Un altre cap de setmana que ha
passat i en el que hem intentat mantindre el nostre ritme d'entrenament a pesar
del que ens esta constant eixir a entrenar. Calor, cansament, festes, sopars i
sobretot la falta d'una motivació prou forta és el que fa que ens coste tant,
sort que juliol ja esta prop i començarem a trobar en la Marató de València
l'estimule suficient per a entrenar amb ganes.
Però saludem primer a tots els
corredors que ja pensen en Marató.
.JPG)
Esta setmana serà una altra
vegada una setmana complicada per a complir amb les nostres obligacions amb la
carrera a peu perquè les festes de Pego ens obliguen a canviar alguns dels
nostres costums, sense comptar amb la calor que vamos a haver de suportar ja
que ens anuncien molta.
Juny se'ns acaba i la setmana
que ve ja començarem a veure els entrenaments com una cosa essencial en la
nostra rutina diària.
Entre les presses i el treball
de tots els dies, ens oblidem de l'essencial per a un corredor, eixir a córrer
i entrenar.
No vam nàixer per a podrir-nos
en un despatx, ni per a alçar murs amb files interminables de rajoles. No vam
nàixer per a planxar els llençols ni per a buidar plats d'ensalada. Som, encara
que ens dolguen els queixals i ens espante la calor: som corredors, som
maratonians.
L'essencial per a eixir a
córrer no es veu, ni s'escolta, ni es toca. L'essencial s'amaga en cada un de
nosaltres, en el més íntim, i ens permet entrenar per damunt de la
quotidianitat, del banal, del superflu.
Podem córrer molt o poc. Podem
estar en la nostra casa o estar passant uns dies de vacacions. Podem viure amb
fills i néts o estar sols, en un barri d'una ciutat. Però el que ens obliga a
córrer seguix allí, amagat, cert, indestructible.
A vegades l'essencial
s'aguaita quan compartim experiències amb els altres corredors. O quan en
alguna carrera animem a algun company, o li passem un poc d'aigua. O quan uns
corredors ens animen a continuar quan estem ja esvaïts. O quan un corredor
s'oblida de la seua carrera i ens acompanya fins meta.
L'essencial seguix en peu,
tots els dies, fora de les pantalles de la televisió o de les cròniques de la
premsa. No apareix en Internet, però està en els cors dels corredors.
El món seguix el seu camí. I
nosaltres busquem en eixa motivació especial l'excusa per a eixir a entrenar,
no es pot comprar. L'essencial tampoc està en venda. Cada un ho té en la seua
ment i per a molts de nosaltres tal vegada siga la Marató de València al
novembre però per a molts més seran altres els motius però que faran que ens reunim
el divendres 6 en les pistes per a compartir l'essencial: córrer.
Poques són les carreres a què
hem acudit este cap de setmana passat, Canet d'en Berenguer i la de Daimús han
sigut les afortunades al comptar amb una representació de Dorsal 19.
CANET.
VICENT SALA GONZALEZ.- 0:48:48
CARMEN SALA FERRER.- 0:39:22
DAIMUS.
FOLQUES LORENTE, MAXIMO.- 0:34:02
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada