FALLES.

Hui ha sigut un dia d'entrenament tranquil a pesar de l'ambient faller que ens rodeja, no hem pujat a Murla a córrer com deuríem haver fet però  les nostres condicions físiques junt amb dificultats personals han fet que ens quedàrem a Pego a rodar un poc.

Ha sigut un trotar tranquil, molt ben acompanyat per cert, sempre acompanyat amb el so de la “desperta”, i és que estem en Falles.

No sóc molt faller dec reconéixer però en canvi si que tenim en Dorsal 19  alguns fallers amb fort arrelament i que segur no hauran estat ni a Murla ni entrenant per la contornada de Pego, jo més aïna me'ls imagine este matí despertant amb les carcasses i els coets junt amb la música d'algun alegre pasdoble recorrent els carrers anunciant amb el tro dels petards que ha amanegut un nou i ultim dia festiu.

Com a corredors podem entendre molt bé la festa fallera, igual que la marató l'origen de les falles camina mesclat amb la tradició oral pròxima a la llegenda, igual que l'embrió d'una falla és una idea de la què sorgiran múltiples escenes adequadament relacionades i que s'exposen en un esbós que resumirà l'essència del monument i que una comissió es decidix a portar a acab per mitjà de moltes activitats, nosaltres els corredors davant de la sola  idea de participar en alguna carrera ja ens porta a preparar plans d'entrenament que una vegada estudiats ens decidim a portar a acabe amb moltes hores i dies d'entrenament.

Com no comprendrem nosaltres els maratonians la “cremà” on es destruïx el treball d'uns quants mesos –No valen eufemismes-; es destruïx com a part d'un ritu acceptat, que obliga a una futura superació. Els valencians cremem, davant de la sorpresa del món, milers de figures en què es va treballar i s'estudi la seua forma per a dotar-les d'intencionalitat, es cremen autèntics monuments, igual que antigament cremaven els trastos vells només pel màgic imant del foc. Els corredors cremem, el dia de la marató, davant de la sorpresa del món, milers d'hores d'entrenament en què hem posat tota la nostra il·lusió, ho destruïm igual que cremem una falla pa què l'any que ve ens vegem amb l'obligació de començar de nou i així poder superar-nos.

Ens trobem també hui amb un xicotet contrasentit, mentres que les Falles són símbol de música, traques, llum, colorit i de comunicació, de transmetre en els monuments la critica a qualsevol estament, resulta que la seua festa gran és el dia de Sant Josep, si Josep el fuster de Natzaret. 

L'home a qui se li va encomanar la protecció i el cuidat dels personatges més grans de la Història Sagrada i no ens va deixar el record d'una sola paraula seua. Res ens va dir però amb el seu exemple ens ho va dir tot. Més que el més brillant dels discursos va ser el seu testimoni callat i ple d'amor. Ell no va ser poderós, ell no va tindre un lloc important en el Sanedrí, ell... va saber complir la seua missió i el seu silenci va ser la seua major grandesa. No va haver de parlar. 

Curiós no, el silenci de José, nosaltres els corredors que tant ens agrada parlar dels nostres entrenaments i de les nostres carreres i totes les vegades que parlem tant que la força se'ns va per la boca... parlem i parlem i moltes vegades ens penedim d'haver parlat tant... No obstant això el parlar és una cosa molt bonica que ens fa sentir vius, animosos i ens agrada que ens escolten.

Encara que segur que també coneixem companys que fan el seu entrenament en un silenci absolut, res se sap dels seus entrenaments, res diuen del seu propòsits en les pròximes carreres i és que fan del silenci un tresor d'infinit valor. Quan estem en silenci som més autèntics, som el que som realment.

El silenci és una cosa vital en la nostra existència també com a corredors, eixos llargs entrenaments en què ens trobem amb nosaltres mateixos. És quan donem forma i resposta a les preguntes que van amalgamant el nostre entrenament. I serà en eixe silenci on trobarem les respostes, no en el sarau, en el tràfec d'eixos esmorzars i sopars que ens acceleren i no ens deixen veure amb tranquil·litat els nostres objectius, perquè és en el silenci i pel silenci on trobem i veiem clars quals són les nostres reals possibilitats.

En fi, últim dia de Falles on podrem trobar si em buscat de tot.