Com ja vaig dir l'altre dia
ara ens anem a dedicar un poc més a la mitja marató, que encara que és la mitat
de la marató no es pot prendre com una carrera menor ni com una marató xicoteta
o siga no és un “maratonet”. Es podria dir que per l'esforç que es realitza al
córrer-la és més pareguda a un 10 k que a una marató.
Dic açò per que els
mecanismes que usa el nostre organisme per a aconseguir l'energia necessària
per a acabar-la són més pareguts als d'una carrera de 10 k que no la d'una
marató. Esta clar que açò es deu a la duració i a la intensitat de l'esforç.
Farem uns quants números,
sempre pensant que correrem la mitja marató a un ritme ràpid i no com un
passeig o a pas lleuger, aproximadament per a córrer una mitja marató anem hi
ha necessitar prop de 20 kcal per cada quilo que pesem, en canvi en una marató
venim hi ha gastar prop de 40 kcal per quilo.
Succeïx que si un corredor
popular entrena una mitjana de 50 quilòmetres a la setmana pot arribar a
aconseguir emmagatzemar prop de 300
g de glucogen, que ens donen al voltant de 4 kcal per gram,
si calculem un poc resulta que un corredor de 70 quilos gastara 1400 kcal i
només amb el glucogen emmagatzemat en els entrenaments tindrà 1200 kcal pel que
amb un bon desdejuni el dia de la carrera i un sopar amb carbohidratos no
deuríem tindre cap problema energètic per a acabar-la bé, al contrari que amb
la marató.
Però clar el temps que estem
corrent també té importància, per davall de l'hora i 30 minuts no hi ha
problema energètic, per davall de l'hora i 45 minuts eixes 200 kcal del nostre
exemple que ens faltaran les obtindrem dels greixos pel que haurem d'entrenar
un poc el consum de greixos fent alguns llargs a ritme lent o fent els primers
quilòmetres de la carrera a un ritme lleugerament més lent per a guardar
glucogen. Els que estiguen per damunt de l'hora i tres quarts van a haver de
pensar a prendre algun gel per a mantindre el nivell de sucre en sang i no
tindre un davallada en la part final.
Podríem resumir que la mitja
marató es corre pràcticament amb els carbohidratos mentres que en la marató és
necessari entrenar el consum de greixos perquè al final sempre les anem hi ha
utilitzar.
Com veieu no hi ha massa
problemes energètics per a acabar una mitja marató, els problemes vénen
sobretot pel ritme i l'esgotament muscular.
Però això ja serà un altre
dia, ara repassarem els resultats dels nostres corredors este cap de setmana.
Haurem comprovat que van
eixint en algunes classificacions de Dorsal 19 corredors i corredores nous, que
fa poc de temps que estan amb nosaltres i als que aniran unint-se alguns més. A
uns els costara més eixir en els llistats de les carreres però aniran
apareixent a poc a poc. Des de Dorsal 19 els donem la benvinguda i intentarem
donar-los tot allò que tenim i sabem sobre la carrera a peu, i ells necessiten,
perquè se senten a gust en este món de la carrera a peu.
És bo ara que toquem el tema
dels socis nous i tot el que els podem oferir, que hi ha una cosa que moltes
vegades se'ns oblida i és el que ells aporten a Dorsal 19.
Un club ha de saber rebre el
que li poden donar els seus socis i sobretot els nous. Moltes vegades no deixem
als altres que irrompen en el club amb idees noves o s'ocupen de les nostres
necessitats, els impedim sense voler una plena integració.
Curiosament, a vegades els
nous, els corredors que s'acosten per primera vegada a Dorsal 19, albiren
necessitats nostres que ens passen desapercebudes, i quan ens oferixen
generosament ajudar-nos, la mateixa sorpresa ens fa rebutjar eixa ajuda.
Acceptem-la, té sentit i podrem reconéixer-la.
Ens pareix bé que el club
aporte coses als seus socis i que ho accepten, i que el club se senta bé de ser
útil als seus corredors. Però el club ha de ser també prou generós per a
permetre als altres ser-ho amb ell, deixar-se ajudar i aconsellar, donar als
nous l'oportunitat de ser generosos amb nosaltres i no negar-los la seua bona
intenció.
No deixem que la distorsió
del concepte d'orgull s'interpose entre nosaltres i els que volen, amb la
millor intenció del món, ajudar-nos en alguna de les nostres necessitats.
Una altra vegada, i ja són
moltes les vegades que ens hem estés més del compta però en fi així és la vida
o almenys la nostra vida i ja quasi se m'oblida que el cap de setmana passat
vam tindre carreres a Dénia i Rafelcofer i inclús que no van superar els 10 quilòmetres
són un excel·lent banc de proves per a les Sant Silvestres que se'ns acosten.
Denia |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada