MES ANTIOXIDANS; EL PEPINO O COGOMBRE.

Continuem amb els antioxidans naturals, miremt en la caixa l'Ejido i esta vegada ens toca el Pepino, i lo primer que ens crida la atencio es la traduccio al valencia, Cogombre, paraula de veritad per a mi desconeguda pero que intentare recordar, pues be el cogombre ens és de sobra conegut i segur que a quasi tots ens agrada però no esta de mes que repassem les seues propietats.
El cogombre és el fruit en baia procedent d'una planta herbàcia que rep el seu mateix nom. Pertany a la família de les Cucurbitàcies. Davall este nom s'engloben unes 850 espècies de plantes, quasi totes herbàcies, enfiladores o rèptils, que produïxen fruits molt grans i protegits per una corfa ferma. Fruites com el meló d'Alger i el meló pertanyen ,junt amb hortalisses tan comunes com la carabasseta o la carabassa, a esta mateixa família.
El cogombre és una hortalissa de baixa aportació calòrica a causa del seu reduït contingut en hidrats de carboni, en comparació amb altres hortalisses, i al seu elevat contingut d'aigua. Aporta fibra, xicotetes quantitats de vitamina C, provitamina a i de vitamina E, i, en proporcions encara menors, vitamines del grup B com ara folatos, B1, B2 i B3. En la seua pell es troben xicotetes quantitats de betacaroté, però una vegada que s'oela el cogombre, el seu contingut es reduïx quasi a zero.

CURIOSITATS.

Per a evitar l'amargor del cogombre hi ha diversos trucs senzills. Entre ells, deixar-ho a remulla amb sal uns minuts o bé, després de pelar-los, ratllar-los amb ajuda d'un forqueta per a fer que les substàncies amargues que es concentren en major grau baix la pell siguen eliminades.

En alguns països el cogombre es consumix cuit com a acompanyament de carns, o inclús, s'empren per a elaborar dolços junts amb un xarop ensucrat. Hui en dia el cogombre també s'empra en cosmètica per al tractament de l'afeccions de la pell, cabell i ungles.
El seu baix contingut calòric, a causa de la seua alta proporció d'aigua i a la baixa presència d'hidrats de carboni, convertix al cogombre en un aliment idoni per a incloure en dietes hipocalóricas.

És un aliment molt refrescant, per la qual cosa resulta perfecte per a elaborar saboroses ensalades i hidratar a l'organisme.

Potent depuratiu i diürètic.

Els cogombres són rics en potassi i pobres en sodi, la qual cosa els conferix una acció diürètica que afavorix l'eliminació de l'excés de líquids de l'organisme.

Són beneficiosos en cas d'hipertensió, hiperuricèmia i gota, càlculs renals, retenció de líquids i oligúria. Amb l'augment de la producció d'orina s'eliminen, a més de líquids, substàncies de rebuig dissoltes en ella com àcid úric, urea, etc.

Si els cogombres estan en conserva perden estes propietats diürètiques a causa del seu alt contingut de sodi que s'afig com a conservant. Per tant, els cogombrets en vinagreta no convenen en cas d'hipertensió i retenció de líquids, així com en persones que patixen de certes afeccions renals.

De fàcil digestió.

El cogombre és un aliment que, generalment, es digerix amb facilitat quan s'usa al natural i inclús es pot consumir amb la corfa, sempre que estiga tendre. És aconsellable menjar el cogombre sense sal ni vinagre perquè estos són els condiments que poden convertir-lo en un aliment indigest.

Cru i al natural és un aliment molt recomanable per a neutralitzar l'excessiva acidesa dels líquids corporals que pot produir-se en casos de diabetis, gota, artritis, etc. No obstant això, algunes persones no el toleren i, després de la seua ingesta, els repetix i continuen tenint el seu sabor present en la boca durant hores. Açò es deu a la presència de substàncies amargues en la pell que poden provocar la irritació de la paret intestinal en persones sensibles.

Regula la funció intestinal.

El seu contingut de fibra li conferix propietats laxants. La fibra prevé o millora el restrenyiment, contribuïx a reduir les taxes de colesterol en sang i al bon control de la glucèmia en les persones que tenen diabetis.
COM PREPARAR-lo .

El cogombre es consumix sobretot cru en ensalada i resulta molt refrescant. Els exemplars jóvens poden consumir-se amb pell per a mantindre tot el seu contingut en fibra i vitamines, no obstant això, és aconsellable pelar-los per a facilitar la seua digestió. El més adequat és consumir el cogombre cru i al natural, ben llavat i sense corfa, encara que també pot acompanyar-se de llima o iogurt, però sense sal o amb molt poca quantitat per a no reduir la seua acció depurativa i diürètica.
Hui la recepta serà molt fàcil, i ademes li donarem al cogombre el que no té, els hidrats de carboni.
Cogombre amb mel
Es tallen els cogombres a rodanxes fines o en cilindres i s'acompanyen de mel per damunt.
Veieu que fàcil i ademes molt nutritiva.