No podem ser masoquistes ni recrear-nos en el patiment. Però per als corredors el patiment té un nom: la Marató. Encara que parega el contrari, voler ser maratonià al marge del patiment és la millor manera de no aconseguir-ho mai. Però saludem primer a tots els Maratonians de Dorsal 19.
Cert que la marató pot paréixer un instrument de tortura i amargor, però al mateix temps és un signe que servix per a demostrar on es troben els corredors més durs i purs. Pretendre eliminar el patiment, a part de ser impossible, és tancar-nos a la gran oportunitat de demostrar la qualitat de la nostra capacitat per a córrer.
Diguem que el secret de la marató és saber conjugar les alegries i les penes, l'entregar-nos en els entrenaments i rebre els seus beneficis, els moments més agradables i els més difícils. No sempre pot ser dia, ni sempre primavera, ni sempre bon temps, ni sempre descans. També ha d'haver-hi nit, hivern, mal temps, cansament, llum i ombra. Cal estar a les verdes i a les madures i no ser com el xiquet que si no li donen el caramel o el joguet, agafa un botó.
No obstant això la felicitat en la Marató existix, i tot Dorsal 19 l 'experimenta diumenge passat, encara que se la puga considerar efímera com la flor que brolla sense que ningú es preocupe de plantar-la. I si vols tallar-la per a adornar la casa i domesticar-la acabes abans amb ella. És qüestió d'assaborir, agrair i valorar el que es té sense deixar-se portar per un esperit calculador. I d'assimilar i assumir les limitacions que a vegades imposa la vida i la carrera, és saber conformar-se amb el que es té encara que ens parega poca cosa.
Açò és una cosa que no s'oblida per tant a partir del mig dia del 27 de novembre del 2011 ja no són corredors sinó que es deuen anomenar, perquè ho són, Maratonians.
Però el camí de la Marató no acaba ací i ara es deuen convertir en corredors de Marató, el que acaba una Marató es convertix amb tot mereixement en Maratonià però este és només el primer pas per a arribar a la cima que és convertir-se en un Corredor de Marató, però açò ja és una altra història.
Mai havíem tingut tants corredors de Dorsal 19 corrent en una Marató, vam ser un total de 15, onze vam ser els protagonistes i quatre van córrer diferents trams de la carrera per a recolzar i animar als seus companys.
Laura, David, Bay i Ramón van ser els encarregats d'assegurar que no faltara de res en la carrera i encara que puga paréixer banal la seua aportació podem assegurar que la seua entrada en carrera sempre s'esperava amb impaciència.
Podríem repassar els temps de cada un dels nostres corredors i fer una valoració però açò ho reservem per a eixos esmorzars i sopars que van hi ha tindre com a tema únic durant uns quants mesos la Marató de València.
El que resulta clar és que l'orde d'arribada a meta és el lògic, tots van complir amb el que en bona lògica devia succeir. Se sol dir que si alguna cosa pot eixir malament el dia de la Marató segur que eixirà malament, molt poques vegades hi ha les sorpreses en els 42195 metres .
L'abandó de Tony no va ser una cosa inesperada perquè els seus problemes amb el seu turmell les ultimes setmanes podien desembocar en un abandó. Les més de quatre hores i mitja de Picayna estaven també en el guió ja que en l'ultime mes no va poder realitzar l'entrenament com haguera volgut i sol el seu caràcter li porta fins a la meta.
Tots els altres van estar en la línia esperada, encara que pensant-ho bé Alberto deuria haver baixat de les tres hores i mitja, però ja se sap en la Marató un insignificant problema ens pot fer perdre molt de temps i és que'l rellotge no es deté.
Al final resulta que l'elecció del ritme adequat és la millor tàctica de carrera en una Marató com així ho van fer els nostres perruquers, Máximo i Fernando van triar bé i es van veure recompensats amb una bona carrera.
El novells, com ho va ser també Máximo, van complir amb sobres perquè Frederic i Arbona no van tindre cap problema en arribar a meta i les seues marques hagueren sigut molt més baixes però la Marató es deu córrer amb més cap que cames i ells van fer el que devien, deixar passar el primer terç de la carrera a un ritme lent i després ja disfrutar amb el seu ritme.
El Magre va ser un altre exemple de regularitat el seu ritme va ser sempre el just, un poc més ràpid al principi per a recuperar el temps perdut en l'eixida i a partir del quilòmetre nou a “tren” fins al moment de parar per a orinar prop del quilòmetre 17, així que a continuació una altra vegada un poc més ràpid fins a recuperar eixe minut en el quilòmetre 23 i una altra vegada a “tren” fins meta.
Un problema que vam tindre tots els que volíem córrer hi ha temps oficial va ser que no es va sentir el tir d'eixida i ens vam veure obligats a posar el crono en marxa quan vam veure que els corredors es movien, amb el que sempre vam anar en el nostre cas 32 segons per davall del temps oficial, un error que no degué succeir ja que a València no falten coets de mascleta prou forts per a ser escoltats per tots.
Estava clar que la Marató de València al ser la primera de la temporada que disputàvem els corredors de Dorsal 19 col·locaria en la classificació la millor i la pitjor marca de la temporada així que Carmen i Picayna són els que tenen l'honor de ser els primers a figurar en ella, a l'espera de vinents Maratons.
En conclusió, una bona Marató que va anar acompanyada amb una carrera de 10 km. ,en la que participa el nostre Bay, un dia perfecte per a córrer en un circuit molt bo per a realitzar bones marques amb llargues rectes i molt poques revoltes tancades, una organització que ha donat un bot cap avant en qualitat i una posada en escena de la zona de meta realment impressionant.
L'any que ve, si Déu vol, tornarem hi ha córrer estos 42195 metres i ens tornarem a demostrar que “voler és poder”.
MARATÓN DE VALENCIA.
SALA FERRER, CARMEN 3:01: 43
SENDRA FRANQUEZA, VICENT 3:20: 10
VICENS PASTOR, FERNANDO 3:26: 57
FOLQUES LORENTE, MAXIMO 3:27: 53
PONS SORIANO, ALBERTO JOSE 3:41: 57
SERVER COSTA, FREDERIC 3:43: 19
SALA GONZALEZ, VICENT 3:55: 07
CERESOLA PIERA, FRANCISCO 3:55: 08
BOLTA NAYA, JUAN 4:32: 01
10 KM. DE VALENCIA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada