02:01:39

He de confessar que eixe matí de diumenge estava immers en la Pujada i Baixada a la Marjal, i que només quan ja s'acabava l'esmorzar m'assabentava que el rècord del món de marató seria rebaixat. Per sort he pogut veure en internet la segona mitja marató.

Quan es bat un rècord del món és una obvietat dir que ha estat impressionant, però és que Kipchoge va estar impressionant, no repassaré tots els temps de pas perquè són ja massa coneguts per tots, però m'agradaria ressaltar la seua forma de córrer o el que és el mateix la seua eficàcia mecànica.

És obvi també que tots nosaltres deuríem d'imitar la seua tècnica de carrera: una bona elasticitat, cap moviment lateral i sempre espentant cap avant, quelcom que hauríem d'intentar automatitzar. El maluc molt baixa, el peu que no ha de tocar el sòl per davant del genoll, la genoll que no s'ha d'alçar molt. Esta clar el maratonià que vullga córrer ràpid una marató ha d'espentar i ser eficient, i la resta és pura teoria.

He estat repassant molts articles sobre la seua preparació els seus entrenaments i he arribat a la conclusió que no és un corredor molt diferent de la majoria dels maratonians d'elit: S'entrena i viu en Kenya junt amb molts altres corredors que realitzen el mateix entrenament, i menja el mateix. La gran majoria de martonianos d'elit fan la mateixa preparació, una càrrega d'entrenament molt elevada però no impossible que esta adequada al nivell de cada u.

Però Kipchoge té un palmars increïble i és fàcil que siga el millor maratonià de la història, llavors on radica la diferència? El seu entrenador i el saben el que necessiten, saben el que els fa falta per a millorar, saben on estan els seus errors i es dediquen a corregir-los.

És veritat que hem vist sessions d'entrenaments increïbles però són entrenaments que fan la majoria de maratonians del seu nivell i per cert no sols kenyans. Els que acudim a la conferència que ens va donar Raquel Landin amb motiu de la Volta a Peu no ens ha d'estranyar la forta motivació que tenen eixos corredors i el seu alt nivell d'autodisciplina, com són com a persones d'humils i és que quan entrenen viuen com a espartans.

Eliud Kipchoge no és un corredor d'un altre planeta, és humà i jo diria que molt humà: després d'una marató no corre durant un mes, simplement perquè no esta recuperat i no torna a entrenar fins que no esta adequadament recuperat, només comença una preparació per a una carrera després d'haver-se recuperat completament de l'anterior el que li porta a només córrer una mitja marató i dos maratons a l'any, cap altra carrera.

La verdadera diferència de Kipchoge i del seu entrenador és de ser molt humà i tindre molt sentit comú: molt entrenament i molta recuperació. Tal vegada els que som d'un altre planeta som els corredors de competim totes les setmanes.

Pareix clar perquè que els dorsaleros som d'un altre planeta, som galàctics, només hem de fer una ullada al cap de setmana passat on Máximo Folques ens va tornar a demostrar el seu bon estat de forma.

El dissabte en el Cross Nocturn del Joguet d'Ibi va aconseguir la tercera posició en la seua categoria i l'octava de la general i el diumenge a La vila joiosa en la seua IV Carrera popular l'Ermita de SAN Antonio aconseguia la segona posició en la seua categoria i la quarta de la general i no voldria oblidar-me de Carmen Sala que en Villareal aconseguia véncer en la seua categoria i aconseguir la tercera posició en la general.

No deixaré inclús la marató de Berlín, perquè quasi comet l'error d'oblidar-me de la guanyadora femenina que si les dos hores i un minut amb trenta-nou segons és el nou rècord del món en hòmens, les dos hores i díhuit minuts amb onze segons de Gladys Cherono són la quarta millor marca de la història i és que cal ser molt bona corredora per a baixar de les dos hores i vint minuts en marató.

I ara, només heu de veure este vídeo per a saber qui és Eliud Kipchoge; any 2003, final del 5000 metres a París en companyia de Hicham El Guerrouj i Kenenisa Bekele.