No és casualitat que el bé i el mal sempre s'imaginen units, que no concebem el blanc sense el negre o que el yin-yang siga símbol clau de la filosofia oriental. En Dorsal 19 ens succeeix el mateix, i en la mitja marató també tenim els dos extrems.
Ha succeït a Santa Pola, on cada any sol començar
la nostra temporada de mitja marató, així que ja tenim les dues marques de
referència, ja sabem on estarem situats quan ens enfrontem amb els 21097’50
metres.
De moment els Carlos Siscar són els posseïdors
d'aquests registres de referència:
Carlos Siscar Bay 1.23:28.
Carlos Siscar Pastor 1.47:04.
Igual que no existeix aspecte de la nostra persona
que no tinga “pros” i “contres”, que no hi ha llum que no projecte ombres,
també ens succeeix el mateix en Dorsal 19 amb les marques. I és que així som,
genials i amb deficiències, brillants i amb enormes llacunes.
I no dic que no hi haja moltes coses en nosaltres
que podem canviar, polir o millorar… però hem d'evitar aqueixes concepcions
ideals del corredor que rebutgen el “fosc” com si només hi haguera llum, que
neguen el que no agrada com si només existiren virtuts i bones carreres. Molts
dels aspectes del nostre entrenament que a vegades intentem canviar, rebutjar o
ocultar, són part intrínseca de la nostra persona i no poden ser canviats sense
perjudici de l'altra cara de la mateixa moneda, amb la qual segurament estem
contents o fins a orgullosos. No hi ha virtut que no vaja acompanyada del seu
defecte, i sobretot no hi ha defecte que no puga ser viscut en la seua
potencialitat positiva.
I és que la carrera a peu no és blanca ni negra,
que no!, que no és així! Propose que deixem el blanc i negre per a les pel·lícules i fotos antigues i mentrestant gaudim d'una
amplíssima i preciosa gamma de grises, no tan efectius,
però molt més reals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada