IN MEMORIAM

dimecres, 25 de gener del 2023

Els Carlos Siscar.

     No és casualitat que el bé i el mal sempre s'imaginen units, que no concebem el blanc sense el negre o que el yin-yang siga símbol clau de la filosofia oriental. En Dorsal 19 ens succeeix el mateix, i en la mitja marató també tenim els dos extrems. 

Ha succeït a Santa Pola, on cada any sol començar la nostra temporada de mitja marató, així que ja tenim les dues marques de referència, ja sabem on estarem situats quan ens enfrontem amb els 21097’50 metres.

De moment els Carlos Siscar són els posseïdors d'aquests registres de referència:

Carlos Siscar Bay         1.23:28.

Carlos Siscar Pastor    1.47:04.

Igual que no existeix aspecte de la nostra persona que no tinga “pros” i “contres”, que no hi ha llum que no projecte ombres, també ens succeeix el mateix en Dorsal 19 amb les marques. I és que així som, genials i amb deficiències, brillants i amb enormes llacunes.

I no dic que no hi haja moltes coses en nosaltres que podem canviar, polir o millorar… però hem d'evitar aqueixes concepcions ideals del corredor que rebutgen el “fosc” com si només hi haguera llum, que neguen el que no agrada com si només existiren virtuts i bones carreres. Molts dels aspectes del nostre entrenament que a vegades intentem canviar, rebutjar o ocultar, són part intrínseca de la nostra persona i no poden ser canviats sense perjudici de l'altra cara de la mateixa moneda, amb la qual segurament estem contents o fins a orgullosos. No hi ha virtut que no vaja acompanyada del seu defecte, i sobretot no hi ha defecte que no puga ser viscut en la seua potencialitat positiva.

I és que la carrera a peu no és blanca ni negra, que no!, que no és així! Propose que deixem el blanc i negre per a les pel·lícules i fotos antigues i mentrestant gaudim d'una amplíssima i preciosa gamma de grises, no tan efectius, però molt més reals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada