Uny més i com succeïx des de fa cinc anys
el Trofeu Dorsal 19 ha
passat i s'ha convertit en una part més de la història del nostre club.
Una vegada més posem tots
els nostres comptadors a zero i comencem de nou, una nova temporada s'obri
davant de tots els corredors de Dorsal 19.
Antigament existia l'art de
la fortificació en la guerra, crear murs al nostre voltant que suporten i
resistisquen tot el que vinga de fora i mantindre això de dins. És fàcil
continuar repetint el que vam fer la temporada anterior en esta 2014-2105 que
acabem de començar, però només els bons corredors i de gran tenacitat són capaç
de dissenyar una temporada completament nova, encara que no cal oblidar-se de
tot el que hem realitzat la temporada passada sinó que jo diria que cal
reconciliar-se amb tot el que hem realitzat. Cal superar el que ens ha eixit
malament i al mateix temps, assajar coses noves.
Esta temporada que comencem
tindrà maratons i mitges maratons que córrer, Volta a la Marina que completar,
carreres noves a què podrem acudir, la XXXIII Volta a Peu a Pego que
organitzar, circuits de carreres en què participar i una altra vegada acabar la
temporada amb el VI Trofeu de Dorsal 19.
La temporada d'un corredor i
d'un club de corredors és com un bumerang: moviments d'anada i tornada, però el
que haurem sembrat la temporada passada és l'arreplegarem en esta que comencem.
L'entrenament gustós i esforçat, el treball grat i difícil, a vegades alegre i
amb amargures que van deixant un xicotet solatge del què ens anirem alimentant
esta nova temporada. L'important és que no ens passen les temporades, les
setmanes, els dies i les hores debades només recordant les carreres, les
marques i els objectius complits o no, sinó que sapiem omplir esta nova
temporada amb un contingut que meresca la pena i que s'inserisca dins de les
nostres possibilitats.
Moltes vegades el problema
dels corredors és que som al mateix temps l'artista i l'objecte d'artesania,
l'escultor i la talla, el pintor i el quadro, el músic i la composició
simfònica. El resultat del nostre entrenament i l'entrenament estan tan units
que moltes vegades ens costa veure la diferència.
Un club de corredors ha
d'exercir moltes vegades de trepant que penetra dins dels nostres èxits i
fracassos, de les nostres metes i descobrir noves intencions, plans i traure a
la superfície el perquè de les nostres audàcies i els seus retrocessos. El que
pot paréixer una temporada buida, sense cap èxit que meresca la pena, de sobte
dins d'un club, en un sopar de fi de temporada podem trobar l'argument que nos
cap a falta per a descobrir que comptem amb un repertori de possibilitats, que
parpellegen a l'hora de començar esta temporada 2014-2105 i posar en pràctica
el millor que hem anat emmagatzemat en la que ha acabat.
Els trofeus, els premis i
recordatoris que vam entregar en el V Trofeu Dorsal 19 són el resum de tota una
temporada? És eixa l'obra de Dorsal 19 en 2013-14? Segur que no és tota la
història de la temporada passada però si que és una part molt important d'un
gran any, el que importa no és tot el que vam fer, els nostres títols, les
nostres marques, èxits o fracassos. El que realment importa és com ho vam fer i
el perquè del que vam fer.
El V Trofeu Dorsal 19 donarà
molt del que parlar, servisca esta ràpida entrada per a fer unes xicotetes
reflexions del que significa per a Dorsal 19.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada