Els últims tocs al “II Open summer circuit training” de Dorsal 19

     Ens toca ja donar els últims tocs al que serà la ultima etapa del “II Open summer circuit training” de Dorsal 19, pareix que ho tenim tot controlat i ja només ens queda esperar el pas dels dies per a reunir-nos el diumenge 27 a les 06,30 hores en el Bar Caçadors.

     Ja sabem on posarem els avituallaments; el la Font del Pauet i en la unió amb la carretera que unix Tollos amb Beniaya. Els mateixos llocs d'altres anys.

     Ja ens sabem al didet d'on començarem a córrer i per on; des de l'aparcament del Càmping de la Vall d'Alcala.

    Coneixem també on ens dutxarem; en les dutxes del Càmping la la Vall d'Alcalà.

     Estem al corrent d'on esmorzarem; en Vicent de la Tona, carrer de Sant Josep, 24, Alcalá de la Jovada.

     Ho sabem tot, o pensem que ho sabem tot i és que encara ens queda triar que circuit correrem.

     Sempre ha sigut una decisió complicada, el “Camí d'al-azraq” amb les seues pujades i baixades, amb els seus canvis de ferm; primer asfalt després pista forestal i per a acabar una altra vegada asfalt, ens ha portat diverses vegades a equivocar-nos, encara que els 15 quilòmetres és l'opció més curta no esta exempta de complicacions.   

     La carrera en pujada com tots ja sabem presenta unes diferències substancials, per exemple el peu troba el sòl abans que quan correm en el pla el que ens obliga hi ha tindre els músculs més temps encollits que relaxats i estirats pel que se solen cansar abans i si afegim que hem d'alçar el nostre pes més alt és clar que necessitarem més força, així que ens esgotarem més.

     Per això cal ser prudents.

     No ens precipitem a l'hora de triar el grup, reflexionem sense presses i sense aclaparaments, observem els que estan en cada grup i unix-te a quin es trobe més prop de les teues possibilitats.

     Controlem per tant el nostre estat d'ànim abans d'eixir i no ens deixem portar per l'entusiasme del moment.

    A estes hores no sabem amb exactitud quants estarem en Alcalá de la Jovada i no ens importa molt excepte per a dutxar-se o esmorzar ja que per a córrer cabem tots perquè el “Camí d'Al-Azraq” és prou ample i llarg pa què puguem arribar a dir que som massa.

     I és que, en Dorsal 19 no ens agrada dir que som massa perquè implicaria dir que alguns corredors “sobren”. Dir que alguns corredors poden arribar a “sobrar” és una gran injustícia i una gran discriminació, perquè significa que uns (els que no sobren) són més importants que altres (els que sí que sobren).

      I tots els corredors són importants.

     En fi, se'ns acaba el “II Open summer circuit training” de Dorsal 19, i encara que no ha sigut, i la veritat mai ha volgut ser, un circuit de carreres com els que tots coneixem i en els que participem, si que ha volgut ser un xicotet punt d'unió per a tots a què els agrada córrer per córrer, sense dorsals ni classificacions.

     Hem volgut ser dins d'este gran món de les carreres populars com una xicoteta lluerna.

     Este xicotet insecte, com el nostre club, és insignificant, i no obstant això se la pot veure clarament, destacant-se a la distància. En realitat, el seu mèrit no és tant la llum que emana del seu xicotet cos de tant en tant, sinó el d'atrevir-se a brillar a pesar d'estar envoltada en la foscor de la nit. Així, l'atenció de totes les mirades es dirigix a ella sense dubtar, perquè enmig de la nit, no hi ha una altra cosa que atraga la nostra atenció com el seu bella resplendor.

     Dorsal 19 realitza i organitza actes que són insignificants dins d'este gran món de la carrera a peu però si eixa xicoteta llum que emetem servix perquè algú s'acoste a la carrera a peu ens sentirem satisfets.