En este món de la carrera a peu un club de
corredors no és un vers solt sinó vers d'un poema. Un club en solitari va ha
tindre limitat el seu camp d'acció al no poder realitzar activitats que
sobrepassen la seua capacitat d’organitzaciò. És normal que en tots els
aspectes de la vida desitgem ser millors. També és normal, per desgràcia, que
renunciem a certes activitats per que la nostra capacitat no pot
aconseguir-les.
Com a club de corredors sabem que moltes de
les nostres activitats no les podríem realitzar sense l'ajuda que rebem de fora
del club; Policia municipal, Ajuntament, Acció Urgent, Falla la Font,
Botamarges, patrocinadors i tota la gent que amablement ens fa un mà quan ho necessitem.
Rebre col·laboració no és un acte asilat sinó que va unit al donar, és un
moviment recíproc, donar i rebre constituïx un aspecte bàsic de la nostra vida.
El dissabte 8 d'octubre ens toca donar, ens
toca encarregar-nos de l'avituallament del quilòmetre 30 de la Botamarges i ho
farem per que hem de recolzar a totes les manifestacions esportives on la
carrera a peu este present i la nostra col·laboració siga necessària.
La nostra col·laboració amb la Botamarges no
ha de quedar-se amb el “quedar bé” sinó que cal comprendre que ajudant a fer
que una carrera d'eixes característiques es realitze en el nostre voltant,
estem col·laborant a donar difusió a la carrera a peu en la nostra zona i
ajudant a fundar una relació de comunitat entre tots els clubs de corredors que
ens rodegen.
Este és un tema que sempre es pot prestar a
la reflexió perquè hi ha una “bellesa règia” en esta forma de col·laborar.
Perquè és una col·laboració en què no es busca un benefici directe per al
nostre club sinó una revaloració de la carrera a peu.
Molt hem parlat ja en este Blog de
Botamarges, http://dorsal-19.blogspot.com.es/2015/10/dorsal-19-i-la-botamarges.html,
i continuarem fent-ho sense cap dubte perquè ens unix el mateix amor a la
carrera a peu, som part de la mateixa moneda. No tots els corredors compartixen
la mateixa forma d'entendre i practicar la carrera a peu, a uns ens agrada
l'atletisme més tradicional i a altres ens agrada més córrer per les muntanyes,
dos aspectes d'un mateix acte, córrer.
Perquè una moneda siga bona, perquè tinga el
valor que representa, el seu anvers i el seu revers han de ser bons, no un
només, ja que bastaria que un fóra fals perquè tota la moneda ho fóra. La
nostra moneda no és falsa, la moneda que utilitza Dorsal 19 i Botamarges és
autentica perquè representa la suma de dos formes d'entendre la carrera a peu.
La llancem com la llancem i caiga com caiga sempre guanyara la carrera a peu.
Una moneda amb dos cares seria falsa.
Una moneda que només representara una forma
d'entendre la carrera a peu sempre cauria del mateix costat i no ens serviria.
Que siguem dos formes de practicar la carrera a peu no significa que una forma
siga roïna, ni que la moneda de què formem part no siga valida, la nostra
moneda no representa ni la cara ni la creu de la carrera a peu, ni costat bo ni
costat roín, ni dos formes contràries d'entendre la carrera a sinó diferents
formes de practicar la carrera a peu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada