IN MEMORIAM

dimecres, 31 de desembre del 2014

Ràpidament cap a 2015

     Ja ha passat el dia de Nadal i ara ens encaminem ràpidament cap a la festa de Cap d'Any o d'Any Nou i segur que la majoria de nosaltres farem o tal vegada ja ho estiguem fent el balanç de tot el que hem corregut en este 2014 i analitzarem si les nostres marques han millorat o han empitjorat, o si les nostres sensacions han sigut millors o pitjors, tal vegada som dels que pensem que la història tornarà a repetir-se igual que tots els anys. Per als corredors la nostra història avança en línia recta cap a una meta molt concreta.

     El 31 de desembre és una data important, sense cap dubte. Llevar l'últim full del calendari, produïx la sensació que s'ha acabat alguna cosa, i és veritat, ja que el canvi d'un nou calendari, porta amb si la pèrdua o el guany d'un any que no tornarà. Anem ha guardar l'agenda on hem anotat durant 12 mesos totes les carreres que hem realitzat i molts també tindran anotats tots els entrenaments, i molts ho guardaran amb recel, perquè en cada full que hem anotat les nostres carreres i els quilòmetres que hem realitzat, se n'ha anat part de la nostra vida.
     L'any vell se'n va amb un immens goig per a qui l'ha aprofitat i pot observar moltes carreres on ha vist complits els seus desitjos.
     I és estremidor per al que no ha aprofitat cada una de les grans oportunitats que ha tingut per a aconseguir les seues metes.

     Tots som simples corredors, que practiquem un esport que no permet que res del que hem realitzat es perda, ni una gota de suor del nostre front, ni una mala carrera, ni un mal entrenament. No sé què ens espera l'any que ve, si l'acabarem bé o tan sols arribarem a córrer bé Santa Pola. Però sé el prou dels corredors com per a endevinar que posaran cada dia i en cada entrenament el resto, gran o xicotet de les seues forces i de les seues il·lusions.
     En moltes facetes de la vida el nou any, la nit vella pot significar un “creu i ratlla”, però per al corredor no ha de ser així, perquè seria una danya que desperdiciàrem tots els entrenaments que hem realitzat perquè cada quilòmetre que hem corregut, cada experiència que hem emmagatzemat en eixa agenda que ara ja esta plena, segur que ens pot servir de molt en este 2015 que anem hi ha començar.
     Els entrenaments que estem realitzant per a Santa Pola seguixen el seu camí, van directes i en línia recta cap al 18 de gener i no entenen de canvi d'any, igual que nosaltres que continuem amb les xicotetes històries sobre la Mitja Marató.
     Vam dir que en la pròxima entrada escriuríem un poc sobre la importància de la recuperació entre les repeticions, com no vam tindre temps l'explicarem un poc en esta, així que anem allà.  

     Junt amb les repeticions la recuperació és el tema estrela de tots els entrenaments perquè inclús hi ha qui pensa que per a les carreres de resistència es deu recuperar o caminant o parant. 
     La recuperació sempre ha de realitzar-se corrent. Ho explicare un poc, durant la recuperació hem d'eliminar tot el lactat que hem produït, si estem parats o caminant el lactat s'acumula en canvi lo que mes es recupera són les pulsacions.
     La recuperació no és la mateixa quan preparem una mitja que quan ho fem per exemple per a una marató o una altra distància més curta, si les repeticions estan ben calculades ja siga en distància i velocitat la recuperació estarà també estudiada per a ja siga amb la distància a ritme lent o en el temps que ens marquen el lactat deuria haver sigut metabolitzat.
     Ens sol succeir que per diversos motius, que a tots ens vénen a la ment, realitzem les repeticions més ràpidament i llavors si recuperem el que tenim marcat se'ns acumulara el lactat i no les podrem acabar totes o farem les ultimes més lentes. Si pel motiu que siga ens succeïx açò haurem de recuperar a ritme més lent, i llavors és el corredor el que ha de gestionar el seu ritme segons les seues sensacions.


     A tots ens agrada realitzar les repeticions tots junts i és llavors quan ens trobem amb corredors que no estan entrenant com deuen, ja que al començar la següent repetició hi ha qui ha recuperat massa i un altre massa poc, i açò se deu al fet que cada corredor necessita un ritme i una recuperació diferent.
     El perquè de les diferents velocitats i les diferents distàncies serà una altra història, segurament ja serà en el jove 2015 ja que en este 2014 només ens queda córrer la Sant Silvestre i començar l'any que ve amb totes les il·lusions intactes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada