L'entrenament Nadalenc de Dorsal 19

     En estes Festes Nadalenques hem comptat amb quasi de tot, amb betlems, arbres de Nadal, il·luminació en els nostres balcons, uns suculents sopars, cava, torró i si alguna cosa ens faltava era l'entrenament Nadalenc de Dorsal 19, així que aprofitant que el 26 de desembre és festa a Pego hem complit amb esta ultima obligació que tenen els clubs de corredors.

      Hem celebrat, si dic bé, hem celebrat que ve a ser el mateix que festejar un esdeveniment com és el Nadal amb tots a què ens unix la mateixa passió per la carrera a peu.

     Què hem fet? Per tant córrer. Ja se que pareix obvi que un club de corredors comence o acabe totes les seues celebracions corrents, però cal insistir en el fet que siga així.

     Hem corregut com ens agrada hi ha nosaltres, tranquils i xarrant cada un amb el grup que millor s'adaptava a les seues necessitats després enmig del passeig Cervantes un bon avituallament Nadalenc amb rialles, bromes i brindis per a desitjar-nos bones carreres i amb bones marques.

      Dorsal 19 és un xicotet club de corredors que com tots ja sabeu esta centrat en la pràctica de la carrera a peu i compromés a compartir la seua afició amb tots. Esta obert a hòmens, dones, adolescents, jóvens i adults.

     Esta podria ser l'una bona definició però la nostra ambició seria convertir-nos en un grup d'amics, que es coneixen, que es recolzen, que es reunixen regularment per a disfrutar amb la carrera a peu.

     Són estos entrenaments en grup un bon camí per a arribar a aconseguir que un club de corredors vaja transformant-se també en un grup d'amics que corren, en les conversacions i xarrades anem compartint tot el positiu que trobem en la carrera a peu, ajuntem les nostres idees i les nostres formes de veure la carrera a peu, ens animem i ens embarquem en nous projectes,  

     La idea de club es va formant per mitjà del contacte personal, tant en la reunió setmanal dels divendres, com en els entrenaments en grup i en les diverses trobades que anem organitzant durant tot l'any.

     En fi, acabe ja, perquè en cas contrari puc resultar pesat i al final avorrit. Ens despedim com no podia ser d'una altra manera amb un brindis, amb un dels brindis més famós el de la Traviata i en una versió que va ser tota una revolució, el conegut com el del “sofà roig” amb una espectacular Anna Netrebko en el Festival d'Opera de Salzburg 2005.

          Però no em despediré sense alçar la meua imaginària copa i brindar; “ A la salut de tots els corredors !”