Setembre ens ha deixat

     Un any més setembre ens ha deixat, i esta vegada ho fa amb un últim gran cap de setmana, la marató de Berlín ens mostra com dos corredors són capaços de batre el rècord del món de marató.

     Emmanuel Mutai segon classificat també va córrer més ràpid que Wilson Kipsang, però tot l'honor quedara per al primer classificat Dennis Kimetto al córrer la distància en 2h:02:57 rebaixant en 26 segons el rècord de Wilson Kipsang.

     La victòria en Sueca de Máximo, el dissabte, ja ens preparava per a un gran cap de setmana que també comptava amb les carreres de la Xara, Paterna i la de Llutxent, excepte a Berlín en totes les altres va estar present Dorsal 19.

     Així que amb estos antecedents ens rep octubre, un mes que si bé no compta amb cap objectiu de primer orde per a Dorsal 19 ja que la majoria de nosaltres hem posat les nostres metes en les carreres de novembre, és octubre on haurem de posar la màxima atenció en la nostra preparació.

    A molts ens agradaria poder controlar tots els aspectes del nostre entrenament, i fem tot el que es puga per a aconseguir-ho.

     Preparar bé els detalls d'un entrenament, parlar amb els nostres companys perquè ens ajuden a traure el màxim rendiment, evitar els riscos de patir algun tipus de lesió, buscar unes solucions per als nostres antics problemes. Són actes que realitzem perquè no ens sorprenga un imprevist, perquè un mal pas no pose el nostre entrenament ja de per si complicat i difícil, en situacions que voldríem veure el més lluny possible del nostre camí quotidià.

     Però la vida ens sorprén. Escapa i corre molt més enllà i més ràpid que les nostres previsions. Aquell consell que se'ns va donar que tot estava ben no va poder preveure que al següent entrenament un rastell ens danyara el turmell. El test que va certificar el bon estat de forma que teníem no havia sigut capaç de descobrir que iniciaríem un procés gripal que ens deixe en llit durant una setmana. L'amic que ens va assegurar que esta carrera estava homologada i es podia fer una bona marca no va poder imaginar que a l'anar a posar els punts quilomètrics va haver-hi un error i la carrera va ser més llarga.

     No es tracta, per descomptat, de veure perills en totes parts, ni de deixar de prendre precaucions per a evitar mals que, amb un poc d'atenció, podem allunyar. La previsió i l'anàlisi amatent de la realitat són part de la virtut de la prudència, eixa virtut que els filòsofs consideraven la reina de les virtuts, perquè tota la resta depén d'ella.

     Però també és part de la mateixa prudència i del realisme el reconéixer que hi ha una enorme quantitat d'esdeveniments i de coses en la carrera a peu que escapen al nostre control. Com també és realisme abandonar qualsevol obsessió teclosa que ens paralitze precisament perquè volem tindre tots els fils en la mà, tot baix control.

     Hem de reconéixer esta senzilla veritat: no podem tindre tot baix control. La carrera a peu i el seu entrenament, per la seua mateixa naturalesa, ens porta al risc i a l'aventura, a l'imprevisible, a l'inesperat. També, cal dir-ho, amb sorpreses felices: aquella meta que ens pareixia impossible, de sobte ha deixat d'existir perquè l'hem sobrepassat. La falta de temps per a entrenar se soluciona de sobte quan un amic ens anima a entrenar junts a l'alba, molts problemes ens van sorgint i els anem solucionant quasi sense donar-nos compte.

     Darrere de l'imprevisible, darrere de les mil sorpreses que ens anem trobant en els entrenaments sempre sorgix una solució que ens permet continuar corrent. Encara que moltes coses no estiguen, segons el meu pobre punt de vista, baix control.

     D'altra banda, despedim setembre amb eixes marques tan sospitoses de la Xara que fan somiar a tants corredors i que ens fan pensar que tot és possible.