NEGATIVE SPLIT.

Com hui és el dia de la crosta i tinc festa a la vesprada aprofitaré i intentare explicar com estic intentant córrer en les ultimes maratons. La meua tàctica de carrera últimament és la denominada pels anglesos “negative split” pot sonar rar però és senzillament córrer la segona part de la carrera mes ràpida que la primera, és un sistema que l'ha utilitzat Haile en els seus últims rècord del món, i si a ell li funciona perquè no a nosaltres.

Mireu durant la Marató hi ha tres factors a tindre en compte: un que ens ajuda a córrer mes ràpid en la part final de la marató i almenys dos que tindrem en contra i ens obliguen a abaixar el ritme.

El factor que ens ajuda és el pes, si tenim en compte que si pesàrem 60 Kg. no seria d'estranyar que perdérem 2 Kg. per diversos motius, perduda d'aigua, perduda de glucogen, greixos… que significa açò? pues que veient les tables que hi ha per ahí este mateix corredor quan pese 59 kg. podrà córrer sobre 3” o  4” mes ràpid per km. I quan pese 58 kg. estarà entre els 6” i 9” mes ràpid, i açò és una cosa que cal tindre molt en compte, però clar tot açò no servix de res si no estudiem bé els altres factors que ens obliguen a córrer mes lents.

I són principalment dos els motius pels quals estem obligats a abaixar el ritme quan mes lleugers estem;

- el primer el podríem anomenar falta de combustible, se'ns acabara el glucogen quasi segur i en la part final haurem de recórrer als greixos, o siga passarem a consumir quasi el doble d'oxigene pel que el nostre ritme, si pesem sobre els 60 kg. Sera prop de 2” per km. mes lent entre el quilòmetre 20 i el 30 i de 4” entre el 30 i el 40, estos temps estan pensats si estem mitjanament entrenats en els atletes ben entrenats o d'elit la perduda seria menor;

- el segon seria la falta d'elasticitat dels músculs de les cames a causa del cansament i a l'acumulació de l'acide làctic i tot açò ens sol succeir per no haver encertat amb el ritme de carrera, si el nostre ritme és massa ràpid començarem consumint glucogen i se'ns acabara massa prompte i a més no podrem anar eliminat l'acide làctic segons l'anem produint amb el que en la part final les cames se'ns aniran bloquejant. Ens pot succeir també que cometem només un dels dos errors, per exemple eixim al ritme just però no ens hem alimentat bé en els últims dies amb el que no ens parara l'acide làctic però si la falta de “combustible”, o al revés podem tindre molt de combustible però el ritme és massa alt i no eliminem l'acide làctic, però bo a estes altures de tota esta història si inclús hi ha algú que contínua llegint ja haurà pensat llavors esta clar! Entrene a un ritme més ràpid del que he d'eixir en la marató, bé, però ens pot passar que com sempre entrenem fort el nostre cos cada vegada que comencem a córrer emprara el nostre “combustible de primera” o siga el glucogen i el dia de la marató farà el mateix consumirà glucogen ja d'eixida amb el que ens quedarem sense ell ja que NO li haurem ensenyat que al ritme de marató no deu consumir glucogen sinó en el pitjor dels casos una mescla d'este i de greixos, com ho aconseguim, pues ací esta un dels principals problemes que ens presenta la marató, i esta serà una altra història.

Com veieu és complicat, i a més cal afegir les pujades, el fred, la calor, la pluja, el vent i com no els 42195 metres, tota una aventura.

Pues a pesar de tots estos problemes la meua marató de València va ser en “NEGATIVE SPLIT” ja ho haureu pogut comprovar en la gràfica i encara que en els quilòmetres 36, 37, i 38 els parcials diguen el contrari si que vaig córrer mes ràpid el que succeïx és que em guardi en la dos pujades, perquè encara hi ha un altre factor a tindre en compte i són els companys de Pego que venien darrere i que jo no anava a deixar que m'atraparen, així que vaig haver de reservar-me en les dos, curtes però a la fi i al cap pujades, no calia arriscar els quàdriceps, així que com no anava a tindre  raó Emil Zatopek quan va dir “Si vols una carrera corre els cent metres, si vols tota  una experiència corre una marató”