Córrer una marató té un secret a veus.

     Hi ha una frase en este món de la carrera a peu que deixa escrita algun corredor anònim que diu més o menys “Si no pots guanyar, que el corredor que estiga davant de tu realitze la seua marca personal” i així és per als realment competitius.

     Córrer és una activitat que ens esta donant molts anys de satisfaccions i que ens dóna una vida més saludable, però per a molts de nosaltres el verdader motiu pel qual la continuem practicant és que ens divertix igual que fa molts anys, quan vam començar a córrer com un joc.

     Molts de nosaltres ja som corredors veterans que fa anys que vam arribar a la nostra cima esportiva i continuem corrent perquè ens divertix, ens divertim.

     Córrer una marató té un secret a veus que tots els maratonians hem de tindre present, el divertir-nos.

     Una carrera tan dura d'entrenar i de córrer com la marató només es pot acabar amb satisfacció si ens divertim des del primer quilòmetre del nostre entrenament, alguns mesos abans, fins als últims 195 metres.

     Qualsevol especialitat de l'atletisme requerix un gran esforç físic però la marató requerix a de mes una força mental pareguda a la de les arts marcials.

     Els llargs entrenaments són moments que ens permeten pensar i reflexionar i en esta vida tan afaenada que portem és molt important tindre tots els dies uns moments pa que la nostra ment es relaxe, és fàcil que este siga el motiu pel qual cada vegada més persones ixen a córrer i a participar en maratons.

     La carrera a peu ens brinda l'oportunitat de tindre uns moments per a reflexionar i pensar, la marató quasi ens obliga a passar moltes hores a soles amb nosaltres mateixos, moments que cada vegada són més difícils de trobar en el nostre quefer diari.

     El món del corredor popular creix cada any de forma vertiginosa tal vegada per la necessitat que tenim d'estar a soles amb els nostres pensaments i una prova d'això és la quantitat de corredors que participen no sols en voltes a peu si no en maratons.

     Este passat cap de setmana ho vam tornar a comprovar a Barcelona, la 34a edició de la Zuric Marató de Barcelona, va reunir el diumenge 17 de març, a 18.389 corredors de 81 nacionalitats diferents, en un esdeveniment que ja és el quart en participació del continent, un dels punts forts de la carrera és la seua internacionalitat, ja que un 40% dels inscrits són estrangers. Entre els països que compten amb més participants, França, Anglaterra i Itàlia ocupen les primeres posicions.

     El 60 % restant són espanyols i representen un total de 11.087 corredors/és, 4 dels quals són de Pego i de Dorsal 19. En percentatges, estes xifres es concreten de la manera següent: 80,8% dels inscrits provenen de Catalunya, mentres que el 19,2% restant vénen de la resta d'Espanya.

     Encara que la carrera encara està lluny de ser paritària a nivell de gènere, el percentatge de dones en esta edició ha crescut lleugerament, representant el 14,2% del total de participants, o el que és el mateix, 15.782 corredors inscrits i 2.607 corredores. Destaquem especialment el creixement femení viscut a Espanya, on les dones passen a ser el 7,8 % en 2012, al 9,8% este 2013.

     La marato de Barcelona te millor marca masculina en poder del kenyà Jackson Kotut amb 2h07:30 des de 2010 i la femenina l'ostenta, des de la passada edició, la seua compatriota Emily Chepkomi amb 2h26:53.

     Per a esta edició Dorsal 19 no a pogut optar a la victòria final però els seus quatre corredors han aconseguit realitzar unes marques molt respectables que han portat a Fede a aconseguir una nova marca personal i a Màxim hi ha estar molt prop de tornar a batre la seua marca, però el mes destacable a sigut el bon cap de setmana que han disfrutat a Barcelona els nostres corredors.

     Molts són els corredors que tots els dies veiem pels camins de Pego, molts d'ells per mantindre's en forma, però a poc a poc eixe costum es va convertint en un xicotet plaer que acaba per ser un hobby irrenunciable.

     Es comença amb pocs quilòmetres i amb molt d'esforç per arribar a poder córrer tres dies a la setmana en qualsevol condició climàtica o familiar.

     I quasi sempre després d'uns anys i sobretot després de sobrepassar els trenta anys arriba un dia en què és impossible escapar-se de la crida, de veritat irresistible, de córrer una marató.

     No correran en un principi contra cap adversari sinó contra ells mateixos, els rivals vindran més tard i és llavors quan els obligarem a realitzar les seues marques personals.

     Als nostres quatre corredors els esta passant que ja no poden combatre el vici per córrer maratons perquè els hem vist a València, Castelló i ara Barcelona i inclús li queda a un d'ells, d'ací a uns dies la marató de Paris.

     Com hem dit anteriorment l'important és divertir-se.

MARATO DE BARCELONA.

Maximo Folques Lorente.-    03:00:09.

Carlos Siscar Bay        .-      03:16:17.

Frederic Server Costa.-        03:25:18.

Pascual Sendra Franqueza.- 03:39:00.