Errare humanun est.

     Ja ens estem preparant per a dir adeu al 2022 i els bons propòsits omplin els nostres pensaments per al 2023, fins i tot ja estem inscrits a les carreres més importants de l'any que ve. Estem, també, recordant els nostres “grans” èxits d'enguany i anem repassant les carreres que ens han eixit bé, les bones marques que hem realitzat, no obstant això, poques vegades ens recordem dels errors que hem comés, uns errors que ens haurien d'ajudar a ser millors.

Hem de tindre en compte allò que hem fet malament i traure els seus aspectes positius. Se suposa que a mesura que passa el temps un aprofita l'experiència per a sumar coneixement, aprendre dels errors, perfeccionar-se. Tots pensem que no ens passarà, però fatalment ocorre que un dia sense adonar-nos ens equivoquem en aqueixos detalls als quals ja no donem importància, que teníem oblidats i que ens porten a no aconseguir l'objectiu que ens havíem marcat o per a escometre entrenaments equivocats que ens porten a una lesió. El difícil és adonar-se.

Hi ha una teoria que ens ve a dir que quan comença el nostre declivi es quan un té la tendència a no acceptar errors. Estan condemnats a no millorar els corredors que no accepten els errors i busquen sense parar excuses per a desviar la realitat.

Davant qualsevol fracàs cal intentar analitzar, amb la major objectivitat possible, les causes per les quals els nostres projectes no han donat el fruit esperat. A vegades, no està de més demanar ajuda a una altra persona a qui la distància li permeta ser més objectiu.

Arriba el moment de fer autocrítica, però aquesta ha de ser sempre constructiva. No es tracta d'assumir tota la culpa, però sí d'acceptar la nostra part de la responsabilitat. L'autocrítica ha de ser tan sols una eina per a analitzar els aspectes de nosaltres mateixos que podem millorar. No es pot negar que cadascun de nosaltres tenim les nostres limitacions, però per a millorar ha de sorgir el desig de canviar.

Molts de nosaltres coneixem la frase “el gat escaldat amb aigua temperada té suficient” però no cal ser com els gats perquè l'aigua temperada té molts beneficis i els hem de saber aprofitar, aprenguem dels nostres errors, però no oblidem que els podem tornar a cometre.

Com que “l'home és l'únic animal que entropessa dues vegades en la mateixa pedra”. Cada fracàs en realitat el que ens està dient és que, per les raons que siguen, no estàvem prenent el camí adequat. El camí cap a qualsevol èxit generalment està marcat per successius errors.

Una solució és la d'obrir-se a noves oportunitats, buscar altres objectius, canviar la distància, oblidar les velles marques personals i començar de nou: Sobretot no deixes que el fracàs et paralitze. Obri't a noves maneres d'abordar la situació en què creus que no has obtingut el que esperaves. Experimentar forma part del nostre aprenentatge.

S'ha dit que “no hi ha errors, excepte un: L'omissió de no aprendre d'un error.”

Si a més dels nostres errors fórem capaços de veure i comprendre els errors dels altres tindríem un avantatge afegit i és que ja ho diu la cèlebre frase "Aprendre dels errors propis és de grans, aprendre dels errors dels altres és de savis"