En
este cap de setmana on hem disfrutat d'un descans en el V “Open
summer circuit training” ha sigut un bon moment per a disfrutar de
les festes a Murla i poder canviar el dorsal per un trage de moros i
cristians, així com participar en compte d'una carrera en una
desfilada. Ha sigut també un bon moment per a repassar el nostre
orde de prioritats, no sols en el V “Open summer circuit training”
de Dorsal i en les seues etapes sinó també en com van els nostres
projectes en este estiu.
Davant
de la pròxima etapa, la Reprimala-L’Orxa del diumenge 5 d'agost
és hora de mirar la nostra agenda i veure quin és el nostre pla
d'activitats i comprovar si s'adapta als nostres gustos i
necessitats, perquè tots ja sabem que sense un orde, mai eixiran els
nostres plans.
Una
altra faceta que hem d’estudiar és la forma en què esta pensada
esta etapa i si s'ajusta a la meua idea del V “Open summer circuit
training” de Dorsal 19; un desplaçament complicat fins a l'eixida,
absència de vestuaris i dutxes, l'esmorzar en un polígon en Beniflá
i una odiosa i calorosa tornada fins a la nostra casa són uns
problemes que hem de valorar. És esta la nostra imatge del V “Open
summer circuit training” de Dorsal 19?, o és millor realitzar un
tranquil entrenament en el nostre el lloc habitual.
És
impossible ser just amb la Reprimala
– L’Orxa. Hi ha prou amb deixar de fer força buscant els seus problemes per a
sentir com
ens crida, hi
ha prou amb deixar de queixar-se i enumerar les seues dificultats per
a començar a sentir el que ens
mostra amb plaer,i, hi ha prou amb començar a ser just per a
encapritxar-se amb ella.
Què
hi ha en esta etapa? I què fa que a molts dorsaleros ens entusiasme?
La dificultat d'explicar “per què m'agrada” radica en el fet de
que hi ha mil raons per a això, encara que totes acaben resumint-se
en una sola: que la Reprimala-L’Orxa és la verdadera etapa del
“Open summer
circuit training” de Dorsal 19.
Podria
omplir
tot este espai amb distintes frases
que començaren amb estes paraules “És l'única que...”, com,
per exemple: És l'única que s'expressa en termes d'autenticitat;
com si fóra un missatger verdader que refusa alterar el verdader
missatge…
Normalment
esta etapa es
posa en contra de les modes del
món
de
la carrera a peu;
i per descomptat esta
via verda sap
molt bé com són d'efímeres les coses. La veritat és que nou de
cada deu idees que considerem
noves són vells errors coneguts. Una de les obligacions prioritàries
d'estos
entrenaments consistix
a evitar que el
corredor caiga
en estos vells errors, que es repetixen una vegada i una altra.
Hi
ha poques etapes
“de l'Open summer
circuit training” de Dorsal 19
que
hagen estat
pensades
per a
disfrutar de la carrera a peu sense cap al·licient afegit.
I
eixa experiència comprén a quasi totes les experiències possibles;
en especial en el que als errors es referix.
El
resultat que s'obté és un circuit
on hi ha una història que sentir, una ruta que és un reflex de com
a es
el
món de la carrera a peu per a
tots nosaltres;
des del seu inici amb les seues il·lusions i projectes que després
de
molts esforços, aconseguixen
emportar-se pràcticament
al
cap
i com després de molts anys van
decaient fins a la seua desaparició i abandó,
per a
després
sorgir no
ja com un camí en què transportem les nostres il·lusione o el
nostre carbó o als nostres passatgers sinó com un camí que
mostrara i ensenyara a altres a disfrutar no sols d'una història i
d'un paisatge sinó de tota
la nostra experiència en la
carrera a peu.
És a dir,
una etapa i un “Open
summer
circuit training” que prevé als corredors de
desperdiciar el seu temps o malgastar les seues vides per sendes que
ja s'han demostrat fútils o desastrosas una vegada i una altra en el
passat, però que podrien tornar a atrapar als que pretengueren
recórrer-los una vegada i una altra en el futur.
“L'Open
summer
circuit training” de Dorsal 19
es
responsabilitza d'advertir als
corredors
sobre ells; ací radica la verdadera qüestió. Fa una dogmàtica
defensa de la carrera
a peu enfront
dels seus pitjors enemics, eixos ancestrals i horribles monstres dels
vells errors.
Ens
ensenya a haver de triar la distància adequada a les nostres
qualitats i sobretot a les nostres necessitats actuals, ens fa veure
que la velocitat que triem serà la causant que eixe matí a la vora
del Serpis siga més agradable o menys, ens mostrara que per a
disfrutar-la haurem de sacrificar un poc la nit del dissabte, sabent
triar, una altra vegada, la millor manera de hidratar-nos i que
dormir prou eixa nit del dissabte sera imprescindible per a poder
admirar l'estrany paisatge pel qual transitarem.
Com
en totes les etapes hi haurà llista, haurà diverses distàncies,
existirà la possibilitat de caminar i com no d'esmorzar, això sí,
sense aclaparaments i sense presses per a no trencar l'encant del
lloc.
Durant
transcurs de la setmana començarem a recordar tots els horaris i
totes les distàncies així com les localitzacions, fins llavors ens
haurem de mantindre relaxats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada