Quan Gabriele d'Annunzio va escriure en el seu avió la frase “Memento Audere Semper” no esperava que les sigles M. A. S. es convertiren en un dels emblemes mes utilitzats en les esquadrilles de l'aviació, i segur que tampoc va pensar que molts corredors ho utilitzarien al motivar-se per a aconseguir cada vegada èxits mes importants.
I és que “Recordeu d'atrevir-se sempre” o una altra traducció molt utilitzada “Recorda't sempre atrevir-se” és una de les frases que millor s'adapten al pensament del maratonià.
I és que si no ens atrevim a intentar-ho no ho aconseguirem, ja que a vegades hi ha coses que són impossibles i és perquè no ens hem atrevit mai a intentar-les.
Amb la marató sol passar, quants de nosaltres no correríem maratons si algun dia no ens haguérem atrevit, i és que M. A. S. és un lema que hem de mirar de tant en tant, perquè hi ha moltes coses que podem intentar.
Des de la nostra marca personal, passant per les carreres de muntanya, els 100 KM., una marató i inclús una mitja marató són carreres que encara que ens puguen paréixer que no estan al nostre abast, amb un poc d'entrenament i molta tranquil·litat segur que les podem acabar només hem de ser M. A. S..
De totes maneres cal parar atenció, per a enfrontar-nos amb estos reptes abans deuríem fer-nos algunes reflexions.
Encara que ja sóc un maratonià, i puc comprendre els motius pels quals ens enfrontem als 42195 metres, voldria fer hui unes breus reflexions sobre el Per què?.
La primera reflexió que em ve al cap és la següent: perquè córrer al limite, fins a l'extrem? Que ens porta fins a eixe extrem?
Penseu que córrer 42 Km. És córrer al limite de la nostra resistència.
No és possible que molts dels que emprenguen este repte, siga a la busca de comportaments que signifiquen un risc psico-fisico. Però val la pena arriscar tant? Quina és la gratificació de tot açò?.
Una lectura que em permet fer, em porta a pensar que el maratonià de hui conscientment o inconscientment vol eixir de la lògica i dels models proposats quotidianament, al descobriment de l'heroi que tots portem dins.
Molts interpreten “l'heroisme de la carrera” com una necessitat de posar-nos a prova nosaltres mateixos.
No és nou este comportament: en la història passada ja ha existit.
“l'home viator” que amb els seus llargs pelegrinatges fins als santuaris religiosos (S. Santiago de Compostel·la, Roma, Terra Santa..) posava a prova el seu “heroisme”, però no sols eixia a la busca de l'esforç màxim amb si mateix, sinó que a través del llarg camí, intentava acostar-se a Déu i els seus Santos per a tindre protecció i ajuda.
Són preguntes que cada un ens hem de respondre abans i després d'aplicar-nos el M. A. S..
Continuarem reflexionant en veu alta altres dies.
I és que “Recordeu d'atrevir-se sempre” o una altra traducció molt utilitzada “Recorda't sempre atrevir-se” és una de les frases que millor s'adapten al pensament del maratonià.
I és que si no ens atrevim a intentar-ho no ho aconseguirem, ja que a vegades hi ha coses que són impossibles i és perquè no ens hem atrevit mai a intentar-les.
Amb la marató sol passar, quants de nosaltres no correríem maratons si algun dia no ens haguérem atrevit, i és que M. A. S. és un lema que hem de mirar de tant en tant, perquè hi ha moltes coses que podem intentar.
Des de la nostra marca personal, passant per les carreres de muntanya, els 100 KM., una marató i inclús una mitja marató són carreres que encara que ens puguen paréixer que no estan al nostre abast, amb un poc d'entrenament i molta tranquil·litat segur que les podem acabar només hem de ser M. A. S..
De totes maneres cal parar atenció, per a enfrontar-nos amb estos reptes abans deuríem fer-nos algunes reflexions.
Encara que ja sóc un maratonià, i puc comprendre els motius pels quals ens enfrontem als 42195 metres, voldria fer hui unes breus reflexions sobre el Per què?.
La primera reflexió que em ve al cap és la següent: perquè córrer al limite, fins a l'extrem? Que ens porta fins a eixe extrem?
Penseu que córrer 42 Km. És córrer al limite de la nostra resistència.
No és possible que molts dels que emprenguen este repte, siga a la busca de comportaments que signifiquen un risc psico-fisico. Però val la pena arriscar tant? Quina és la gratificació de tot açò?.
Una lectura que em permet fer, em porta a pensar que el maratonià de hui conscientment o inconscientment vol eixir de la lògica i dels models proposats quotidianament, al descobriment de l'heroi que tots portem dins.
Molts interpreten “l'heroisme de la carrera” com una necessitat de posar-nos a prova nosaltres mateixos.
No és nou este comportament: en la història passada ja ha existit.
“l'home viator” que amb els seus llargs pelegrinatges fins als santuaris religiosos (S. Santiago de Compostel·la, Roma, Terra Santa..) posava a prova el seu “heroisme”, però no sols eixia a la busca de l'esforç màxim amb si mateix, sinó que a través del llarg camí, intentava acostar-se a Déu i els seus Santos per a tindre protecció i ajuda.
Són preguntes que cada un ens hem de respondre abans i després d'aplicar-nos el M. A. S..
Continuarem reflexionant en veu alta altres dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada