Acabem de celebrar el Nadal i ja haurem felicitat a tots els nostres familiars i amics així com a tots els corredors i a més els haurem desitjat bones cames per a l'any que ve. Però saludem i felicitem abans a tots els corredors.
La familiaritat pot engendrar desdeny. També bloqueja el misteri de la Carrera a Peu, ja que genera una percepció de les carreres que no permet veure la novetat de cada una d'elles.
No obstant això, tots nosaltres som propensos, sense remei, a veure quasi tot d'una forma excessivament familiar, és a dir, d'una forma que veu poc o res de la profunda riquesa i de la bellesa que podem sentir en cada un dels nostres entrenaments. G.P. Chesterton, reflexionant sobre açò, va declarar una vegada que un dels profunds secrets de la vida és aprendre a mirar les coses conegudes i comuns fins que pareguen de nou com no-conegudes, com a noves.
Ara que ens proposem i que desitgem per a l'any que ve desitjos de felicitat, anem hi ha intentar també buscar en tot el que ens és familiar, en les carreres i entrenaments que ja ens són massa coneguts el més extraordinari que ha en ells, hem de tornar a entusiasmar-nos una altra vegada amb els mateixos circuits, les mateixes sèries, resumint amb la mateixa carrera a peu.
El podem anomenar com vullguem, el desafiament és el mateix: Hem d'aprendre el secret de veure el més extraordinari dins de l'ordinari.
Sobretot en estes Festes Nadalenques.
És possible? Ja se que en estos dies en què estem en unes festes que se'ns obliga a consumir i a demostrar-nos una felicitat que a molts de nosaltres ens costa trobar perquè la crisi econòmica, la desocupació, l'absència d'algun familiar, alguna malaltia ens fan pensar que el Nadal no és per a nosaltres, alguns poden arribar a pensar que estes festes no els agraden perquè els seus nombrosos problemes no els deixen veure el significat del Bon Nadal.
Però nosaltres provenim d'una tradició cristiana mil·lenària que ens diu tot contrari, ens diu que hem d'estar feliços i per tant desitjar felicitat, no perquè no estiguem en crisi, ni perquè tenim treball, ni perquè estiguem tots reunits, ni perquè tenim salut, sinó perquè tenim la certesa que amb el Nadal comença una nova oportunitat per a tots nosaltres de ser feliços i per això som feliços i desitgem felicitat.
Hem començat dient que la familiaritat engendra desdeny. I que cal buscar en el que ja tenim el més extraordinari i que tot lo meravellós no té perquè estar en les coses noves i hem acabat parlant del Nadal, i és que en Nadal no cal tindre res, només saber que tot va ha ser millor.
Per a tots els que fins i tot no s'ho creuen “Feliç Nadal”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada