Encara
que ja tenim la informació suficient per a enfrontar-nos amb la
Reprimala-L’Orxa no esta de més que els que la vagen a recórrer
per primera vegada tinguen un poc més d'informació. El recorregut,
com ja sabem, serà per la via verda del Serpis que transcorre per
la vall coneguda com Racó del Duc o Barranc de l'Infern.
Supose
que els que hem recorregut moltes vegades eixa via verda ja haja
sigut a l'hivern o a l'estiu, amb va fred o amb calor, amb pluja o
amb un sol immisericorde no necessitem molta més informació, però
ens sol succeir que eixa mateixa familiaritat moltes vegades ens fa
oblidar el lloc per on estem corrent i no ens fixem en la bellesa que
ens rodeja.
Mai
és tard per a canviar el punt de vista, és a dir, modificar el
vidre amb què es miren les coses i començar a celebrar eixos racons
que ens va mostrant el Racó del Duc, ja se, que llançar-se costera
a baix en el recorregut de volta i admirar el paisatge és una tasca
que només els més veterans són capaços de fer, i que tal vegada
els més veterans no necessiten admirar les aigües del Serpis com
serpentegen pel barranc perquè ho han viscut moltes vegades, però
els que s'acosten allí per primera vegada deurien d'aprofitar
l'ocasió.
En
este recorregut en particular, no hem fet canvis, només el xicotet
desvio per a eliminar alguns quilòmetres però que no influïxen per
a res en la bellesa de tota l'etapa.
Generalment
este recorregut sempre ho solem realitzar després de les primeres
pluges, ja passat setembre, però enguany el Serpis baixa amb prou
aigua i el paisatge no desmereix en res al de la tardor, inclús ens
servirà per a córrer per unes hores amb el fresquet que ens brinda
el barranc.
He
de recordar que tot just començar ens trobem amb la Mina Llarga un
túnel de 250 metres en què anem d'utilitzar una llanterna per a
passar-ho, lo que solem fer és deixar la llanterna amagada en
l'eixida per a tornar-la a utilitzar al tornar. Este és l'únic
túnel en què la utilitzarem perquè els altres es passen bé, i
només ens haurem de llevar les ulleres de sol per a poder-los passar
amb tranquil·litat.
Dir
també que tindrem un avituallament en el punt quilomètric 5 que
tindrem marcat amb una cinta, és el mateix lloc de sempre, i que
l'altre avituallament el tindrem en la font que hi ha en l'entrada de
l'Orxa i que ens servirà com a punt de reunió.
Els
que anem a realitzar els 12 quilòmetres els realitzarem des de la
Fabrica de l'Infern o la Central Elèctrica que es troba en el marge
esquerre del riu Serpis, una vegada el creuem ja estarem en la
província d'Alacant i en terme municipal de L'Orxa. Una altra
característica que tenen els dotze quilòmetres és que no arribarem
fins a l'estació de tren de L'Orxa, davall del Castillo de
Perputxent, sinó que girarem abans de la Font de Botero per a
arribar a L'Orxa després de passar per un curt tram de senda.
El
recorregut encara que pot paréixer dur en la primera part no ho és,
ja que cal recordar que es corre per una antiga via del tren la
pendent de la qual no podia ser molt pronunciada, per a ser exactes
començarem a 150 metre d'altura sobre el nivell del mar i
aconseguirem el punt més elevat en els 290 metres quan arribem a
l'estació de L'Orxa, una vegada tinguem recorreguts nou quilòmetres.
Els que realitzen els dotze quilòmetres només arribaren als 275 de
metres, un poc menys, com ha de ser.
Amb
l'esmorzar no tindrem cap problema ja que si tot funciona com ha de
funcionar el bar AL DE SEMPRE en Beniflá no tindrà cap problema ja
siga amb els entrepans com amb la torra.
L'horari
i el lloc d'eixida l’establirem el dissabte quan tinguem clar els
cotxes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada