IN MEMORIAM

dilluns, 30 de juliol del 2018

Més informació de la 3a etapa.


És hora ja d'anar passant a la part tècnica de la 3a etapa del V “Open summer circuit training” de Dorsal 19, la part menys agradable de tota etapa, eixa part que ens dirà, el que hem de matinar i sobretot el que correrem, encara que també ens dirà on esmorzarem.


També hem arribat al moment en què hem de prendre decisions, pel que ser prudents ha de ser una virtut que no deuríem de menysprear, ja que la prudència ens ajuda de manera més immediata a no desviar-nos del nostre objectiu.
Sense la prudència, els nostres entrenaments s'assemblen a un cavall i un carro que s'escapen sense carreter -moltíssima energia, velocitat i commoció, però que no van en la direcció correcta.
Donarem algunes dades pràctiques per a poder acostar-nos a la Reprimala- l'Orxa; tindrem principalment dos distàncies per a poder triar; 20 quilòmetres i 12 quilòmetres. Per a qui vullga caminar hi ha la possibilitat de realitzar 6,5 quilòmetres que són els que hi ha des de l'entrada del primer túnel a la central elèctrica i tornar.


Hi ha tres aspectes principals per a encertar en la decisió; buscar un bon consell, un bon juí i decisió per a dur a terme nostra elecció.
Buscar un bon consell és el primer pas en què reunim la informació necessària per a prendre una decisió. Si bé podeu pensar que esta asseveració pareix una qüestió de sentit comú, molts de nosaltres prenem males decisions de què després ens podem penedir per no haver donat el primer pas. Ens afanyem a prendre una decisió sense considerar les dades necessàries com correspon. Triem una distància i uns ritmes en forma espontània i després ens adonem de que verdaderament no era el que necessitàvem i que hauríem d'haver triat d'una altra manera. 


No cal precipitar-se, vegem, siga quina siga la distància que anem a córrer o caminar sempre la primera mitat serà costera amunt el que a primera vista pareix que és millor no ho serà tant si gastem la majoria de les nostres forces per a arribar a l'Orxa, en la carrera a peu també cal córrer cap avall.
Encara que tinguem tota la informació i considerem detingudament la nostra decisió, si no formem un bon juí i actuem en conseqüència, ens podem equivocar.
Este és lloc des d'on començara la nostra aventura, els que es decidisquen a realitzar els 12 quilòmetres només hauran de seguir la via del tren tres quilòmetres més fins a la central elèctrica. Ja tenim un poc més d'informació, però no tinguem encara l'impuls d'apuntar-nos, esperem un poc més a considerar detingudament l'hora de l'eixida.
Començar a córrer a les 07:00 hores és perfecte perquè tots puguen acabar de córrer i poder esmorzar a bona hora i encara poder arribar a temps a banyar-nos en la platja. Els trasllats són un aspecte important d'esta etapa que cal estudiar bé.
Controlem un poc la nostra passió per córrer la Reprimala-L’Orxa i no ens n'anem al whatsapp sense saber si esmorzarem i on ho anem a fer, mirem abans esta adreça i este mapa: https://goo.gl/maps/kpzxho7ymdx 


Ja tenim de moment les dades i informacions més interessants per a triar bé però no siguem obstinats i per participar en totes les etapes ens neguem de manera deliberada a llegir-nos amb deteniment tota la informació i prendre'ns el nostre temps per a sospesar una decisió, així que tranquils, perquè fins al divendres no es prendran les ultimes decisions. Hi ha temps.

diumenge, 29 de juliol del 2018

Reprimala-L'Orxa


En este cap de setmana on hem disfrutat d'un descans en el V “Open summer circuit training” ha sigut un bon moment per a disfrutar de les festes a Murla i poder canviar el dorsal per un trage de moros i cristians, així com participar en compte d'una carrera en una desfilada. Ha sigut també un bon moment per a repassar el nostre orde de prioritats, no sols en el V “Open summer circuit training” de Dorsal i en les seues etapes sinó també en com van els nostres projectes en este estiu. 


Davant de la pròxima etapa, la Reprimala-L’Orxa del diumenge 5 d'agost és hora de mirar la nostra agenda i veure quin és el nostre pla d'activitats i comprovar si s'adapta als nostres gustos i necessitats, perquè tots ja sabem que sense un orde, mai eixiran els nostres plans.
Una altra faceta que hem d’estudiar és la forma en què esta pensada esta etapa i si s'ajusta a la meua idea del V “Open summer circuit training” de Dorsal 19; un desplaçament complicat fins a l'eixida, absència de vestuaris i dutxes, l'esmorzar en un polígon en Beniflá i una odiosa i calorosa tornada fins a la nostra casa són uns problemes que hem de valorar. És esta la nostra imatge del V “Open summer circuit training” de Dorsal 19?, o és millor realitzar un tranquil entrenament en el nostre el lloc habitual.


És impossible ser just amb la Reprimala – L’Orxa. Hi ha prou amb deixar de fer força buscant els seus problemes per a sentir com ens crida, hi ha prou amb deixar de queixar-se i enumerar les seues dificultats per a començar a sentir el que ens mostra amb plaer,i, hi ha prou amb començar a ser just per a encapritxar-se amb ella.
Què hi ha en esta etapa? I què fa que a molts dorsaleros ens entusiasme? La dificultat d'explicar “per què m'agrada” radica en el fet de que hi ha mil raons per a això, encara que totes acaben resumint-se en una sola: que la Reprimala-L’Orxa és la verdadera etapa del “Open summer circuit training” de Dorsal 19.
Podria omplir tot este espai amb distintes frases que començaren amb estes paraules “És l'única que...”, com, per exemple: És l'única que s'expressa en termes d'autenticitat; com si fóra un missatger verdader que refusa alterar el verdader missatge…


Normalment esta etapa es posa en contra de les modes del món de la carrera a peu; i per descomptat esta via verda sap molt bé com són d'efímeres les coses. La veritat és que nou de cada deu idees que considerem noves són vells errors coneguts. Una de les obligacions prioritàries d'estos entrenaments consistix a evitar que el corredor caiga en estos vells errors, que es repetixen una vegada i una altra.
Hi ha poques etapes “de l'Open summer circuit training” de Dorsal 19 que hagen estat pensades per a disfrutar de la carrera a peu sense cap al·licient afegit. I eixa experiència comprén a quasi totes les experiències possibles; en especial en el que als errors es referix.


El resultat que s'obté és un circuit on hi ha una història que sentir, una ruta que és un reflex de com a es el món de la carrera a peu per a tots nosaltres; des del seu inici amb les seues il·lusions i projectes que després de molts esforços, aconseguixen emportar-se pràcticament al cap i com després de molts anys van decaient fins a la seua desaparició i abandó, per a després sorgir no ja com un camí en què transportem les nostres il·lusione o el nostre carbó o als nostres passatgers sinó com un camí que mostrara i ensenyara a altres a disfrutar no sols d'una història i d'un paisatge sinó de tota la nostra experiència en la carrera a peu.
És a dir, una etapa i un “Open summer circuit training” que prevé als corredors de desperdiciar el seu temps o malgastar les seues vides per sendes que ja s'han demostrat fútils o desastrosas una vegada i una altra en el passat, però que podrien tornar a atrapar als que pretengueren recórrer-los una vegada i una altra en el futur.


L'Open summer circuit training” de Dorsal 19 es responsabilitza d'advertir als corredors sobre ells; ací radica la verdadera qüestió. Fa una dogmàtica defensa de la carrera a peu enfront dels seus pitjors enemics, eixos ancestrals i horribles monstres dels vells errors.
Ens ensenya a haver de triar la distància adequada a les nostres qualitats i sobretot a les nostres necessitats actuals, ens fa veure que la velocitat que triem serà la causant que eixe matí a la vora del Serpis siga més agradable o menys, ens mostrara que per a disfrutar-la haurem de sacrificar un poc la nit del dissabte, sabent triar, una altra vegada, la millor manera de hidratar-nos i que dormir prou eixa nit del dissabte sera imprescindible per a poder admirar l'estrany paisatge pel qual transitarem.


Com en totes les etapes hi haurà llista, haurà diverses distàncies, existirà la possibilitat de caminar i com no d'esmorzar, això sí, sense aclaparaments i sense presses per a no trencar l'encant del lloc.
Durant transcurs de la setmana començarem a recordar tots els horaris i totes les distàncies així com les localitzacions, fins llavors ens haurem de mantindre relaxats.

dimarts, 24 de juliol del 2018

El V Gran Fons d'Orba


L'estiu va avançant i amb el ho fa el V “Open summer circuit training” de Dorsal 19, la segona etapa, el V Gran Fons d'Orba que amb eixe còctel d'asfalt, pista forestal i senda continua any rere any donant-nos una agradable matí de diumenge. 


Ben sovint s'escolta que eixa diferència entre etapes pot arribar a ser un problema per als dorsaleros i se solen usar expressions com: “són molt diferents”, “no s'adapten a les meues característiques”. I no se n'adona que el problema no està a ser diferents, sinó a comprendre eixes diferències i adaptar-se a elles. Lo primer no es pot evitar. La segon cosa és una conquista.
I és ací on l'etern dilema de tot corredor entra en escena: voler és poder?


En el món de la carrera a peu sempre s'ha dit que entre el voler i el poder hi ha un pont: la voluntat. Voler és “pretendre” algo concret; creuar la distància que hi ha entre pretendre algo i l'èxit d'allò que s'ha pretés implica una sèrie d'eleccions i per tant, de renúncies també.
El nom del dorsalero és “voluntat”. A tots els que no ens coneixen els diré que el nostre nom prové del llatí “voluntas”, que significa decisió. Si açò no els diu res, agregare que “on posem l'ull posem la bala”. No obstant això, per a aconseguir-ho hem de saber triar i rebutjar.


Com a corredors hem de saber que el nostre major talent es troba en la possibilitat de triar, de fer una bona elecció dels nostres objectius, ací es troba el secret del triomf o del fracàs.
Però triar també significa renunciar, és un tret que moltes vegades oblidem, haver de rebutjar d'entre totes les opcions possibles les que no són triades. Negar-se també és un requisit indispensable per a ser un bon corredor.


Però el cap de setmana que ve descansa el V “Open summer circuit training” de Dorsal 19, no cal triar distància ni superfície, només cal preparar-se per a la següent etapa el 5 d'agost, l'anomenada Reprimala-Lorcha, ens bastara esta setmana recordar un poc on ens anem a ficar en la tercera etapa.


Succeïx també que el calendari del V “Open summer circuit training” de Dorsal 19 s'acaba de completar amb la quinta etapa, la IV “Txeka” d'Oliva que enguany comptarà amb dos circuits per a corredors i un per a caminants, se celebrarà el 19 d'agost.
Es continua treballant perquè Dorsal 19 tinga una carrera de trail running que se celebrarà en el mes de novembre així com s'esta preparant la formació de la secció d'atletisme federat pa que tot dorsalero i tots els pertanyents de l'escola d'atletisme es puguen federar com pertanyents a Dorsal 19. 


Succeïxen moltes més coses en Dorsal 19 doncs les carreres no es detenen i Màximo Folques continua pujant al podi, esta vegada en el segon lloc de la seua categoria en el 10K de SAN Gabriel.
Així que descansem esta setmana, perquè la setmana que ve estarà plena d'esdeveniments; carrera i sopar a Murla el divendres 3 i el diumenge 5 la Reprimala-Lorcha.
http://www.somesport.com/murla/index.html 

dimecres, 18 de juliol del 2018

1ª Etapa del V "Open summer circuit training"


Amb la primera edició del I Gran Fons Platja de Pego que es va celebrar dissabte passat es va donar l'eixida al V “Open summer circuit training” de Dorsal 19, com va ser una etapa nova tot el que en ella va succeir ens va sorprendre. 




Ens va sorprendre el circuit, els avituallaments i el fi de festa, tot nou i tot perfecte i per tant un bon principi que ens ha de servir com a punt d'arrancada per a totes les etapes que ens esperen, encara que no cal esperar molt perquè el diumenge que ve ens n'anem a Orba.
Els dorsalers ja sabem que les experiències en la carrera a peu no basta amb viure-les, cal reflexionar sobre elles per a així reviure-les, prendre possessió d'elles i no “esvarar”; perquè arriben a ser part d'un mateix.


Tot el que vam trobar de bo en el Gran Fons de la Platja de Pego ho deuríem d'aprofitar en el Gran Fons d'Orba, i amb la primera cosa que ens trobem és que la il·lusió per córrer i que ens genera la primera etapa és una il·lusió diferent de com l'entenen els que no són corredors, quelcom nou, distint i molt més important: precisament açò és el que des de sempre m'ha fascinat.
Tan prompte com emvaig adonar d'això, vaig sentir la necessitat de buscar-la contínuament. Eixe desig imperiós no m'ha abandonat mai. He sentit l'exigència intel·lectual de posar-me en clar; i al mateix temps he anticipat una vegada i una altra la delícia d'entrar en la qüestió, irla desvelant, esbrinar en què consistix, què promet, on ens porta.


Estranyarà que a pesar de tants anys i de tants quilòmetres no tinga clar en que consistix i és que la carrera a peu, a més, té urgències, i ben sovint s'ajorna el més interessant, quan és menys urgent. Sempre estem en busca d'un objectiu, una marató, una marca i només quan torne a disfrutar d'estos entrenaments en grup m’adone que encara esta per esbrinar.
Ara amb el començament del V “Open summer circuit training” de Dorsal 19 em torna el desig d'esbrinar que ens mou a córrer amb tanta il·lusió, el no trobar en cap part ni la menor il·luminació sobre això excita el meu desig, el meu punxant desig de saber. Algunes vegades després d'una marató tenia la impressió de «saber-ho» ja, en forma nebulosa i fosca, de que bastaria estendre les mans del pensament per a capturar-ho i arrancar-li el seu secret -perquè d'un secret es tracta-.
Porte massa temps buscant per a renunciar ara i per això tan prompte com he entrevist una possibilitat m'he tornat a ella per a aprofitar-la. El V “Open summer circuit training” de Dorsal 19 és una bona oportunitat i la següent etapa a Orba un pas més per a aconseguir-ho.


El V Gran Fons d'Orba és una etapa perfecta per a explorar la psicològica del corredor perquè ens trobarem amb diverses formes de veure la carrera a peu i podrem experimentar algunes d'elles.
Comprovarem i sentirem la sort que tenen els corredors de muntanya de poder manejar dos tipus de carrera, i com no, poder quedar-nos amb l'asfalt, però l'interessant per a progressar com a corredors és esbrinar si és veritat que es pot córrer o caminar sense perdre eficiència en el còmput global d'una carrera.
Algo que en les carreres de ruta també és possible però sent conscients que caminar suposarà una minutada escandalosa en el crono final. Caminar en una marató d'asfalt és perfectament lícit però millor no mirem el ritme de min/km si volem mantindre la moral intacta.
No obstant això, caminar de pressa o córrer lentament pot ser una gran tàctica en una senda depenent del terreny, de l'objectiu o de l'estat físic. Si en asfalt anar a 8 minuts per quilòmetre és una ruïna, en una senda pot ser un tresor.


Esta experiència la podrem experimentar si triem la distància llarga, la que combina asfalt i terra, nos en adonarem l'important que és el moment de triar la marxa a l'hem d'anar, triar el moment de passar de córrer a caminar de pressa i viceversa, és una habilitat que només es té després de molts quilòmetres per la muntanya.
Equivocar-se de marxa serà un gasto d'energia inútil o una falta d'eficàcia total. Llançar-se a córrer costa baix en un tram compromés i posar-se en risc de caiguda o trotar costa dalt fins a aconseguir el límit de pulsacions i rebentar-se no servix de res.
De la mateixa manera, tornar-se còmode i caminar davant de la més mínima inclinació, cap amunt o cap avall, tampoc és pla. A part de la lentitud, canviarem d'esport. Ja no serà “trail running”. Serà “trekking”. Molt respectable, però no és el mateix.
Encara que parega un contrasentit, una bona caminada ens pot salvar una mala carrera, quelcom que no succeïx en les proves d'asfalt. El secret està en la mescla: quant d'una cosa i quant d'una altra. Plat xicotet o plat gran. Correc o camine. Camine o rebente.


Per descomptat que tindrem el nostre circuit de “trekking” on observar les impressionants vistes, i que unit al circuit d'asfalt i al de “trial running” fa del V Gran Fons d'Orba l'etapa perfecta per a iniciar-se en una especialitat que s'esta posant de moda i de la que Dorsal 19 no sera alié.
Recordem:
V Gran Fons d'Orba.
Día: 22 de juliol de 2018.
Distància: 15 quilòmetres en una combinació d'asfalt i senda o 7,5 quilòmetres d'asfalt corrent o caminant.
Lloc: Piscina d'Orba.
Hora: 07:00.
Esmorzar: Quan hi haja dutxat l'ultim, en el Bar el Cine en el carrer Major d'Orba.

dijous, 12 de juliol del 2018

I Platja de Pego


Quan dissabte comencem la primera etapa del V “Open summer circuit training” de Dorsal 19, en l'I Platja de Pego ja deuríem d'estar aclimatats a la calor, però com tots els anys és bo que recordem com afrontar-lo.


Si bé l'I Platja de Pego és una etapa que es recorrerà pràcticament de nit ja que començara a partir de les 20:00 hores cal destacar que la humitat que tindrem ens ha de posar en alerta.
Tots ja sabem que un colp de calor és la conseqüència més greu d'un excés de temperatura corporal, cal recordar que açò ens succeirà si el nostre cos aconseguix una temperatura per damunt dels 41é i ho fa durant més de 15 minuts, eixos 41é no és la temperatura ambient, cal recordar-ho, sinó la temperatura del nostre cos.



Hem de tindre en compte que si notem desorientació, rampes musculars i mal de cap haurem de parar immediatament i buscar un metge, generalment la causa haurà sigut un excés d'aigua ja que esta diluïx els nivells de sodi en sang, per a previndre-ho no haurem de beure més d'1 litre/hora d'aigua amb sals.
Una altra dels problemes al córrer amb excés de calor és sentir mareig, caiguda a terra o desmai, açò ens pot succeir per una parada sobtada del fluix de sang al cervell i el que haurem de fer és tombar en el sòl al corredor, elevar les cames perquè la sang arribe al cervell, com sempre si tenim dubtes haurem de sol·licitar ajuda mèdica.
Quan ens trobem en alguna d'estes etapes del V “Open summer circuit training” de Dorsal 19 és prou normal que notem un estat d'esgotament més fort del normal, i també la causa sera la calor, si hem suat molt és fàcil que tinguem un desequilibri d'electròlits per deshidratació, la solució sempre serà; descansar, aplicar draps freds en el cap i en el coll i rehidratar-nos.


A tot el que s'ha dit anteriorment podríem afegir altres símptomes com els vòmits i un pols ràpid, davant d'estos símptomes haurem d'avisar al metge ja que sera necessari una reposició via intravenosa ademés de una immersió del cos en aigua tèbia.
Les rampes també són prou comús en “l'Open summer circuit training” de Dorsal 19, ho són per culpa de no estar prou hidratats però la solució sol ser prou senzilla; un lleuger massatge en la zona afectada i beure aigua amb algunes sals minerals.
En estos entrenaments solem oblidar-nos de la roba que ens posem, si estreny el sol, cal portar roba lleugera, amb color blanc i que siga tèrmica perquè facilite una transpiració adequada.
Generalment estos entrenaments ja tenen un horari que fuig de les hores on fa més calor, però sempre en els nostres entrenaments a l'estiu haurem de buscar les hores en què faça menys calor i evitar les hores de màxima radiació solar, com sempre les millors hores són a primera hora del matí i a última hora de la vesprada.


De totes maneres, si la temperatura ambient supera els 35é i la humitat el 60% és millor no eixir a córrer.
Tots estos consells junt amb els ja coneguts de beure abans i després, i així com durant l'entrenament si este dura més de 30 minuts cosa que en totes les etapes del V “Open summer circuit training” de Dorsal 19 esta previst, i buscar l'ombra, són vitals per a previndre qualsevol tipus de problemes amb la calor. Se m'oblidava una gorra, també és fonamental.
Amb estos simples consells i estar un poc entrenats és més que suficient per a presentar-nos este dissabte en la rotonda del càmping Rio-Mar al voltant de les 20:00 hores per a disfrutar d'un agradable entrenament, tindrem la possibilitat de triar entre dos distàncies ; 7 o 13 quilòmetres i també podrem triar recórrer els 7 quilòmetres caminant.


Després, una bona recuperació amb sopar inclos sera un bon final per a esta primera etapa del V “Open summer circuit training” de Dorsal 19.