Ja ha començat el 22 Circuit a peu Marina Alta

Ja ha començat el 22 Circuit a peu Marina Alta, i ho ha fet com en tantes ocasions en Xàbia, així que ja estem en plena temporada de carreres, un circuit en què Dorsal 19 acudirà d'una forma massiva ja que en la primera carrera ja comptem amb una participació de 43 dorsaleros. 

També hem pujat al podi, i ho hem fet en quatre ocasions, hem aconseguit el lloc més alt en la categoria de barrufets amb Marc Gilabert, al segon lloc l’em fet en la categoria aleví masculí i cadet femení amb els germans Carlos González i Anna González, i Màximo Folques ha aconseguit la tercera posició en veterans A. Tot un èxit per a esta primera carrera.

Les classificacions les podem trobar en : http://www.somesport.com/index.html

Així que com tots els anys repassarem el reglament del circuit i ens detindrem en el més interessant, com sempre el tema de les desqualificacions és l'apartat a què cal prestar més atenció. Enguany esta reflectit en l'articule 8.

Enguany ens trobem amb alguna novetat, així el 8.1 ens recorda que no cal portar el xip ni el dorsal d'un altre corredor i que si ho fem serem desqualificats tant el portador com el titular.

El 8.2 ens recorda que no es pot córrer sense dorsal i apuntala i afig quelcom que encara que no és nou per als que participem en carreres populars si que és de compliment obligatori en les carreres oficials, com és la posició del dorsal. Ací el reglament del Circuit deixa alguns dubtes que no existixen en els reglaments de les carreres federades, perquè només ens diu;”El dorsal sempre haurà d'anar visible en la part de davant, i sobretot en el moment d'entrar en Meta”. No especificant com en les carreres oficials que ha d'anar en el pit i subjecte en quatre punts, així que el millor és que correguem amb el dorsal en el pit i amb quatre punts de subjecció durant tota la carrera per si de cas i no mones en meta. Per descomptat que tampoc s'ha de retallar el dorsal. 

Este apartat que ens pot paréixer fàcil de complir es complica quan ens convertim en organitzadors, Com aconseguirem desqualificar a eixos corredors en la nostra Volta a Peu? El normal hauria de ser que s'impedira la seua entrada en meta, però clar açò presenta moltes més complicacions de què podem observar a primera vista.

L'articule 8.3 és un clàssic, hi ha que realitzar tot el circuit, per la qual cosa mai cal perdre de vista la linea blava.

L'articule 8.7, ens fa reflexionar sobre el tema de les ajudes externes, i encara que no presenta cap dificultat per a entendre-ho si que seria de gran utilitat que repassàrem com es planteja en cada carrera.

L'articule 8.8, si que és una novetat enguany, no es podrà córrer a un ritme més lent de 7 minuts i 30 segons el quilòmetre, aparentment pareix que esta clar que es traura de la carrera a tot corredor que no passe pel punt quilomètric 5 en 00:37:30 i per meta en 01:15:00 però com a organitzadors que som ens obliga a prendre unes mesures que no seran fàcils de prendre. Com per exemple, el vehicle que tanca la carrera i que obri el circuit al trafic ha d'anar a 07:30 des de l'eixida o només des del quilòmetre 5? . Decisions estes que s'hauran d'explicar per megafonia abans de donar l'eixida.

L'articule 8.9 és un altre dels articles nous que caldrà reflexionar, perquè la perduda dels punts per als que hagen de pujar al podi a arreplegar el trofeu i no ho facen, ens hi haurà d'obligar a tindre en compte els compromisos personals que tinguem eixe dia.

El reglament convé llegir-lo, i el podem trobar en: http://www.somesport.com/circuitapeu/reglament.html

Així que dorsalero recorda; el dorsal en el pit, realitza tot el circuit, que no t'ajuden en carrera, entrena per a baixar de 7 minuts i 30 segons i si no pots pots esperar-te a l'entrega de trofeus utilitza la carrera com un entrenament.

Ara vos deixe com estan les classificacions de les millors de les 10 marques en carreres homologades perquè ens anem fent la idea de fins on podem arribar.

10K

1.- 00:41:05. - Rafa Sastre. Valencia. (14/01/18)

2.- 00:41:29. - Nando Sendra. Valencia. (14/01/18)

Mitja Marató

1.- 01:20:27. - Máximo Folques. Santa Pola. (21/01/2018).

2.- 01:26:50. - Carlos Siscar. Santa Pola. (21/01/2018).

3.- 01:29:58.- Carmen Sala. Xativa. (25/02/2018).
01:31:10.- Carmen Sala. Santa Pola. (21/01/2018).
01:31:21 - Carmen Sala. Almería. (04/02/2018).
4.- 01:30:32.- Tino Navarro. Xativa. (25/02/2018).
5.- 01:31:25.- Fede Server. Xativa. (25/02/2018).
6.- 01:42:23.- Vicent Sala. Almería. (04/02/2018).
01:43:11.- Vicent Sala. Xativa. (25/02/2018).

01:45:57. - Vicent Sala. Santa Pola. (21/01/2018).

Maratón.

1.- 02:46:01. - Máximo Folques. Castellón. (18/02/2018).

2.- 03:14:11. - Carlos Siscar Bay. Castellón. (18/02/2018).

Ha començat la temporada de marató.

El passat cap de setmana ha sigut especial, sobretot per a un club que fa de la marató el seu estendard, hem vist com a Castelló a tingut lloc la primera marató d'esta temporada 2018, els nostres dos millors maratonians en l'actualitat han sigut els encarregats de realitzar la inauguració. 

Millor començament no haguera pogut tindre la marató en 2018, Máximo Folques i Carlos Siscar han sigut els triats per a ensenyar-nos quin ha de ser el camí que s'ha de seguir per a tots els dorsaleros que enguany es van a trobar amb la marató, les seues marques en este principi de temporada són ja un bon començament.

Ho hem escrit en este blog abundantment, la carrera a peu i dins de la carrera a peu la marató és com un mosaic de situacions diverses, que impliquen estar atents a tot el que ens rodeja, per a saber valorar de forma clara, cada situació, però per a això cal tindre una correcta font d'inspiració.

Podríem fer una llarga llista de tot el que ens aporten Màxim i Bay. La gratitud, seria la resposta d'afecte i reconeixement per tot el que ens ensenyen. L'admiració, seria la resposta de sorpresa davant de tot allò que són capaços de fer i que ens pareix magnífic o extraordinari. Però tal vegada siga en la nostra admiració on es veu amb més claredat, com va la nostra forma de veure i entendre la carrera a peu.

Una bona forma d'entendre la carrera a peu ens ha de portar a valorar allò que realment té valor. Este sentiment és necessari per al desenrotllament del corredor. Ja és hora de valorar allò que realment té valor. Admirar a Màxim i Bay és valorar a eixa multitud de corredors anònima, que dia a dia posen el seu entrenament i el seu esforç al costat dels millors perquè siguen això, millors. És valorar a tot este col·lectiu anònim, desconegut, que no ix ni en les revistes, ni en els diaris, ni en la televisió, estos sí que són dignes de ser admirats. Un corredor intel·ligent, és aquell que sap rebutjar el rebutjable, i admirar el verdaderament admirable.

En este món de la carrera a peu hi ha sobretot dos tipus de corredors: els que podríem denominar corredors actius i els passius. Si ens fixem en les carreres a què acudim podrem donar-nos conta que almenys un 75% dels corredors són participants que no busquen guanyar ni competir per un trofeu, inclús molts d'ells que podrien fer-ho preferixen moltes vegades deixar eixa labor a l'altre 25%, que són els que realment competiran.

Competir no significa necessàriament anar a guanyar un trofeu, però significa que és un corredor que busca aconseguir un objectiu marcat prèviament. No esta esperant que passen els quilòmetres tranquil·lament.

Per a ser un corredor competitiu Com a Màxim i Bay, hi ha dos passos que han de prendre's. Primer, has de ser capaç d'estar en la carrera quan ocorre la verdadera carrera. El que això signifique serà diferent segons el nivell que es tinga, però el que significa és que no importa si tens bon ritme de carrera o eres més lent, importa que competisca el millor corredor que portem dins. El segon pas, és descobrir com fer-ho. L'entrenament ens ha de portar al primer pas, estar en forma quan hem d'estar-ho. Les tàctiques, la mentalitat i l'ajust ens deuen de portar al pas dos.

Podríem ara començar per analitzar les marques que han realitzat, però només de saber que Máximo va tardar 02:46:01 i Bay 03:14:11, és més que suficient perquè qualsevol dorsalero i qualsevol maratonià sàpia el que això significa, i més sabent que ens estem referint a dos corredors veterans o com se'ns va a anomenar a partir d'ara; màsters.

Màster, una paraula que no sols ens ve a dir veterà, sinó que ens porta a la de mestres, un torneig màster és aquell en què només participen els millors o siga els que tenen mestria en quelcom, els que tenen quelcom que ensenyar perquè saben.

Siguem uns bons alumnes de Máximo i Bay.

Com sempre moltes carreres.

Hem deixat arrere un altre cap de setmana replet de carreres, si el dissabte estàvem en La Font d’Encarros el diumenge ho féiem en el El verger, Benifaió, Castelló i el Cami dels Bandolers a Senija, sense oblidar-nos que el divendres vam estar a Xeresa per a veure com Màximo Folques arreplegava el trofeu com segon classificat en la categoria veterans A del II Circuit de la Safor-Valldigna.

Com sempre moltes carreres, unes que ens servixen com a objectius clars i altres que les utilitzem com a part del nostre entrenament, podem veure com Màximo i Bay van utilitzar les seues actuacions per a preparar la Marató de Castelló del diumenge que ve, mentres que la resta s'esta posant a punt per a començar el Circuit de la Marina Alta, encara que també poden existir alguns objectius un poc més llunyans com el Trofeu Dorsal 19 que es desenrotllara el 14 d'abril. 

Quan veig els resultats en les carreres i en molts entrenaments m’adone que generalment la missió d'un entrenament ens pensem que servix perquè el corredor agarre la forma, quan en realitat la majoria dels entrenaments estan dissenyats per a aconseguir la millor forma possible en un moment donat. Agafar la forma és lo fàcil. Realitza una gran varietat d'entrenaments durs i la nostra forma física prompte millorara. Però tindre l'habilitat d'utilitzar i demostrar eixa condició física en el dia correcte requerix habilitat.

Quantes vegades ens a succeït que estem en bona forma i no hi ha manera que les nostres marques milloren, ens ha passat moltes vegades. Quan no som capaços de demostrar el nostre estat de forma, hem d'esbrinar per que. Estem sobreentrenats? Estem entrenant en una direcció equivocada? Tenim alguna carència en la nostra alimentació que ens impedix desenrotllar tot el nostre potencial?

Són moments en què estem plens de dubtes, la primera cosa que analitzem són les possibles deficiències en la nostra alimentació, amb el nostre entrenament, etc. I si no trobem cap deficiència clara culpem a la nostra capacitat mental per a afrontar les carreres. La realitat és que lo físic i lo mental estan tan entrellaçats que és impossible distingir-los i separar-los.

Hi ha una causa que moltes vegades se'ns escapa, i que crec que és una raó prou clara del que ens sol succeir. La nostra inseguretat en l'entrenament. Em referisc a eixa necessitat de demostrar-nos en cada entrenament que estem en forma, quan convertim cada sèrie en la pista en una competició.

Quan entrenem d'esta manera, hem canviat el nostre objectiu sense donar-nos compte. Ja no estem preparant-nos per a realitzar una marca en una distància i un dia en concret sinó que ho estem realitzant tots els dies que entrenem per a convéncer-nos de que estem en forma. I, el més probable que ens succeïsca són diverses coses: que hàgem gastat les nostres forces en els entrenaments i ens esgotem físicament i emocionalment.

X MITJA MARATO ROQUETTE BENIFAIO
1h17'54"
3 Veterano A

Arruïnem el nostre entrenament quan la nostra ment va rebre el missatge que volia “estar en forma”. El problema és que, inconscientment, sentim que estem aconseguint el nostre objectiu perquè tots els nostres entrenaments els realitzem millor del que estan programats. És llavors quan la carrera deixa de ser el verdader objectiu i ho substituïm per demostra'ns que estem en forma.

La necessitat de provar-se a si mateix prové de la inseguretat. És una falta de confiança en el pla i en la nostra evolució. Cal deixar de demostrar-nos contínuament que estem en forma i tractar de fer el millor possible per a arribar a la línia d'eixida en forma, saludables i llestos per a córrer el millor possible.

Cap de setmana intens.

Venim d'un cap de setmana intens en l'esportiu, hem corregut en La Mitja i Quarta Marató d'Oliva, en el Cross de Xàtiva, en la Cursa i Marxa de Muntanya Ocaive de Pedreguer i en La Mitja Marató d'Almeria. 

Un altre cap de setmana on hem aconseguit que quatre dorsaleros pugen al podi; Máximo és va pujar dos vegades, una com a guanyador en la seua categoria i també com segon de la general absoluta en La Mitja Marató d'Oliva. Linda Blanco ho va fer també en La Mitja d'Oliva com a guanyadora de la seua categoria i Tino Navarro va aconseguir una tercera posició en la seua categoria, també en La Mitja d'Oliva. Carmen Sala guanyava també la seua categoria esta vegada en La Mitja Marató d'Almeria. 

Com podem comprovar cada vegada mes dorsaleros pugen a arreplegar els seus trofeus, tal vegada siga perquè cada vegada mes utilitzem el sentit comú a l'hora d'entendre la carrera a peu, i és que la capacitat d'entendre o jutjar de forma raonable el món de la carrera a peu ens dóna l'oportunitat de ser no només més eficaços sinó també estar més satisfets de córrer.

Però molts corredors no usen el sentit comú quan busquen una millora en els seues carreres, el normal seria quan ens sentim esgotats i cansats després d'un dur entrenament dir-nos “He de dormir 7 o 8 hores”, en canvi busquem trucs màgics que ens permeten adormir només 5 hores per nit i mantindre el nostre nivell d'entrenament.

Ens calfem el cap amb xicotets detalls que no ens van a servir de res, ens preocupem a buscar dietes, súper aliments, suplements màgics, sabatilles, i així successivament. És el mateix que si ens iniciàrem en la carrera a peu fent sèries ràpides en compte de començar pel que ens diu el sentit comú, que no és una altra cosa que córrer tranquils fins que anem agafant quelcom de forma.

En el mon de la carrera a peu s'esta donant mes importància a molts detalls o parts insignificants que al que és bàsic, com va dir una vegada un entrenador, “si busques una millora en el rendiment i no dorms de 7 a 9 hores per nit, tal vegada hauries de reconsiderar el teu punt de vista”.

Necessitem un canvi de mentalitat, un gir cap al mes important, una norma comuna en tot entrenament és construir una bona base sobre la qual començar a construir un bon pla d'entrenament, els xicotets detalls, els adorns no ens van a sostindre tota la càrrega de l'entrenament. Per exemple, si no tenim una dieta sana, llavors el suplement màgic és simplement tapar forats, no augmentara el rendiment. 

Quants de nosaltres comprem súper aliments i begudes de recuperació especialment preparades, i no obstant això, ens anem a menjar menjars amb molts sofregits, bevem alcohol i prenem tots els dolços que ens posen per davant, també som dels que utilitzem massatges, banyeres i elaborades rutines de gimnàs i estirada amb la idea de recuperar-nos prompte per a entrenar mes fort, però només trobem el temps per a entrenar 3 dies a la setmana.

Calç tornar al bàsic en este esport de la carrera a peu, tot rendiment que és puga trobar en tots eixos xicotets detalls que tant ens agrada buscar i utilitzar només ens van a representar com a màxim un benefici del 1%, que no representa molt, és a dir per als corredors populars no representa res, i eixe res és la temptació per a passar d'un mon de conceptes legítims que proporcionen xicotets guanys a conceptes mes perillosos que estan i ens portaren al fracàs.

Estic dient que no et preocupes per les coses xicotetes, ignora tots estos xicotets guanys potencials que podríem estar aconseguint? Per descomptat no.

Però, la gran majoria de nosaltres no estem en un estat de forma física on això importe. Si fóssem corredors amb una gran projecció, llavors, segur que seria necessari explorar eixos xicotets detalls, buscar eixe segon tan necessari per a aconseguir una marca mínima o un rècord. Però a pesar de tot només ens ajudarien si el nostre entrenament és prou gran i ben realitzat. Eixe és el secret dels millors corredors. Aprenen els conceptes bàsics, entrenament, mes entrenament i després, només llavors, posen la guinda del pastís.

Hi ha molt de màrqueting en este mon de la carrera a peu, el que hem de fer és córrer 7 dies a la setmana, dormir 8 hores cada nit i menjar real, el de tota la vida.