Máximo, guanya en Sueca.

     Quan escrius en un blog pots arribar a pensar que controles tot el que escrius però la veritat és que moltes vegades no és així.

     Dissabte passat després d'haver preparat una entrada on manifestava la importància que té octubre per a la preparació de la marató de València i quan ja tènia tot preparat per a publicar-la en quan tinguera algunes imatges i les classificacions de les carreres del cap de setmana arriba, i no recorde ara per que mitjà perquè el SMS, el faceboox, el whatsapp, el twitter o l'e-mail  tots m'arriben pel mateix aparell, la notícia de la victòria de Máximo en els 20 K de Sueca.

     Davant de tal notícia tota la resta queda relegat a un segon lloc ja que no recorde que cap corredor masculí de Dorsal 19 haja guanyat cap carrera en la categoria absoluta, per tant tot el que tènia preparat queda aparcat i em pose ha escriure una altra entrada.

     El diumenge quan ja s'acabava la vesprada ja tenia preparada una altra entrada i al repassar-la em done compte en què a vegades les paraules quan totes són d'alabança i compliment poden derivar en cursileria i eixe crec era el meu cas.

     Així que, faré una cosa molt senzilla que no necessita paraules per a expressar-se; aplaudir i somriure.

     Si, aplaudirem en senyal d'aprovació i entusiasme, i a somriure per a agrair l'honor que ens ha brindat Máximo i que siga el so de les nostres mans i l'alegria en les nostres cares el que recorde d'eixos 20 K de Sueca un 27 de setembre del 2014.