Ens trobem ja en la campanya 2023. Després de la finalització de la V Gala de Dorsal 19 es pot dir que va començar una nova temporada que finalitzarà quan comence al VI Gala de Dorsal 19.
Vam veure, a vegades amb sorpresa i estupor, els
premis que es van donar i quins van ser els mèrits reeixits per a
aconseguir-los, i ens preguntem; jo també podré? podré ser jo l'any que ve un
d'ells? I, la resposta no pot ser una altra que, sí.
Però temps hi ha per a anar parlant d'això, i els
que van acudir ja tenen una idea de per on “van els tirs”, lo que ja ha
començat i on ja podem col·locar els noms,
de moment provisionals, és en les
millors i pitjors marques.
Comencem amb les marques del 10k el diumenge passat
a València i amb dos dorsaleros, Màximo i Xaro. Un amb la millor marca i un
altre amb la pitjor, això acaba de començar.
El ball de
millors i pitjors marques de la temporada en Dorsal 19 ha començat, el 10k ja
está en marxa i la mitja de Santa Pola el diumenge que ve dona el senyal
d'eixida a les marques en mitja, no aplicarem la marca oficial perquè seria
injust, aixi com només aplicarem les marques realitzades en circuits homologats.
Hi ha corredors que no entenen que es premie la pitjor marca però un club també
es mesura per la diferència entre la millor i pitjor marca ja que com més gran
siga eixa distància major varietat de corredors pot existir.
Perquè
així és el món de la carrera a peu; amb millors i pitjors marques, i nosaltres
estem en ell. Més per això mateix és bell, i cal prendre eixa bellesa i
alegrar-se.
Succeeix en molts aspectes de la vida i per tant en
la carrera a peu també, es tracta de la por escènica, en la carrera a peu se
sol donar en les carreres homologades ja que aquestes solen tindre a molts més
corredors i espectadors. Qualsevol cosa que succeïsca en aquestes carreres
se'ns multiplica.
Hi ha corredors que assumeixen aqueixa pressió de
l'ambient i la d'anar per aqueixa millor marca, i es fan millors, la seua força
es multiplica. Senzillament gaudeixen en la carrera i lluny d'acovardir-se
corren millor.
Són diversos els aprenentatges que podríem traure
d'aquests corredors, que van des de la fortalesa a la tenacitat, i des del
respecte fins a l'exemple per als altres corredors.
No obstant això, si haguera de quedar-me amb alguna
cosa, seria amb la seua passió, Les ganes d'anar per totes, de sentir que cada
quilòmetre és clau i de jugar-se el tot pel tot en els últims metres, com si
els fora la vida en això. Passió per a entrenar cada dia. Passió per barallar
amb el crono i guanyar-ho. Passió per a acceptar que hi ha moments que passen
amb sang, suor i llàgrimes, també de felicitat, com ha de ser. Una passió que
parla de l'esport i, sobretot, de la vida, que necessita reunir unes condicions
per a poder esprémer aqueix talent al màxim i gaudir així de l'essència més
pura de la carrera a peu, perquè les mitjes tintes no solen acabar en victòria
ni en marques personals.
I, sobretot, saber que no és el mateix guanyar que
tindre tot fet. Encara hi ha molta faena per fer.
10k Ibercaixa
MAXIMO FOLQUES LORENTE 00:36:02
RAUL TAMARIT SERESOLA 00:37:19
FEDERICO JOSE SERVER COSTA 00:39:17
GUILLEM MARTINEZ SENDRA 00:40:29
MARIA ROSA GARCIA GONZALEZ 00:42:27
VICENTE ARBONA CARAVACA 00:47:00
MARIA BONDIA ORTOLA 00:50:00
JAVIER SIMÓ ARBONA 00:51:46
XARO SENDRA SENDRA 00:59:01
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada