Molt bé, Senyors meus ja estem a menys de 10 dies de la Marató de València i ja haurem notat “palometes” en l'estomag i és possible també que tinguem mes ganes d'orinar inclús a vegades ens trobarem amb la boca seca i qui no ha començat a tindre la sensació que no estem prou preparats, per no dir quan comencem a pensar que alguna cosa està malament i que no podrem complir amb les nostres expectatives, és possible també que algú comence a pesar que és malastruc i que estos dies tot li ix malament, si ens succeïx alguna cosa d'açò no cal posar-se més nerviós és simplement que s'acosta LA MARATÓ.
Comencem a notar l'ansietat precompetitiva, i com ho solucionem pues amb paciència, amb calma i buscant tots els pensaments positius que puguem trobar, i sobretot cal saber que si hem pogut complir amb el nostre entrenament, tot ens va a eixir bé, per molta llei de Murphy que camine per ací, així que tranquils ja que el treball esta fet i esta bé realitzat i res ens pot passar, així que ANIM.
diumenge 15 de febrer del 2009
ResponEliminahui,este mati e vist passar per la finestra de ma casa un grup de corredors que el diumenge queve correran la marató de València,me sentit trist perque jo enguany no estare en l'eixida, als corredors que participen en la marató de València donar-los anims i que es cumplisquen les seues espectatives.
Anim.