Fent un repàs del que portem d'any i veient
com esta incomodant la crisi econòmica al món de l'atletisme i en especial a
les carreres populars podem dir que cada vegada que veiem donar l'eixida en una
carrera estem presenciant un miracle.
I és que quan parlem amb la majoria
d'organitzadors ens evoquen les dificultats que han hagut de véncer i els
imponderables afrontats durant la preparació de la carrera, portadors de
problemes molestos, costosos i generadors de riscos, tot això abans de
presentar la carrera.
El retall en les subvencions ha reportat un
autentic caos en les grans carreres, que han reajustat els seus pressupostos, i
un ofec quasi asfixiant a les carreres mitjanes i xicotetes. Però treballar en
l'organització de carreres sempre a significat un repte per a qualsevol
organitzador, i és per això que l'activitat de la carrera a peu a la Comunitat Valenciana
seguix mantenint-se en nivells de carreres i qualitat pràcticament semblants
als de la temporada passada.
En tot cas, els retalls continuen afectant,
organitzacions com la de Riba-roja i Set Aigües per exemple que han hagut
d'eixir-se del calendari de la
RFEA.
L'estalvi passa factura especialment a les
grans carreres que requerixen una àmplia plantilla de col·laboradors, encara
que, encara sort, encara continuen existint baluards, com a Santa Pola, La Mitja de València,
Riba-roja, Set Aigües i la
Marató de València que ens il·lusionen i entusiasmen.
I si parlem de carreres de la nostra comarca
veiem com la Volta
a la Marina ha
seguit fidel al seu compromís i ens ha oferit unes bones carreres a pesar dels
molts problemes econòmics d'alguns clubs.
Tornant al màxim nivel de la programació, les
grans carreres mantindran el seu nivell, i les nostres maratons van hi ha
continuar i pareix que amb bona salut així com les grans Mitges. Curiosament
estem assistint a una ampliació del repertori de carreres perquè els triatlons
i les carreres de muntanya estan augmentant gràcies als clubs de Muntanya que
entre les seues activitats estan pensant també en els corredors.
L'economia afecta la carrera a peu i produïx
crisis econòmiques en els clubs de major o menor gravetat. Algunes d'elles
simplement provoquen angoixa, però permeten “sobreviure” amb menys activitats i
amb més parsimonia en els gastos.
Una crisi econòmica, certament, pot ser el
factor decisiu que porte a un club a tancar-se en si mateix, a perdre
l'esperança de poder organitzar qualsevol carrera, a acaparar tot per a si i a
deixar d'organitzar per als altres corredors.
Per a Dorsal 19, esta crisi pot convertir-se en una ocasió per a examinar si
existim segons un model d'acord amb els principis de la carrera popular, o si
estem davant d'un club que s'oblida del corredor pegoli i s'interessa en
l'organització de carreres com si fóra un fi en si mateix.
Tant de bo que esta crisi ens servira per a pensar en els corredors de Pego, sobretot en els més necessitats de consells i ànims per a continuar corrent. La present crisi haguera de fer-nos més responsables amb els que no s'atrevixen a participar en carreres, potser inclús amb les activitats internes del nostre club ens ajude a ser més coneguts en el nostre poble i qui sap si tal vegada siga motiu perquè reflexionem que les esperances posades en l'organització de carreres no haguera de continuar sent l'últim fonament del nostre club.
Tant de bo que esta crisi ens servira per a pensar en els corredors de Pego, sobretot en els més necessitats de consells i ànims per a continuar corrent. La present crisi haguera de fer-nos més responsables amb els que no s'atrevixen a participar en carreres, potser inclús amb les activitats internes del nostre club ens ajude a ser més coneguts en el nostre poble i qui sap si tal vegada siga motiu perquè reflexionem que les esperances posades en l'organització de carreres no haguera de continuar sent l'últim fonament del nostre club.
Els corredors comencen a preguntar-se pel
futur de les nostres carreres i a mi este tipus de preguntes m'agraden, perquè
el corredor ha de ser previsor i no viure eternament immers en el “carpí diem”.
Així doncs intentarem organitzar en esta
temporada altres activitats que no seran tan multitudinàries com la Volta a Peu o La Mitja Marató que
tindran un cost econòmic molt menor i a més intentarem que participen la major
part dels corredors que tenim al nostre voltant, si podem mantindre en el
nostre calendari la Volta
a Peu i La Mitja Marató
molt millor però Dorsal 19 ha
de ser un poc més que un organitzador de carreres.
La
formació d'un calendari d'activitats durant este mes ens podrà ajudar a tindre
una idea de com ens anem a moure durant la pròxima temporada per a difondre el
nostre esport a Pego i comarca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada