Marató, esta paraula que fa uns anys molt pocs podien identificar s'ha convertit per a molts de nosaltres en una referència, durant tota la temporada tot el nostre entrenament gira al voltant d'este vocable.
En esta campanya han tornat a ser molts els Pegolinos que ens hem atrevit amb la mítica distància, si no m'equivoque hem sigut 11.
Si haguérem de fer una valoració de la temporada mirant les marques estaríem davant d'una campanya mediocre, perquè sol Bay hi ha pogut amb les tres hores, en canvi si miràrem l'ambient que ha rodejat tot allò que s'ha relacionat amb la marató ens trobaríem tot al contrari, perquè tots els que hem corregut en este període alguna marató ens hem sentit acompanyats de l'ambient maratonià que sap donar este Club a tot allò que te algo que vore amb la marató.
Alguna vegada ho hauré expressat ja, ens agrada la marató, per això veure com Bay preparava els seus maratons, seguir tots els entrenaments de Vicent i Alberto, estar amb Pascual i Briones en tota la planificació, especular sobre l'entrenament de Mas, descobrir com Morera, Rafa i Ángel es van plantar en la Marató de València ha sigut tot un luxe, que es complementa amb tots els comentaris que es fan i que s'escolten abans i després d'haver corregut la marató, ja siga a València, Paris, Praga o Barcelona és lo mateix, la marató és el marató siga on siga.
Tres hem repetit l'experiència, Vicent i Alberto ho hem fet en dos ocasions en canvi Bay no em recorde quantes vegades, a mi em pareix que s'ha passat la temporada passada de marató en marató, encara que tal vegada “només” hagen sigut quatre de totes maneres han sigut moltes.
Carlos Siscar Bay ha tornat a ser el nostre corredor mes ràpid, un any mes torna hi ha baixar de les 2 h. 50 m., esta temporada no ha tingut rival amb les marques ja que sol Vicent Sendra s'haguera pogut acostar però ha triat la comoditat de fer de llebre.
Ferran Mas ha realitzat una gran marató de València, els seus 3 h. 5 m. són com ja vaig dir en el seu dia una excel·lent targeta de presentació per a estar esta temporada per davall de les tres hores.
Carmen simplement es passega en la seua marató de Carpi i només cal esperar que torne una altra vegada a pensar com maratoniana.
Vicent Sala amb els seus 3 h 10 m. intuïsc que ha estat en el seu lloc, encara que li costara molt esta temporada baixar eixa marca.
Carlos Briones i la seua marató de València són l'evidència del que aconseguirà el dia que torne a entrenar seriosament.
Pascual Sendra pense que en la temporada passada hauria de donar per acabat el seu cicle d'adaptació i que esta temporada deu ja pensar a fer marca personal.
Alberto Pons ha realitzat una temporada en què ens demostra que és el nostre corredor amb mes marge de millora però té dos problemes u és que no ho sap i un altre serà que no s'ho creurà.
Morera ha consumat una gran primera marató i ha aconseguit baixar de les 4 hores, esta temporada millorara però ha de tindre tranquil·litat.
Angel Sastre ha tornat una altra vegada a la marató amb molt d'esforç i sacrifici, senyal que li agrada i segur que en esta temporada repetirà i es tornarà a divertir.
Rafa Lull, ens vam alegrar quan vam saber que s'atrevia amb la distància i ens demostrava que la paciència i la tranquil·litat són dos bones virtuts per a acabar una marató.
.JPG)
Com veieu hem sigut molts però hi ha absències molt significatives i és que la marató imposa també molt de respecte i és que esta carrera que s'inventa el baró Pierre de Coubertin quan va llegir el poema de Robert Browning en l'obra “Dramatic Idyls” de 1879, ha tornat bojos a molts corredors que any rere any volem emular un heroi que no és real, perquè Filipides és l'heroi que mai va existir.
Però per a nosaltres, els maratonians, inventat o real, Filipides és un paradigma necessari.
Entonces, cuando Persia fue polvo, todos gritaron: "¡A
¡Corre, Filípides, una carrera más! ¡Tendrás tu recompensa!
Atenas se ha salvado gracias a Pan. ¡Ve y grítalo!" Arrojó él su escudo,
corrió otra vez como una saeta; y toda la extensión entre el campo de hinojo
y Atenas de nuevo fue rastrojos, un campo que recorría una saeta,
hasta que él anunció: "¡Regocijaos, hemos vencido!" Como vino que se filtra en arcilla,
la felicidad que fluía por su sangre le hizo estallar el corazón: ¡el éxtasis!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada