No hi ha quint roín. Bona etapa.

     Gran cap de setmana este del 12 i 13 de setembre del 2015, amb corredors en el 5t cross Entreplayas del Campello, en Luxent, en Mönchengladbach i com no en la “Reprimala-l'Orxa-Reprimala” d'este ja quasi finalitzat “II Open summer circuit training” de Dorsal 19.

     I, és que els dies i els mesos passen i ja ens anem acostant a la part final del nostre circuit quasi particular, hi ha un axioma (un axioma és una proposició tan clara i evident que s'admet sense necessitat demostració) que diu: “El que somiem sols es queda en un simple somni, però el que somiem amb altres es pot convertir en realitat”.

     I això és per a Dorsal 19 el “II Open summer circuit training”, un somni que hem convertit en realitat entre tots i que etapa rere etapa, quilòmetre darrere de quilòmetre ens ha convertit a tots en companys d'este viatge per tota la contornada de les nostres zones d'entrenament.

     Des que vam començar a Orba vam començar a ser companys de viatge. Potser només per unes hores, de vegades durant diversos quilòmetres de cada etapa. Després, cada un ha seguit el seu entrenament fins a arribar a la següent etapa que ens esperava.

     Mentres dura cada etapa, correm junts. Tal vegada en silenci, per respecte als pensaments de l'altre. Tal vegada en una conversació intranscendent, parlant del temps, del futbol o de les carreres de la setmana que ve. Tal vegada, en un diàleg profund, perquè aconseguim connectar en un interés comú.

     L'etapa acaba i tornem a separar-nos. Si l'etapa ha permés un mati feliç i fecund, ens queda un poc de tristesa i esperem que arribe la següent etapa desitjosos de seguir el nostre diàleg on el vam deixar, però el temps passa i ja només ens queda la Vall d'Alcalá.

     Este viatge que pareixia tan llarg al principi de l'estiu per a alguns arriba al final d'una manera inesperada i se'ns ha fet tan curt que en la tranquil·litat de la “Reprimala-l'Orxa-Reprimala” ens n'hem adonat que ens falten encara molts corredors amb què compartir alguns quilòmetres i que acabarem tot el circuit sense poder, tan sols creuar algunes frases amb diversos d'ells, sort que encara ens queda la ultima etapa. 

    Esta quinta etapa a complit amb la seua missió, era l'etapa de relax, per a la distensió i el descans, l'etapa per a tornar a comprovar que la carrera a peu sempre ha de ser escola dels millors valors. Quan corríem per la tranquil·la via verda ens n'hem adonat perquè la carrera a peu contribuïx a preservar i millorar la salut, perquè proporciona una serena distensió, una sana ocupació del temps lliure i és una forma d'alleujar els inconvenients i les dificultats de la vida moderna.

     A més d'això, mentres ens acostàvem a l'Orxa hem sentit un enorme respecte a la naturalesa que ens rodeja, a la bellesa que podem trobar en qualsevol lloc per recòndit que ens parega, en suma esta etapa ens a ajudat a sentir plenament la carrera a peu com una diversió sana, fent-nos oblidar per unes hores la tensió dels durs entrenaments.

     Gran etapa, igual per als que han triat córrer 20 quilòmetres com els que han corregut 13, al final hem arribat tots junts a l'Orxa i a la Reprimala, hem corregut com sempre en grups però amb uns ritmes molt més tranquils dels normals, els corredors ràpids més lents i els tranquils més relaxats perquè l'important hui no era arribar prompte sinó arribar descansats. 

     No voldria acabar hui sense felicitar a Máximo per la seua gran carrera en el Campello, el seu tercer lloc de la general i el primer lloc en la seua categoria no fa sinó demostrar-nos que tranquil·la i serenament va complint els seus objectius. Hi ha que procurar assentar-se més prop d'ell en els esmorzars perquè les seues experiències valdran la pena.