La comunicació no verbal

Després de no aconsellar el consum d'alcohol o millor dit d'aconsellar no consumir-lo, hui vaig a atrevir-me a donar un altre consell; entrenar en el bar o el que és el mateix l'entrenament en el bar. El que aconseguim en un bar no és aconseguir un estat de forma millor sinó, i molt important, conéixer l'estat de forma dels nostres competidors. 

Estic segur que tots hem sentit parlar de la comunicació no verbal, no de la comunicació via whatsapp ni la dels missatges de facebook, m'estic referint al llenguatge del nostre cos. Si ens detenim un poc, i reflexionem, nos en adonarem com una gran part de la nostra comunicació ocorre de manera no verbal. Sense donar-nos compter, enviem missatges d'afecte i d'emoció a través de les nostres reaccions facials, la posició del nostre cos i un sense nombre d'altres formes.

Un dels mesuradors de la fatiga és observar l'expressió d'un corredor, si mirem com va evolucionar la comunicació humana, té sentit, a pesar de la nostra tendència a confiar en la parla per a comunicar-nos, el nostre cervell a evolucionat durant milers d'anys hi ha confiant en el moviment, els gestos i les expressions abans que el llenguatge entre en escena, només hem de mirar aún xiquet menut, que ens ho diu tot amb la seua mirada. Enviem missatges de sorpresa, felicitat, perill i un muntó d'altres emocions simplement per un canvi en la nostra expressió facial. La comunicació a través del llenguatge es va col·locar despres un sistema no verbal profundament arrelat. Parlar és el que fem quan ja sabem expressar les nostres necessitats amb un sistema no verbal. 

Si un corredor ens diu que es troba en forma i que realitzarà un carrera excel·lent, però ens ho diu amb el cap baix i els muscles caiguts, les seues paraules ens diuen una cosa però el missatge que ens transmet el seu cos és un altre, si a més aconseguim que es lleve les ulleres de sol i veiem uns ulls afonats i tristos, ho tindrem clar. I esta és la raó per la qual reunir-se en un bar per a esmorzar després d'un dur entrenament és el millor sistema per a saber el nivell d'esgotament dels nostres companys, amics i rivals.

És açò una ciència exacta? Per descomptat no. Açò ens pot ajudar a estar més en forma? Probablement no. Però ens pot ajudar a competir millor. Confiem tant en la comunicació verbal que sovint ens oblidem de l'altra part. La comunicació verbal envia el missatge que volem que altres escolten. La comunicació no verbal envia el missatge del que realment està succeint. A vegades són iguals, altres vegades hi ha un desajust.

En els nostres esmorzars, després dels durs entrenaments, és una situació ideal per a perfeccionar la nostra capacitat d'observar i detectar eixes variacions. En un món en què depenem cada vegada més dels missatges de text i altres tecnologies per a comunicar-nos, és fonamental millorar la capacitat de llegir la comunicació no verbal.

Recordarem alguns gestos que si els veiem en els nostres companys ens poden donar una idea de com es troben: si mentres esmorzem i estem parlant de com aconseguir una marca determinada i el nostre interlocutor comença a creuar els braços, ens ha d'indicar que es troba a la defensiva i que no ho té molt clar. Si es porta algunes vegades la mà a la boca o es toca lleugerament el nas és quasi segur que ens esta mentint i que o bé no pot aconseguir eixa marca o bé pensa realitzar una altra molt millor. Si es mossega les ungles, esta clar, esta nerviós i no té res clar. Si ens mira als ulls fixament esta molt segur de si mateix i serà un rival perillós. Si es toca la orella esta insegur. Si es frega les mans, roín, esta impacient per competir i esta en forma. Si quan va al lavabo el veiem caminar dret, esta confiat i no esta cansat. Però si es toca el cabell li falta confiança en si mateix i esta confús. Si quan ens n'anem, i mentres caminem fins al cotxe, camina amb les mans en la butxaca o amb el muscles encorbats, es troba abatut ja siga per esgotament o per cansament.

Ens haurem de fixar també en els braços, si els mou moltes vegades per damunt del cap podem assegurar sense por d'equivocar-nos de que es troba bé i que esta relaxat. I si ademés entrecreua les mans en el bascoll se sent superior i esta segur que aconseguirà el que es proposa.

Els seus cabells, important fixar-se el dia de la carrera, pèl llarg: esta tranquil i seré, no li interessa molt la carrera. Pèl curt, perill, esta disposat a l'atac, vol baralla, ens posarà la carrera difícil.

Podem continuar analitzant als nostres companys en l'esbossa d'eixida, mentres esperem, perquè si té les cames molt juntes i postura dreta: ens esta dient que esta rígid i amb tensió pel que es troba incomode. Cames lleugerament separades: esta relaxat i tranquil, segur i confiat, ens revela comoditat i naturalitat.

És important també fixar-se en la mans, si no les veiem, si les oculta ens esta suggerint falsedat, ens esta enganyant, atenció, en la carrera ens pot sorprendre en qualsevol moment. Les mans dels nostres companys ens donen molta informació com hem vist. 

Ara la pregunta que vos estareu fent és: Però açò val la pena saber-ho? Possiblement no ens servirà pa què millorem la nostra marca personal però si per a planejar millor les nostres competicions i sobretot ens ha de servir perquè procurem controlar el nostre llenguatge no verbal per a no donar pistes, i sobretot no ens llevem les ulleres de sol perquè encara que no hem dit res dels ulls, a propòsit, ja que són “l'espill de l'ànima”.