Cuantes vegades hem tingut dolor en la planta del peu, moltes d'estes vegades haurà sigut la fascitis plantar, doncs bé ara teniu un poc d'informació sobre el maleït dolor que tants dolors de cap ens ha donat, encara que este localitzat en el peu.
Hi ha moltes causes potencials de dolor en l'àrea del taló, però la gran majoria de casos es deuen a la irritació de la inserció d'un teixit fort (fascia plantar) en l'os del taló (calcani). Este teixit suporta l'arc del peu i quan la seua inserció d'inflama, pot desenrotllar-se una condició crònica, dolorosa i invalidant. Esta síndrome, denominat fascitis plantar, constituïx una de les causes més freqüents de dolor en el peu.
SÍMPTOMESEl símptoma primari de la fascitis plantar és el dolor localitzat específicament en l'àrea de càrrega de pes del taló. Comunament és més sever durant els primers passos a l'alçar-se del llit, disminuïx en certa manera amb l'activitat per la distensió de la fascia, i reapareix de nou darrere d'un període de descans. Rares vegades hi ha inflamació visible, enrogiment, o altres canvis aparents en la pell. És freqüent entre persones que practiquen esports, individus amb sobrecàrrega, persones amb arc elevat o peu pla, i sovint són dones amb peus llargs i estrets.
ANATOMIA
La fascia plantar és un teixit fibrós gros i tens situat en la planta del peu que s'inserix en l'os del taló i es desplega cap avant per a ancorar-se en la base dels dits. La seua sobrecàrrega pot provocar esgarros en la seua inserció posterior amb inflamació dels teixits que la rodegen incloent l'os. Açò pot originar l'aparició d'un "esperó", que apareix en aproximadament el 50% dels casos. L'esperó és un fenomen secundari i no l'origen del dolor.
TRACTAMENTRepòs: Utilitze el dolor com guia. Disminuïsca la seua activitat o exercici.
Gel: El massatge amb gel, preferiblement un parell de vegades al dia o almenys una vegada al final del dia. Es pot omplir una xicoteta botella de plàstic amb aigua i congelar-la. Fer rodar el taló i l'arc del peu sobre la botella durant uns 20 minuts proporciona massatge, estirada i fred.
Fisioteràpia: La fisioteràpia pot ser útil, però pel seu cost i gasto de temps, s'empra generalment quan han fracassat altres mètodes de tractament. L'objectiu inicial de la teràpia física és disminuir la inflamació. Més tard, es poden potenciar els xicotets músculs del peu perquè presten suport a la fascia plantar debilitada.
Taloneres: Hi ha una gran varietat de coixinets per al taló o taloneres, i generalment són útils.
Calçat: Els calçats amb tacó bla i ampli, i amb sola relativament rígida proporcionen la màxima comoditat i protecció. El calçat esportiu és recomanable.
Esparadrap: L'aplicació de tires d'esparadrap en tota la longitud de la fascia plantar pot ser molt eficaç, especialment per al dolor agut i l'activitat esportiva. Al principi ha d'aplicar-se diàriament.
Algeps: En casos extremadament aguts o resistents, la col·locació d'un algeps de marxa curt durant tres a sis setmanes alleujarà i ocasionalment solucionarà el problema.
Fàrmacs: Els analgèsics antiinflamatoris orals proporcionen alleugeriment a molts pacients. Les injeccions de corticoides i anestèsics locals poden ser molt eficaços en casos resistents. Han de ser administrades per un metge experimentat en esta tècnica.
Cirurgia: Rares vegades està indicada. No obstant això, després de 6 a 12 mesos de tractament conservador, un alliberament quirúrgic parcial de la fascia plantar pot estar indicada. La recuperació després de la intervenció generalment és lenta, sovint no produïx una curació completa, i té algunes complicacions potencials.
Exercicis: Els exercicis d'estirada de la fascia plantar i del tendó d'Aquil·les i músculs del panxell són beneficis en la majoria dels casos, i especialment en gent amb tendons d'Aquil·les tensos que pareixen especialment susceptibles a esta condició.
Exercici amb tovalla
Col·loqua una tovalla davant. Amb els dits del peu afectat intenta portar la tovalla cap a tu. Augmenta la resistència amb un pes en l'extrem de la tovalla. Fes diverses repeticions amb descansos entre elles.
ESTIRADES.Posar-se a una certa distància d'una taula recolzant les mans sobre la mateixa, flexionant un genoll i amb l'altra estirada. Lentament incline's cap a la taula, pressionant cap avant fins que senta una tensió moderada en els músculs del panxell de la cama estirada. Mantinga esta posició durant 15 segons. Amb ambdós talons en el sòl, doble el genoll de la cama recta fins a sentir una tensió moderada en el tendó d'Aquil·les i mantinga esta posició altres 15 segons.
Espere que no hàgem d'utilitzar estos remeis, però ja sabeu que val “més previndre que curar”.
Hi ha moltes causes potencials de dolor en l'àrea del taló, però la gran majoria de casos es deuen a la irritació de la inserció d'un teixit fort (fascia plantar) en l'os del taló (calcani). Este teixit suporta l'arc del peu i quan la seua inserció d'inflama, pot desenrotllar-se una condició crònica, dolorosa i invalidant. Esta síndrome, denominat fascitis plantar, constituïx una de les causes més freqüents de dolor en el peu.
SÍMPTOMESEl símptoma primari de la fascitis plantar és el dolor localitzat específicament en l'àrea de càrrega de pes del taló. Comunament és més sever durant els primers passos a l'alçar-se del llit, disminuïx en certa manera amb l'activitat per la distensió de la fascia, i reapareix de nou darrere d'un període de descans. Rares vegades hi ha inflamació visible, enrogiment, o altres canvis aparents en la pell. És freqüent entre persones que practiquen esports, individus amb sobrecàrrega, persones amb arc elevat o peu pla, i sovint són dones amb peus llargs i estrets.
ANATOMIA
La fascia plantar és un teixit fibrós gros i tens situat en la planta del peu que s'inserix en l'os del taló i es desplega cap avant per a ancorar-se en la base dels dits. La seua sobrecàrrega pot provocar esgarros en la seua inserció posterior amb inflamació dels teixits que la rodegen incloent l'os. Açò pot originar l'aparició d'un "esperó", que apareix en aproximadament el 50% dels casos. L'esperó és un fenomen secundari i no l'origen del dolor.
TRACTAMENTRepòs: Utilitze el dolor com guia. Disminuïsca la seua activitat o exercici.
Gel: El massatge amb gel, preferiblement un parell de vegades al dia o almenys una vegada al final del dia. Es pot omplir una xicoteta botella de plàstic amb aigua i congelar-la. Fer rodar el taló i l'arc del peu sobre la botella durant uns 20 minuts proporciona massatge, estirada i fred.
Fisioteràpia: La fisioteràpia pot ser útil, però pel seu cost i gasto de temps, s'empra generalment quan han fracassat altres mètodes de tractament. L'objectiu inicial de la teràpia física és disminuir la inflamació. Més tard, es poden potenciar els xicotets músculs del peu perquè presten suport a la fascia plantar debilitada.
Taloneres: Hi ha una gran varietat de coixinets per al taló o taloneres, i generalment són útils.
Calçat: Els calçats amb tacó bla i ampli, i amb sola relativament rígida proporcionen la màxima comoditat i protecció. El calçat esportiu és recomanable.
Esparadrap: L'aplicació de tires d'esparadrap en tota la longitud de la fascia plantar pot ser molt eficaç, especialment per al dolor agut i l'activitat esportiva. Al principi ha d'aplicar-se diàriament.
Algeps: En casos extremadament aguts o resistents, la col·locació d'un algeps de marxa curt durant tres a sis setmanes alleujarà i ocasionalment solucionarà el problema.
Fàrmacs: Els analgèsics antiinflamatoris orals proporcionen alleugeriment a molts pacients. Les injeccions de corticoides i anestèsics locals poden ser molt eficaços en casos resistents. Han de ser administrades per un metge experimentat en esta tècnica.
Cirurgia: Rares vegades està indicada. No obstant això, després de 6 a 12 mesos de tractament conservador, un alliberament quirúrgic parcial de la fascia plantar pot estar indicada. La recuperació després de la intervenció generalment és lenta, sovint no produïx una curació completa, i té algunes complicacions potencials.
Exercicis: Els exercicis d'estirada de la fascia plantar i del tendó d'Aquil·les i músculs del panxell són beneficis en la majoria dels casos, i especialment en gent amb tendons d'Aquil·les tensos que pareixen especialment susceptibles a esta condició.
Exercici amb tovalla
Col·loqua una tovalla davant. Amb els dits del peu afectat intenta portar la tovalla cap a tu. Augmenta la resistència amb un pes en l'extrem de la tovalla. Fes diverses repeticions amb descansos entre elles.
ESTIRADES.Posar-se a una certa distància d'una taula recolzant les mans sobre la mateixa, flexionant un genoll i amb l'altra estirada. Lentament incline's cap a la taula, pressionant cap avant fins que senta una tensió moderada en els músculs del panxell de la cama estirada. Mantinga esta posició durant 15 segons. Amb ambdós talons en el sòl, doble el genoll de la cama recta fins a sentir una tensió moderada en el tendó d'Aquil·les i mantinga esta posició altres 15 segons.
Espere que no hàgem d'utilitzar estos remeis, però ja sabeu que val “més previndre que curar”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada