Calp, la joventud comença.

    Quan la nostra afició a la carrera a peu no es conforma d'eixir a córrer pels nostres carrers o pels camins del nostre terme municipal i fa un pas més i pretén comprovar si anem millorant, quan comencem a calcular quant tardem a recórrer el nostre circuit habitual i sobretot quan volem fer-ho més ràpid, haurem entrat en una altra fase, haurem obert la porta a l'emoció de la competició. I encara que de moment només siga contra nosaltres mateixos i el nostre rival sol siga el nostre cronometre ja sabrem el que representa l'èxit i el fracàs en la carrera a peu.

      Quan vam anar a Xàbia a córrer la primera carrera del 19 Circuit a la Marina Alta i este diumenge vam estar a Calp i comparem els dos temps haurem traspassat una porta més i haurem entrat en un altre món dins de la carrera a peu, estarem en el país de les meravelles del corredor popular.

       I quan fa temps vam començar a mesurar les nostres carreres diàries i nos en vam adonar que la nostra millora era ràpida i contínua, i quan en els primers mesos vam viure una autentica eufòria ja que pràcticament tots els mesos milloràvem o bé els nostres temps o érem capaços de realitzar més quilòmetres, llavors també vam començar a donar-nos compte que amb el pas del temps cada vegada ens costava més millorar.

     Vam començar hi ha donar-nos compte, també, que la nostra millora no seguia una línia recta sempre ascendent, sinó que seguia una línia trencada per la qual a pesar de les lleugeres baixades que ens trobàvem, sempre continuàvem millorant. Quan vam començar hi ha sentir les xicotetes davallades i les èpoques en què la nostra millora estava equilibrada vam començar hi ha posar-nos nerviosos, a sentir-nos tristos i a pensar que estàvem perdent la forma.

     Ens posàvem nerviosos quan no realitzàvem les sèries com les vam fer la setmana anterior, però amb el pas d'eixes fases de baixada de rendiment vam comprendre que els entrenaments tenen les seues etapes de pujada i de baixada i que són normals ja que el nostre cos necessita un temps per a anar assimilant l'entrenament. Vam aprendre que açò no significa que estiguem perdent la forma sinó que simplement és una perduda d'eficiència perquè el nostre organisme no es troba en una situació favorable, perquè s'esta adaptant, s'esta transformant.

     Vam assimilar que el millor era continuar entrenant sense preocupar-nos per eixos entrenaments que ens eixien malament, vam comprendre que no calia posar-se nerviosos i que si per uns dies no féiem cas del nostre cronometre les coses millorarien en les pròximes setmanes.

     I ara, sabem ja, que no cal interpretar el nostre entrenament basant-nos en el cronometre i en la distància, i que no ens hem de preocupar ni pensar que alguna cosa funciona malament perquè no puguem complir amb el nostre entrenament, sabem que el que en realitat succeïx és que estem ignorant un concepte bàsic de tot entrenament, l'estimulació de l'organisme perquè es produïsca la súper-compensació i que ens trobem en un cicle durant el qual el nostre organisme s'esta adaptant, eixa sensació que alguna cosa va malament la solíem agreujar quan ens encabotàvem a complir estrictament el pla.

     Un error que solem cometre els corredors populars és avaluar el nostre estat de forma basant-nos en una sola prova o test, ja siga per a bé o per a mal, no sempre si la prova que realitzem ens ix bé estarem bé per a la carrera o al revés, perquè ens podem trobar durant la realització del nostre test en una fase en què el nostre cos esta assimilant l'entrenament o en la fase següent on ja tindrem tot el nostre potencial, per la qual cosa no cal posar-se nerviosos si hi ha alguna setmana en què no ens ixen els entrenaments i altres en què els fem amb facilitat.

     Cal pensar que el nostre entrenament, esta basat, per a després d'unes fases de pujades i baixades a estar bé la setmana de la competició. Els maratonians ho hem comprovat moltes vegades i sabem que realitzar un bon 30 o una molt bona mitja marató 15 dies abans de la marató no significa res, si no portem mesos realitzant un bon entrenament.

     La carrera d'este diumenge a Calp pot arribar a ser per a alguns el començament d'una fase d'estabilitat o de lleugera baixada en el rendiment, però no ens deu preocupar massa ja que els nostres temps en alguns es mantenen i inclús en alguns van millorant, tot és qüestió de que fase d'assimilació es trobe el nostre organisme.

     És veritat que la nostra activitat principal en estes setmanes serà el Circuit a la Marina Alta però tenint a Bay en el club és impossible oblidar-se de la marató, sempre hi ha una marató en el seu cap i este diumenge es corria una de les seues favorites, Barcelona, i no podia faltar, no se si les seues tres hores i catorze minuts serà la ultima marca de la temporada perquè amb Bay mai es pot estar segur si la seua temporada maratoniana ha acabat,  pel que anem hi ha deixar la temporada de marató encara oberta.

     A Calp, Dorsal 19 ha estat resplendit, anem millorant les marques i sobretot anem veient ja en la classificació tot el potencial dels nostres corredors, i dic corredors comprenent amb eixa denominació a tots, corredors i corredores, i són elles les que en esta setmana més han brillat i no ja només en les categories inferiors on Cristina Bañuls ha pujat un altre escaló en el podium i hi ha sa fet amb el primer lloc en la seua categoria i on Carlos González ha arribat tercer, sinó que esta vegada en la carrera absoluta també ha entrat amb força Marina Sendra que amb el seu 5t lloc en la seua categoria és la millor classificació de Dorsal 19 a Calp, seguida de Vicent Sendra amb un 7m lloc i d'Enrique Llambies amb un 11é lloc.

     La joventut comença ha espentar en Dorsal 19, com deu ser, i encara que Dorsal 19 se'l considera un club de veterans no per això deixa de ser un club jove, la joventut en Dorsal 19 comença a col·locar-se en les primeres posicions de les classificacions, Máximo, Rafa, Manolo, José, Ximo, Joan, Rosa i Marina són la joventut, són els més jóvens i inclús poden ser els més ràpids, però en Dorsal 19 la joventut no és només l'absència d'anys i millors marques, és un estat d'anim.

     En Dorsal 19 no s'envellix només per haver-hi complit molts anys, s'envellix quan es renuncia a continuar disfrutant de la carrera a peu. El pas dels anys deixa les seues empremtes en el nostre crono però l'alegria que podem observar al creuar la meta de Calp a Marina és la mateixa que es pot veure en Ramón. 

     Un corredor és jove mentres continue alegrant-se cada vegada que es pose unes sabatilles per a córrer, mentres el seu cor perceba els missatges de bellesa, gallardia i valor, grandesa i força que emanen de l'acte de córrer i participar en carreres.