X Trofeu Dorsal 19

El X Trofeu Dorsal 19 se'ns passat un poc per alt, l'estiu mai és un bon moment per a estar pendents de tants esdeveniments com són els que setmana rere setmana tenen els dorsaleros. Enguany, en concret, em fet coincidir el X Trofeu Dorsal 19 amb La Mitja Marató de Monreal del Campo, que compta a més amb una carrera de 7 i un altra de 14 quilòmetres.

Estic segur que molts dels nous dorsaleros no saben molt bé el que representa eixe trofeu, és una particularitat que té Dorsal 19 i que es veu en molt pocs clubs. Faré una xicoteta explicació.

Aprofitem una carrera per a realitzar una competició entre tots nosaltres, i, perquè siga el més igualitària possible el fem compensant les marques segons siga la nostra edat i sexe. Per a realitzar eixa compensació ens servim dels coeficients de la RFEA, i així tots estem en les mateixes condicions.

Com és normal els anys van passant, i els guanyadors del Trofeu Dorsal 19 van canviant, però el que no ha canviat en totes les edicions anteriors és l'esperit amb què va nàixer l'I Trofeu Dorsal 19 fa deu anys, en el mític Gran Fons Internacional de Setaigües l'any 2010, han passat deu anys i el guanyador d'esta edició pot ser el mateix, perquè en una carrera compensada l'edat és un factor molt important si estas en forma.

Solem pensar que la competició per excel·lència en Dorsal 19, és la Volta a Peu o inclús hi ha qui aposta per la Marató de València, inclús conec a dorsaleros que consideren que les 24 Hores és la competició per excel·lència, però jo no ho crec així. En totes eixes competicions ja sabem amb molta precisió qui serà el millor, però en una compensada no és així, no guanya el que primer arriba a meta sinó el que ho fa amb el millor coeficient que s'establix entre la marca i l'edat, cal fer valdre la joventut amb minuts i segons així com no cal deixar que els anys ens lleven massa minuts i segons.

Des de fa algunes edicions el Trofeu Dorsal 19 es realitza en les distintes distàncies que existisquen en la carrera, sempre que existisquen un mínim de tres dorsaleros per carrera, enguany tindrem els trofeus en 7 km, 14 km i Mitja Marató.

Moltes vegades pensem que amb el pas dels anys este tipus de tradicions dins d'un club s'associen amb lo “vell”, però si ho pensem un poc nos en adonarem que la paraula “vell” va canviant el seu significat quasi cada vegada la que la usem. Un full de calendari es fa “vella” en un mes, un periòdic és “vell” en un dia, però un país no es torna “vell” en un segle. I les bones idees, les velles històries i les velles receptes que s'han transmés de generació a generació … Podem dir que són realment “velles”?

El X Trofeu Dorsal 19 és una recepta que ens servix any rere any perquè els dorsaleros i simpatitzants mantinguen viva no sols la seua afició a la carrera a peu i a la competició, Dorsal 19 té en el seu menú altres “plats” però esta és tal vegada la recepta més tradicional. I, com tota recepta, per molt tradicional que siga, té els seus “secrets”, però estos rarament els veurem escrits en cap receptari, ni en el whatsapp, ni en cap blog perquè són difícils d'expressar, i només els aprendrem amb la pràctica, acudint a participar i amb el passar dels anys veurem que si que hi ha xicotets canvis que a poc a poc es van incloent però que mai arriben a desvirtuar el “plat” original.

Hi ha coses que no es poden assaborir per més que es vullguen explicar ni mostrar: la dolçor en la mirada dels dorsaleros què arrepleguen el seu premi, els sentiments d'agraïment del dorsalero que se sap integrat en un grup de gent que compartix la seua mateixa afició, les reaccions davant del reconeixement, el to de veu…

Totes estes qualitats i gestos les veiem en estos actes, les disfrutem, quedem sorpresos amb elles però no les veiem escrites en cap lloc. Estan en la “tradició” del Trofeu de Dorsal 19.

Segurament en la pròxima entrada llegirem els que han sigut els premiats, veurem les seues fotos, veurem la classificació però l'essencial es quedara en Monreal del Campo el 28 de setembre i dins de nosaltres.

No vam nàixer per a podrir-nos en un despatx, ni per a alçar murs amb files interminables de rajoles. No vam nàixer per a planxar els llençols ni per a buidar plats d'ensalada. Som, encara que ens dolguen les cames i ens espanten les lesions: corredors. I sabem que l'essencial no es veu, ni s'escolta, ni es toca. L'essencial en cada corredor s'amaga en el més íntim del nostre cor, i ens permet pensar i amar per damunt de la quotidianitat, del banal, del superflu. Podem competir durant molts anys o pocs. Podem córrer en companyia o sols, en un barri d'una ciutat, en un polígon, en unes pistes o pel camp. Però l'essencial seguix allí, cert, indestructible i el corredor sap assaborir-lo cada vegada que ix a córrer.

No es pot comprar l'essencial de la carrera peu, ni podem comprar l'amor per la carrera a peu, però tal vegada en el X Trofeu Dorsal 19 trobem això que ens fa falta per a convertir-nos en verdaders corredors. Tal vegada.

El dissabte 28 de setembre, en acabant de dinar, començara el seu viatge el X Trofeu Dorsal 19 i tots els que pels distints mitjans hàgem comunicat la nostra assistència i que distància participaram, podrem esbrinar si esta recepta tan “tradicional” contínua igual de saborosa.

Tenim moltes coses encara que explicar, horaris, tipus de sopar, cost, coeficient de cada un, i ho anirem donant a conéixer segons vagen passant els dies, de moment estos són els primers a repetir.

X Trofeu Dorsal 19. 28 de Sept. Monreal del Campo:
1.Linda.
2. Vicent Sala.
3.Raul.
4.Tino.
5. Pascual.

6. Carmen Sala.