X Trofeu Dorsal 19. Ja esta açi.

Tots ja sabem que el pròxim 28 de setembre en Monreal del Campo tindrà lloc la celebració del X Trofeu Dorsal 19, ara només ens falta saber en que carreres participara cada corredor, per a què haurem d'explicar com tots els anys el mecanisme d'este trofeu. 

L'Hauré dit alguna vegada, Dorsal 19 és un club no només veterà sinó que ademés el denominaria un club madur, si ens fixem en el numere romà que antecedix a molts dels actes ens adonarem del veterans que som i també de la maduresa que hem aconseguit.

Per què madur? Una persona madura és la que pensa, diu i és comporta sense que existisca cap separació entre estes tres activitats, la imatge del club és la mateixa ja seguisca que observem el que pensa, escoltem el que diu o vegem el que fa.

Tot el que succeirà en Monreal del Campo seguix en la mateixa direcció, desde que la vam triar com a carrera del club, desde que vam haver de canviar la data, desde que vam decidir acudir, tot busca el mateix objectiu; fer que la carrera a peu cada dia ens agrade mes.

Qualsevol activitat que exercim no és podria entendre sense una finalitat, realitzar una activitat sense un fi determinat és un contrasentit, a pesar que algunes vegades certes activitats ens porten a fins intermedis o que estan subordinats a fins a llarg termini, però sempre a d'existir fi ultime.

La veritat és que a la societat en què ens trobem li importa mes el que és veu desde de l'exterior que el que succeïx en el nostre interior, qualsevol dels nostres activitats, moltes vegades, ens dóna la impressió que si no tenen una repercussió en l'exterior no son importants, i no és així, un club madur li dóna mes importància a la repercussió interior que a la que tinga en l'exterior.

El X Trofeu Dorsal 19 no eixirà, segurament de Dorsal 19, ningú ens comentarà al matí següent com vam córrer de be ni ens preguntarà com vam quedar, si vam guanyar o només vam participar, però a nosaltres no ens ha d'importar, estaríem equivocats si buscàrem alguna classe de reconeixement que no fóra el de saber que ens ho passem be corrent en el nostre trofeu.

Ja és que el X Trofeu Dorsal 19 pot no eixir com ens agradaria, que pot tindre algun problema i ser un desastre, però Dorsal 19 és un club que li agrada fer els cuses be, un club que pot millorar tot el que fa, i si açò succeïra, els dorsaleros sabran buscar els solucions i perfeccionar el que haja pogut fallar. La baralla contra els propis defectes ens postsibil·leta per a créixer i madurar. Els obstacles, si n'hi ha, no han de frustrar-nos, ja els corregirem amb el nostre entusiasme.

Explicarem un poc la mecànica del Trofeu Dorsal 19, abans de cap, és una carrera compensada, millor dit tres carreres, ja que tenim la possibilitat de triar, ara be, han de participar almenys tres dorsaleros per carrera perquè és puga fer una classificació que implique una competició.

Repetisc, és una competició compensada i per aconseguir algun dels tres primers llocs, que enguany per existir tres distàncies van hi ha ser 9 premis, explique un poc com va hi ha funcionar la classificació del X Trofeu Dorsal 19, si entràrem en la pàgina web de la Reial Federació Espanyola d'Atletisme i visitàrem la secció de l'atletisme veterà i des d'ací ens dirigírem a l'apartat de tables de puntuació, ens trobaríem amb una que posa Tabla WMA de valoració. Nosaltres utilizarem les tables del 2010 per que tenen les distancies que més ens acosten.

Són unes tables molt interessants perquè intenten igualar les marques segons la distància, l'edat i el sexe, si agafem com a reverència la de la mitja marató resulta que podríem traure en Monreal del Campo una classificació compensada de tots els corredors de Dorsal 19, i si durant el sopar amb l'ajuda d'una calculadora establim la dita classificació resulta que en les postres es podrien entregar els trofeus als primers classificats en el X Trofeu de Dorsal 19 ja siga en Mitja Marató com en el 14 K o per al 7K, com no hi ha puntuació per als 14K, utilitzarem la dels 15K i per la del 7K la del 8K.

El procediment és molt senzill, calcules el teu temps en segons i el dividixes pel coeficient corresponent a la teua edat i el que traga el número més xicotet ha guanyat.

Ara, no ens queda més remei que mirar les tables i fer el nostre calcul per a saber que carrera ens ve millor, i el dilluns realitzarem les inscripcions, cal recordar que el club subvencionara als socis de la temporada 2018-19 el viatge i el sopar, fent-se càrrec de la inscripció de la carrera de tots els dorsaleros.

En un principi, eixiríem amb els cotxes particulars el dissabte 28 de setembre en acabant de dinar, entre les 13 hores i les 13:30, de totes maneres ja anirem donant informació pel whatsapp.

A partir del dilluns podrem triar el menú per al sopar.

Acabem ja amb la palla i barrem al gra, ahora el ejemplo; corredor de Dorsal 19 amb 56 anys que a Monreal del Campo realitzara 01:36:30, corredor de Dorsal 19 amb 42 anys que a Monreal del Campo realitzara 01:24:30, corredor de Dorsal 19 amb 34 anys que a Monreal del Campo realitzara 01:25:30 i per ultime un corredor de Dorsal 19 amb 67 anys que a Monreal realitzara 01:56:30. Si açò fóra així, que pot ser, Quin seria la classificació?.

Doncs:

1º.- El corredor de 42 anys que amb els seus 5070 segons dividits pel seu coeficient de 3761 ens dóna 1,348 que és factor més baix.

2º.- El corredor de 56 anys que amb els seus 5790 segons dividits pel seu coeficient de 4234 ens dóna 1,3675.

3º.- El corredor de 34 anys que amb els seus 5130 segons dividits pel seu coeficient de 3580 ens dóna 1,4329.

4º.- El corredor de 67 anys que amb els seus 6990 segons dividits pel seu coeficient de 4699 ens dóna 1,4875.

Est és el sistema que anem a utilitzar sempre amb temps oficial perquè l'eixida tinga emoció i puguem controlar realment als nostres companys en carrera.

Un altre exemple, este suposant que existira una carrera de 10K.

Una dona de 35 anys o menys que realitze 50' en el 10K i un home de 48 anys que també realitze tambe 50' en el 10K, si realitzem un xicotet càlcul:

Dona 35 anys coeficient: 1838.

Marca en 10K: 50' = 3000”.

3000/1838 = 1'632.

Home 48 anys coeficient: 1813.

Marca en 10K: 50' = 3000”.

3000/1813 = 1'654.

Com veieu per un xicotet marge el guanyador seria la dona.

X Trofeu Dorsal 19, ja esta açi.

Tots ja sabem que el X Trofeu Dorsal 19 se celebrarà en Monreal del Camp, però el que pocs saben és que es pot trobar d'interessant en esta xicoteta població de Terol. Molts de nosaltres hem fet parada en ella per a recuperar forces durant el nostre viatge cap a alguna part, i mai ens hem detingut a veure que ens pot oferir esta població que és anomenada en el Cantar del Meu Cid.

El més interessant per a un dorsalero seria que se celebra una Mitja Marató des de fa vint dos anys, els suficients perquè pensem que es tracta d'una carrera en què els organitzadors saben de sobra el que fan.

Estic convençut que conéixer més i millor Monreal del Camp ens permetrà disfrutar més de la carrera i del X Trofeu Dorsal 19, perquè valorarem més el seu patrimoni, les seues arrels i tradicions, el seu paisatge i com diuen allí el seu paisanatge. Tal vegada el més característic siga el seu paisatge, perquè les muntanyes i depressions que formen la vall del Jiloca les podem considerar com un immens sistema d'arreplega d'aigua i de la formació de rius subterranis, prou característic.

El sistema funciona més o menys de la manera següent: Les pluges que cauen en les muntanyes es filtren i descendixen a la vall circulant pel subsòl aprofitant l'existència de plaques permeables, quan estes plaques troben algun obstacle en forma de capa argilosa, tornen a l'exterior, apareixent en estos una font o un brollador natural. Si, com succeïx en Monreal del Camp, es juntes uns quants brolladors pròxims i la quantitat d'aigua és molta, apareixen els Ulls. Un Ull és un topònim popular d'eixa zona que fa referència a la forma en què l'aigua brolla a l'exterior. Normalment solen aparéixer com un grup de brolladors que tenen un aspecte cilíndric o ovalat, a el del qual al voltant s'amuntona sediment i on creix la vegetació. A continuació apareixen interconnectats una xarxa de canals que formen un conjunt molt característic.

Doncs bé, els Ulls de Monreal es troben a dos quilòmetres del poble i constituïxen el brollador més gran de tota la vall del Jiloca. Tant és així, que molts especialistes consideren que és ací on naix el riu Jiloca. Una visita no estaria malament, però no crec que tinguem temps per a desplaçar-nos. És possible que si tenim temps de calfar abans de la carrera ens puguem desplaçar fins allí.

En l'antic circuit es passava pels Ulls de Monreal, però en esta ocasió ens anem a desviar abans d'arribar, una danya, els Ulls de Monreal i l'aprofitament de les seues aigües podríem dir que ha sigut el centre de l'economia de Monreal del Camp.

Hi ha un esdeveniment històric que marca el paisatge que podrem observar el pròxim 28 de setembre, resulta que: al començament de l'estiu de 1810 va ser assassinat Juan d'Iturrioz en Luco de Jiloca, assaltat per una guerrilla espanyola, quan tornava del sud d'Aragó després de recaptar les contribucions que serien entregades a les autoritats franceses assentades a Saragossa. Els desconeguts guerrillers es van quedar amb tots els diners que portava i van desaparéixer sense deixar rastre. El mariscal Suchet, Governador General d'Aragó, veient el suport que trobaven els guerrillers en els pobles, va decidir imposar un fort escarment. En juliol de 1810 un destacament francés al comandament del general Berges es va presentar en cada una de les localitats de la vall del Jiloca, exigint una enorme contribució per a esmenar els diners robat, donant un termini de 4 dies per a pagar-la, davall l'amenaça de detindre i executar tots els membres dels Consells.

Esta desorbitada exacció va exigir als Ajuntaments la introducció de mesures extraordinàries per a incrementar els seus recursos econòmics. La solució més generalitzada va ser sol·licitar diners prestat als veïns més acabalats i posar en venda alguns dels béns de propis dels Ajuntaments, especialment els prats i sorts de regadiu, molt desitjades per tots els veïns i, per això, fàcils de vendre amb rapidesa.

El dia 23 de juliol de 1810 es reunix la Junta de Vintena de Monreal del Camp per a veure la forma de fer front a la contribució i decidixen vendre un tros de prat cridat les Estraperas, junt amb altres terres i vagues municipals adjunts al prat. Este prat era l'últim reducte natural de les antigues aixares Dels Ulls en el marge esquerre del riu Jiloca.

Al gener de 1811 l'Alcalde de Monreal, Luis Allueva, decidix executar la decisió presa l'any anterior sobre la venda del prat d'Estraperas, dividint-lo en parcel·les per a facilitar que poguera ser adquirit pel nombre més gran possible de compradors. La venda dels béns municipals durant les guerres d'Independència i Carlí van provocar la desaparició de tots els boscos i aixares fluvials que caracteritzaven antany a la vall del Jiloca.

La divisió i venda del prat d'Estraperas va suposar la destrucció de totes les aixares fluvials localitzats en el marge esquerre del riu. Els agricultors que van adquirir les parcel·les van procedir ràpidament a la curta dels arbres i a la rompuda de les terres, convertint-les en nous horts.

Este procés de desaparició de les aixares naturals que encara quedaven en la vall del Jiloca al començament del segle XIX no és exclusiu de Monreal del Camp. Pedro Pruneda, al redactar la seua famosa Crònica de la província de Terol l'any 1866, destacava com havien desaparegut tots els boscos i aixares fluvials que caracteritzaven des d'antany a esta vall, i la seua recent substitució per camps de cultiu: “La bella vall que banya el riu Jiloca des de Monreal fins als confins amb el partit de Daroca abundava en praderies, que s'han anat suturant i reduint a cultiu des de principis d'este segle... Escasseja de dia en dia l'arbratge per la propensió que tenen els propietaris a tallar els arbres de les seues terres, impulsats per la falsa idea que tenen de que així afavorixen la producció dels...”

Una altra dada i acabe, Monreal del Camp se situa a 939 metres sobre el nivell del mar. Té una superfície de 89 km2 i una població superior als 2.800 habitants.

Tot pareix indicar que serem pocs els dorsaleros que podrem disfrutar d'este entorn natural que ens proporciona Monreal del Camp, així com també serem pocs els que disfrutarem dels monuments que alberga en els seus carrers, als que dedicara una altra entrada, però que siguem pocs no li porta cap a la particularitat d'eixe paisatge, és mes ho remarca mes, li dóna eixa aroma d'abandó de què tant se sent en tot Terol.

Moltes vegades quan parle de la competició, com ho és el X Trofeu Dorsal 19, molts corredors imaginen com si fóra un exèrcit que empunya els armes disposat a aconseguir la victòria o morir en la línia de combat. No és exactament així, és mes una lluita per a aconseguir un objectiu, és només una batalla a què ens enfrontem per a aconseguir el nostre objectiu final que no ha de ser un altre que disfrutar cada vegada mes de la carrera a peu.

Una dels peixos claus per a aconseguir eixe objectiu és la constància. El diccionari la definix com la fermesa i perseverança d'ànim en els resolucions i en els propòsits. És la virtut amb la qual conquistem els fiques que ens proposem, i sense ella un entrenament seriosos és impossible i dubtoses els possibilitats de l'èxit. La constància és necessària per a formar-nos. Qui és constant te facilitat per a triomfar, perquè s'habitua a la lluita diària que implica esta virtut, disposat a véncer els dificultats i inclusivament véncer-se a si mateix.

Els resultats son evidents. Darrere d'un esportista d'alt rendiment és troben hores d'entrenament, renuncies en la vida social, rigoroses dietes alimentàries. Un treball constant, al llarg de mesos o anys per a aconseguir un millor rendiment físic i estar el millor preparat per a la important i desitjada competició.

No sempre és fàcil mantindre un ritme així, però allí està la virtut i el valor de la constància. És necessari un treball pacient, moment a moment, com quan és col·loca una bade-la i un altre bade-la fins a alçar una catedral. No calç desanimar-se pels dificultats i les caigudes: son normals i de vegades difícils d'evitar. Estigues son precioses oportunitats per a reafirmar-nos en la lluita i per a aconseguir el nostre objectiu. Perfeccionen els nostres intencions i ens permeten renovar i valorar mes la meta que volem aconseguir. No han de ser un motiu per a desanimar-se i abandonar el combat; lo que val costa, i com mes val, major és el cost. Si és cau mil vegades, mil vegades calç alçar-se. Mantindre's en la batalla és ja una victòria, perquè amb ella enfortim la nostra voluntat i temperem el nostre caràcter per a resistir tempestats encara mes violentes. Així que de les caigudes podem traure un fruit positiu i favorable per a la consecució del nostre ideal.

Serem pocs, és veritat, però hi haurà una competició que tindrà els seus participants i per tant els seus guanyadors, serà una batalla mes per a seguir perseguint el nostre ideal de corredors, serà una meta mes que donarà un estimul i sentit al nostre objectiu. Continuar disfrutant de la carrera a peu.

X Trofeu Dorsal 19

El X Trofeu Dorsal 19 se'ns passat un poc per alt, l'estiu mai és un bon moment per a estar pendents de tants esdeveniments com són els que setmana rere setmana tenen els dorsaleros. Enguany, en concret, em fet coincidir el X Trofeu Dorsal 19 amb La Mitja Marató de Monreal del Campo, que compta a més amb una carrera de 7 i un altra de 14 quilòmetres.

Estic segur que molts dels nous dorsaleros no saben molt bé el que representa eixe trofeu, és una particularitat que té Dorsal 19 i que es veu en molt pocs clubs. Faré una xicoteta explicació.

Aprofitem una carrera per a realitzar una competició entre tots nosaltres, i, perquè siga el més igualitària possible el fem compensant les marques segons siga la nostra edat i sexe. Per a realitzar eixa compensació ens servim dels coeficients de la RFEA, i així tots estem en les mateixes condicions.

Com és normal els anys van passant, i els guanyadors del Trofeu Dorsal 19 van canviant, però el que no ha canviat en totes les edicions anteriors és l'esperit amb què va nàixer l'I Trofeu Dorsal 19 fa deu anys, en el mític Gran Fons Internacional de Setaigües l'any 2010, han passat deu anys i el guanyador d'esta edició pot ser el mateix, perquè en una carrera compensada l'edat és un factor molt important si estas en forma.

Solem pensar que la competició per excel·lència en Dorsal 19, és la Volta a Peu o inclús hi ha qui aposta per la Marató de València, inclús conec a dorsaleros que consideren que les 24 Hores és la competició per excel·lència, però jo no ho crec així. En totes eixes competicions ja sabem amb molta precisió qui serà el millor, però en una compensada no és així, no guanya el que primer arriba a meta sinó el que ho fa amb el millor coeficient que s'establix entre la marca i l'edat, cal fer valdre la joventut amb minuts i segons així com no cal deixar que els anys ens lleven massa minuts i segons.

Des de fa algunes edicions el Trofeu Dorsal 19 es realitza en les distintes distàncies que existisquen en la carrera, sempre que existisquen un mínim de tres dorsaleros per carrera, enguany tindrem els trofeus en 7 km, 14 km i Mitja Marató.

Moltes vegades pensem que amb el pas dels anys este tipus de tradicions dins d'un club s'associen amb lo “vell”, però si ho pensem un poc nos en adonarem que la paraula “vell” va canviant el seu significat quasi cada vegada la que la usem. Un full de calendari es fa “vella” en un mes, un periòdic és “vell” en un dia, però un país no es torna “vell” en un segle. I les bones idees, les velles històries i les velles receptes que s'han transmés de generació a generació … Podem dir que són realment “velles”?

El X Trofeu Dorsal 19 és una recepta que ens servix any rere any perquè els dorsaleros i simpatitzants mantinguen viva no sols la seua afició a la carrera a peu i a la competició, Dorsal 19 té en el seu menú altres “plats” però esta és tal vegada la recepta més tradicional. I, com tota recepta, per molt tradicional que siga, té els seus “secrets”, però estos rarament els veurem escrits en cap receptari, ni en el whatsapp, ni en cap blog perquè són difícils d'expressar, i només els aprendrem amb la pràctica, acudint a participar i amb el passar dels anys veurem que si que hi ha xicotets canvis que a poc a poc es van incloent però que mai arriben a desvirtuar el “plat” original.

Hi ha coses que no es poden assaborir per més que es vullguen explicar ni mostrar: la dolçor en la mirada dels dorsaleros què arrepleguen el seu premi, els sentiments d'agraïment del dorsalero que se sap integrat en un grup de gent que compartix la seua mateixa afició, les reaccions davant del reconeixement, el to de veu…

Totes estes qualitats i gestos les veiem en estos actes, les disfrutem, quedem sorpresos amb elles però no les veiem escrites en cap lloc. Estan en la “tradició” del Trofeu de Dorsal 19.

Segurament en la pròxima entrada llegirem els que han sigut els premiats, veurem les seues fotos, veurem la classificació però l'essencial es quedara en Monreal del Campo el 28 de setembre i dins de nosaltres.

No vam nàixer per a podrir-nos en un despatx, ni per a alçar murs amb files interminables de rajoles. No vam nàixer per a planxar els llençols ni per a buidar plats d'ensalada. Som, encara que ens dolguen les cames i ens espanten les lesions: corredors. I sabem que l'essencial no es veu, ni s'escolta, ni es toca. L'essencial en cada corredor s'amaga en el més íntim del nostre cor, i ens permet pensar i amar per damunt de la quotidianitat, del banal, del superflu. Podem competir durant molts anys o pocs. Podem córrer en companyia o sols, en un barri d'una ciutat, en un polígon, en unes pistes o pel camp. Però l'essencial seguix allí, cert, indestructible i el corredor sap assaborir-lo cada vegada que ix a córrer.

No es pot comprar l'essencial de la carrera peu, ni podem comprar l'amor per la carrera a peu, però tal vegada en el X Trofeu Dorsal 19 trobem això que ens fa falta per a convertir-nos en verdaders corredors. Tal vegada.

El dissabte 28 de setembre, en acabant de dinar, començara el seu viatge el X Trofeu Dorsal 19 i tots els que pels distints mitjans hàgem comunicat la nostra assistència i que distància participaram, podrem esbrinar si esta recepta tan “tradicional” contínua igual de saborosa.

Tenim moltes coses encara que explicar, horaris, tipus de sopar, cost, coeficient de cada un, i ho anirem donant a conéixer segons vagen passant els dies, de moment estos són els primers a repetir.

X Trofeu Dorsal 19. 28 de Sept. Monreal del Campo:
1.Linda.
2. Vicent Sala.
3.Raul.
4.Tino.
5. Pascual.

6. Carmen Sala.