JA ESTÁ ARRIBANT.

Pot ser que hi haja alguns que no s'assabenten però hui comença un cicle nou en el nostre camí cap a la marató, novembre ha passat. Nou en tots els sentits. Nou perquè comença l'entrenament especific, totes eixes proves que hem estat fent en les Mitges i que ens han ajudat a establir els nostres ritmes per a tot l'entrenament han quedat arrere. 

      Nou també perquè ens preparem en estos mesos per a celebrar i entrenar el nostre gran esdeveniment de la temporada, la Marató.

      Cal tindre l'ànim preparat per a començar a entrenar de veritat, per a preparar-nos per a la Marató. No és temps per a pensar en desastres. És temps d'alçar la vista a l'horitzó i aguaitar que ja ve, que ja s'acosta, tan sols 10 setmanes.

     Arriben dies en què haurem de tindre preparat el nostre cos a suportar els freds entrenaments que ens esperen.  

     La nostra marató no apareixerà de sobte ni vindrà fent grans ostentacions, la nostra marató té un altre estil, una altra forma d'arribar, una altra forma d'actuar.

     Més aïna caldrà reconéixer-la per la senzillesa, pels seus entrenaments naturals i pels seus ritmes pròxims al de la marató, per eixos esmorzars durant els quals establirem les nostres tàctiques. 

     Per això cal mirar i vigilar el nostre pla. Ja arriba la Marató.              Ja està arribant. I l'espera se'ns ha de fer gojosa. 

L'espera enfortix la camaraderia, el reconéixer-nos els uns als altres com a corredors que compartim sobretot la nostra afició.

     Viure entrenant la marató és tota una forma de viure, de relacionar-nos amb els altres corredors, de no deixar que ningú quede arrere. Perquè l'espera la fem junts, corrent junt i entrenant junts.     

     Hui comencem l'Entrenament i ho fem així: amb satisfacció i alegria perquè sabem que s'acosta el nostre gran dia. I això no ens fa témer sinó alegrar-nos. No ens fa acatxar el cap sinó alçar-lo. Ens fa comunicatius. No volem que ningú es quede sense disfrutar al febrer de la marató.

Però novembre ha passat i les seues ultimes Mitges han sigut a Benidorm i Tarragona.

Bay a Catalunya contínua el seu camí cap a la marató de València a un ritme frenètic pareix que té una marxa més que la majoria, els altres ens en vam anar a Benidorm.

Allí en la ultima carrera del mes va ser quan David va poder amb els 4:30 per quilometre i ja deu sentir-se tranquil amb el seu marca. 

A Benidorm va ser també on Arbona trobaria la moral amb vista a aconseguir la seu marca personal. 

També allí tornava a les grans carreres Raimundo que després de diversos anys com a espectador, torna. 

També Benidorm serà de grat record per a Picayna perquè és la primera vegada que aconseguix baixar de les dos hores. 

A tots ells la nostra enhorabona.

MITJA DE BENIDORM.

SALA FERRER, CARMEN     1:24:25.

SALA GONZALEZ, VICENT  1:33:41.

CAMPS SENDRA, DAVID     1:33:42.

PONS SORIANO, ALBERTO 1:35:51.

WOODALL, TONY                 1:36:55.

ARBONA ESCRIVA, JUAN  1:38:04.

PASCUAL PASCUAL, LAURA 1:42:31.

PIERA ESTELA, RAIMUNDO 1:49:11.

PICAYNA                                    1:50:18.

MITJA DE TARRAGONA.

CARLOS SISCAR. 01:24:31