de díhuit mesos des de la data de l'accident.

4t Els gastos originats per rehabilitació durant el període de díhuit mesos des de la data de l'accident.

5T'assistència medicoquirúrgica, farmacèutica i sanatorial en accidents ocorreguts en l'estranger, fins a un límit, per tots els conceptes, d'1.000.000 de pessetes, i amb un límit temporal de fins a díhuit mesos des de la data de l'accident. Esta prestació és compatible amb les indemnitzacions per pèrdues anatòmiques o funcionals, motivades per accident esportiu, que es concedisquen al finalitzar el tractament.

6t'Indemnitzacions per pèrdues anatòmiques o funcionals motivades per accident esportiu, amb un mínim, per als grans invàlids (tetraplejia), de 2.000.000 de pessetes.

7M'auxili a la defunció, quan este es produïsca com a conseqüència d'accident en la pràctica esportiva, per un import no inferior a 1.000.000 de pessetes.

8u Auxili a la defunció, quan este es produïsca en la pràctica esportiva, però sense causa directa del mateix, per un import mínim de 300.000 pessetes.

9é Gastos originats per l'adquisició de material ortopèdic per a la curació d'un accident esportiu (no prevenció), per un import mínim del 70 per 100 del preu de venda al públic del mencionat material ortopèdic.

10é Gastos originats en odonto-estomatología, per lesions en la boca motivades per accident esportiu. Estos gastos seran coberts fins a 40.000 pessetes com a mínim.

11é Gastos originats per trasllat o evacuació del lesionat des del lloc de l'accident fins al seu ingrés definitiu en els hospitals concertats per la pòlissa de l'assegurança, dins del territori nacional.

12é Assistència mèdica en els centres o facultatius concertats en totes les províncies del territori nacional.

13é Lliure elecció de centres i facultatius concertats en tota Espanya.

Ja vos n'haureu adonat que les xifres estan en pessetes però és que el decret és de 1993 i que ara estarà ja actualitzat, però l'important és que són “prestacions mínimes”.

És el moment paquè ens contestem una altra pregunta abans de decidir-nos: “Què guanye si faig açò?” Bo, tu mateixa. Comencem per distingir lo essencial de lo accessori, així que tranquils no ens precipitem, la falta de reflexió ens pot portar a una carència de discerniment.

Continuem mirant el Reglament de llicències Federatives, i arribem al “ÀMBIT I FORMALITZACIÓ DE LLICÈNCIES” i ací ens trobem que el més interessant és: “Art. 8u.- La llicència haurà de subscriure's per la Federació Autonòmica on el club, atleta, entrenador o jutge tinguen el seu domicili legal (fet que haurà de ser demostrat documentalment per mitjà de certificat d'empadronament, en cas de dubte o reclamació)”.

“Art. 9é.- La llicència serà tramitada, una vegada firmada per l'interessat, en el cas de persones físiques, o pel president o representant legal, en el cas d'entitats, a través de la Federació Autonòmica, acompanyada del pagament de les quotes corresponents a la llicència i assegurança, quan corresponga. La llicència dels atletes pertanyents a un club, serà tramitada directament pel dit club a la Federació Autonòmica corresponent”.

Seguim amb l'apartat de "DURACIÓ", on ens trobem amb: “Art. 19é.- La llicència subscrita per clubs, atletes (bé com a independents o per un club) entrenadors i jutges té vigència des de la formalització de la mateixa (segons terminis de renovació o nova llicència) fins al 31 d'octubre següent”.

Continuem amb les "NORMES DE TRAMITACIÓ" i veiem que entre altres articles el que més ens interessa és el que ens donarà més treball, el 22 que diu així: “Art. 22é.- La tramitació de les llicències s'efectuara en sistema informàtic per part de les federacions territorials, amb este fi, esta Federació Espanyola facilita tal suport per mitjà d'una INTRANET, en la qual s'hauran d'introduir les dades corresponents a atletes, clubs, jutges i entrenadors.

Les sol·licituds de llicències d'Atletes les tramitaran els clubs a través de la Intranet (https://Isis.rfea.Es/sirfea2/) proporcionada per la RFEA.”

El següent apartat sobre els "TERMINIS DE TRAMITACIÓ DE LES LLICÈNCIES DE LES FEDERACIONS AUTONÒMIQUES A LA RFEA", no ens incumbix massa a nosaltres.

 Arribem ara a este apartat on se'ns explica un poc millor l'Art. 22, el de "l'OMPLIMENT DE LA LLICÈNCIA FEDERATIVA" i on el més interessant és: “Els clubs tramitaran les llicències dels seus atletes per mitjà de la intranet de la RFEA. En el cas de llicències Noves (o canvi de club, canvi de Federació o canvis substancials en les dades de la mateixa), els Clubs hauran de presentar en la Federació Autonòmica la llicència en paper totalment omplida i firmada per l'atleta. En el cas de renovacions no serà necessari presentar la llicència en paper perquè es considera que el club té autorització per escrit de l'atleta per a la seua renovació. La RFEA es reserva el dret, en cas de conflicte, de requerir al club el document escrit.

Els atletes independents, entrenadors, jutges i clubs hauran de tramitar la llicència en les federacions corresponents.

Els clubs i federacions autonòmiques seran responsables d'actualitzar les fotos dels atletes, jutges, entrenadors a fi d'observar els 5 anys de vigència de les mateixes.

Art. 28é.- Les llicències indicaran si són noves o renovades, la Federació Autonòmica, la província i el número d'orde assignat i data, així com la assegurança i els imports de les quotes que s'abonen.

Així mateix, expressaran les dades de la persona o entitat que la subscriu, sobre:

a).- Identificació (nom, naixement o registre).

b).- Domiciliació i localització (inclòs telèfon i correu electrònic per a atletes juvenils)

c).- Vinculacions i categories.

d).- Característiques tècniques.

Les dades personals que figuren en les llicències (inclosa la foto), estaran protegits i seran tractats per la R.F.E.A. d'acord amb la normativa vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal”.

Si heu arribat fins ací, i si teniu presa ja una decisió, i si fóra la de federar-se és hora d'anar fent-se una foto de carnet per a la fitxa.

Encara que no seria una mala opció abans d'anar al fotògraf l'obrir-se a les opinions dels altres i veure per on van els “tirs” dels altres dorsaleros, és bo contrastar opinions d'esta manera evitarem el perill de relativitzar la decisió, i no caure, si ens equivoquem, a justificar-nos amb arguments del tipus: “tot el món ho fa”, “el que importa és que la intenció era bona” i tants altres arguments que amaguen fal·làcies de pensament.

I ens acostem als punts forts de tota presa de decisions saber quals són els nostres avantatges i les nostres obligacions i açò ho llegim en l'apartat "DRETS I DEURES" que ens diu entre altres coses: “Art. 33é.- La possessió de llicència per la RFEA serà necessària:

a) Per a participar en activitats o competicions d'àmbit estatal o internacional.

b) Per a percebre remuneració econòmica de qualsevol espècie.

c) Per a ser convocat i/o viatjar amb l'Equip Nacional o assistir a concentracions.

d) En el cas d'entrenadors, per a entrenar els atletes becats.

e) Per a impartir cursos en els estaments corresponents.

Al subscriure la llicència, es comprometen a complir els Estatuts i Reglaments de la RFEA i a sotmetre's a l'autoritat dels òrgans federatius, en relació amb les matèries de la seua competència, així com acatar els seus acords, sense perjuí de recórrer davant de les instàncies federatives competents.

Art. 34é.- La possessió de llicència per la RFEA dóna dret a:

a) Figurar en els censos electorals, en l'estament corresponent, com a electors i/o elegibles (d'acord amb la normativa reglamentària)

b) Formar part, si és el cas, de l'Assemblea General i dels òrgans directius i consultius (d'acord amb la normativa reglamentària)

c) Rebre tutela de la RFEA amb respecte als seus interessos esportius legítims.

d) En el cas d'organitzadors, figurar en el Calendari Internacional o Nacional.

e) Figurar en el Rànquing nacional en les categories corresponents.

f) Rebre informació.

La llicència d'atleta de dia no dóna dret a participar per si mateixa en Campionats d'Espanya. No obstant la marca realitzada posseint esta llicència podrà ser vàlida per a mínima dels esmentats esdeveniments sempre que l'atleta tramite llicència anual d'atleta per la RFEA amb 7 dies d'antelació a la celebració del Cto d'Espanya corresponent.”

Com veieu ens estem acostant al final i ens queda l'apartat "TEMPORADA", on ens diu que és fins al 31 d'octubre, i és açò interessant per que ho tenim d'unir al següent, "CATEGORIES D'ATLETES PER A CADA TEMPORADA", ja que a algun li pot interessar qual és la seua situació: “Art. 38é.- Les categories per als atletes, cada temporada, seran les següents:

HÒMENS I DONES

SÈNIOR: Els atletes que l'any complisquen 23 anys o més.

PROMESA: Els atletes que l'any complisquen 20, 21 o 22 anys.

JÚNIOR: Els atletes que l'any complisquen 18 o 19 anys.

JUVENIL: Els atletes que l'any complisquen 16 o 17 anys.

CADET: Els atletes que l'any complisquen 14 o 15 anys.

INFANTIL: Els atletes que l'any complisquen 12 o 13 anys.

ALEVÍ: Els atletes que l'any complisquen 10 o 11 anys.

BENJAMÍ: Els atletes que l'any complisquen 8 o 9 anys.

VETERANS: Des del dia que complisquen 35 anys.”

Entrem ara en un apartat pel que passàrem ràpidament el de "CATEGORIES DE CLUBS" on enguany estarem en l'escaló més baix, categoria Nacional, on romandrem de moment l'any que ve.

Arribem per fi a la part crematística el de "CATEGORIES I IMPORT DE LLICÈNCIA" i on a hores d'ara només sabem l'import total de la llicència de corredor independent i que és de 124€ per a la nacional i 83€ per a l'autonòmica.

Arribats a este punt cal afegir a tot açò el que ens diu la FACV sobre les llicències autonòmiques: “D) Drets i deures de les llicències d'àmbit autonòmic o nacional: La llicència autonòmica dóna dret a participar en les activitats o competicions d'àmbit provincial o autonòmic, sempre que es competisca dins de la Comunitat Valenciana i complint les normatives corresponents.

Sempre que es complisquen els requisits establits, dóna dret a figurar en els censos electorals, a formar part si és el cas de l'Assemblea General FACV, a figurar en el Rànquing Autonòmic en les categories i límits corresponents, a rebre informació i tutela respecte als seus interessos esportius legítims, a participar en cursos o seminaris, a ser inscrit en les competicions oficials que corresponguen, a sol·licitar certificacions en els termes establits, a percebre qualsevol remuneració o subvenció de qualsevol espècie d'acord amb les bases, a participar en cursos dels diferents estaments, a ser inclòs en els programes de tecnificació segons els criteris, a poder ser convocat o invitat a concentracions i seleccions, a tramitar sol·licituds de reconeixement de mèrits o beques, a poder organitzar competicions, a accedir a les publicacions FACV, a rebre si és procedent material d'uniformitat al participar en competicions, a rebre material esportiu de tecnificació segons siga procedent, etc.

 Al subscriure llicència, el federat es compromet a complir els Estatuts, Reglaments i Normatives Federatives o de rang superior, i sotmetre's a l'autoritat dels òrgans federatius en relació amb les matèries de la seua competència, així com acatar els seus acords, sense perjuí de recórrer davant de les instàncies federatives corresponents.

Els drets i deures de la llicència nacional queden establits en el Reglament de llicències de la Reial Federació Espanyola d'Atletisme.”

 I amb l'apartat de "COMPENSACIONS PER ATLETES QUE CANVIEN DE CLUB", esperant que no hàgem de compensar res per Carmen, acabem este lleuger repàs per tot el que a simple vista ens pot ser interessant a l'hora de decidir si ens federem o no.

Tota esta entrada esta centrada en la nostra relació amb la FACV i només ens servirà per a tindre una visió parcial de tot el que significa federar-se, perquè no hem entrat en la part més important de totes: “Què perd si faig això?”

Però això amics meus és una altra història que mereix ser contada en una altra entrada.

El nostre test de “Velocitat de Deflexió”

El 20 de novembre ens trobarem amb un dia especial per a Dorsal 19 perquè seran molts els dorsaleros que s'iniciaran en la marató. Seran també moltes les il·lusions que estan posades en eixe dia, el que ens obliga a ser cuidadosos amb l'entrenament d'este últim mes.

Des que la Marató de València es corre al novembre el nostre entrenament esta faltat de carreres de mitja marató en què poder entrenar, ja que només Alaquas i els 20K de Sueca estan fora de l'últim mes. Les mitges de València i Gandia ens servixen més com un test i no formen part de la base de l'entrenament, al servir com a test només ens afectaran l'hora de confirmar el ritme de marató. 

Este fet presenta una xicoteta dificultat per als corredors novells perquè només han competit principalment en carreres curtes i els pot faltar la familiaritat d'estar competint durant molts quilòmetres, és cert que ho hem suplit amb els entrenaments llargs però tots sabem que no és el mateix. És fàcil que ens trobem amb corredors que es van a enfrontar amb la marató quan incara no han perdut la por d'una mitja.

Moltes vegades hem escrit que és necessari proposar-se aspiracions i metes altes, però cal fer-ho sobre una base d'entrenament encertada. El corredor pot i ha d'aspirar a millorar cada dia. Es tracta d'una tasca que sempre produïx grans satisfaccions, i que, en certa manera, omplirà de sentit els nostres entrenaments. Mai arribarem a ser un corredor perfecte, és veritat, i per això no ha de confondre's l'ideal de buscar la pròpia millora amb un malalt afany perfeccionista. Voler aproximar-se el més possible a les nostres més altes metes és molt diferent de voler millorar indefinidament sense decidir-nos a considerar qual és el nostre límit.

Ho he dit abans, entrem en la fase definitiva de la marató, si de la marató, ja que la nostra marató ja fa mesos que va començar, l'estem corrent ja, el que passa com es diu comunament és que el dia 20 de novembre anirem a València a arreplegar la medalla. El que intentarem és que eixos últims 42195 metres siguen el més còmodes possible. Per a això hem d'esbrinar durant les tres ultimes setmanes, el més encertadament, qual serà el nostre ritme de marató i arribar a la línia d'eixida coneixent quals són les nostres limitacions, sense por de mirar-les de front, i així evitar exposar-nos innecessàriament a esforços que superen les nostres limitacions.

La marató no ha d'afrontar-se com una cosa que ens cree nerviosisme, ni que siga algo crispat, angoixós o estressant. Ha de ser un esdeveniment que s'aborde amb l'ànim seré, de manera cordial i amb esperit esportiu, sabent les dificultats amb què ens enfrontarem i la importància radical de la perseverança a aconseguir-ho.

Tots recordàreu que al començar l'estiu vam realitzar el VAMEVAL, i amb el que vam aconseguir esbrinar la nostra velocitat anaeròbica màxima en eixe moment, i si bé no l'hem utilitzat per a establir els nostres ritmes d'entrenaments perquè utilitzem un altre sistema, si que ens va servir per a saber on ens trobàvem físicament en eixe moment. Fins ací bé.

Enguany afegirem a la nostra prova “Cap de setmana Especial Marató” que realitzarem en La Mitja de Gandia, una prova de temps, denominada de “Velocitat de Deflexió”, que intentarem realitzar tres setmanes abans de la marató. Per a això utilitzarem el protocol del VAMEVAL.

Explicarem un poc en què consistix,  pel que ens esperen uns quants paràgrafs un poc pesats i avorrits. Cada un de nosaltres hem entrenat amb la intenció de córrer la marató a un ritme determinat i ara ens toca esbrinar si ho hem aconseguit. Per a això sempre hem utilitzat el “Cap de setmana Especial Marató” però enguany davant de la gran quantitat de corredors que compten amb poca experiència en distàncies llargues completarem eixa prova amb la de “Velocitat de Deflexió”.

Estarem d'acord que corrent al nostre ritme de marató estarem realitzant un esforç determinat, i que eixe esforç l'hem de mantindre durant els 42195 metres,  pel que és de sentit comú que ha de ser un esforç que ha de trobar-se prou per davall del nostre esforç màxim que som capaços de desenrotllar i mantindre durant diversos minuts.

Fins ací bé, quan vam realitzar el VAMEVAL vam comprovar que podíem començar a entrenar per a la marató a un ritme que entrava dins de les nostres possibilitats i ara després d'uns mesos i quan ens trobem davant de la marató és hora de comprovar que tenim eixe ritme ben assimilat per a arribar a meta. No anem hi ha realitzar una altra vegada el VAMEVAL perquè nostra velocitat màxima no ens dirà molt que tinga relació amb la nostra velocitat de marató, si no el que farem és córrer a una velocitat constant durant un temps determinat per a comprovar el grau d'esforç a què portem al nostre cos i així simular l'esforç de la marató.  

Supose que el nostre sentit comú ens esta dient que no reproduirem exactament l'esforç de la marató, el que seria un suïcidi, si no que ens recolzarem en la velocitat de deflexió del nostre VAMEVAL per a realitzar este simulacre que unit al “Cap de setmana Especial Marató” ens ha de dir si el nostre desitjat ritme de marató és l'encertat, en el cas que no hàgem aconseguit el nivell adequat tindrem temps de canviar-lo, fent-lo més lent.

He dit més lent, i és que per molt bé que ens isquen les proves o els tests no podem a estes altures de l'entrenament pretendre córrer més ràpid del que hem estat entrenant.

Un dels grans problemes amb què ens trobem a l'hora d'establir els ritmes i les distàncies així com les marques que podem realitzar és que comparem coses realment incomparables.  Ens hem acostumat a posar dades i xifres unes al costat d'altres, col·loquem distàncies i marques en columnes paral·leles i això ens induïx a pensar que realment són paral·leles. Anem afegint llindars, pulsacions màximes, velocitats màximes i mínimes, llindars de lactat i busquem percentatges per tots els costats. Però açò no és més que un truc, una d'eixes il·lusions òptiques per les que qualsevol objecte es pot posar en relació particular amb un altre, col·locant-lo simplement en un lloc concret del nostre camp visual.

És molt difícil que les matemàtiques ens asseguren l'èxit o el fracàs en una marató i més inclús la marca que realitzarem, perquè buscar unes relacions exactes entre corredors que tarden més del doble que altres a acabar la carrera és complicat, així com saber com ens afectaran valors tan canviants com el vent, calor, humitat i un llarg etc.

Però cal intentar-ho, hi ha que buscar respostes i buscar en les experiències de molts entrenadors i corredors, buscar el que ens diuen els metges, els massatgistes, els fisioterapeutes, els nutricionistes i sobretot escoltar al nostre sentit comú i passar-ho bé durant la busqueda.

Fins a ací una entrada què ens donara més dolor de cames que de cap, o tal vegada siga una altra de les entrades d'eixos bojos pels entrenaments que tan de moda estan en estes setmanes prèvies a la marató i de les que passem per damunt, siga com siga, una entrada sobre este boig món de la carrera a peu i d'eixos bojos per la marató.