La majoria de nosaltres ja sabrà que el 6 de
juliol del 2014 se celebra la segona etapa del “I Open summer circuit training”
de Dorsal 19 i també la majoria sabrà que la celebrarem en la Marjal Pego-Oliva
però el que la majoria, només s'imagina, és que ens veurem en el bar La Forana
a les 6,30 per a prendre'ns un café i partir cap al Blau del Carapatar per a
començar a córrer a les 7'00 hores.
Només
és necessari haver-se reunit unes poques vegades amb els corredors de Dorsal 19
per a endevinar que els seus entrenaments són matutins, rectifique, molt
matutins i és que en Dorsal 19 els agrada matinar.
L'eixir
a entrenar tan enjorn es diu que té un efecte estimulant sobre el nostre
organisme i estem la resta del dia més actius però la realitat és que
l'avantatge només és la comoditat que tenim per a poder organitzar-nos la resta
del dia, com ho és poder anar a esmorzar sense cap problema. Avantatges físics
per a l'entrenament té molt poques més aïna el contrari.
La
segona etapa d'este circuit d'entrenament per a este estiu ens porta a la
nostra volguda Marjal Pego-Oliva, quasi tots la coneixem de sobra, que comencem
en el Blau del Carapatar, que seguim durant el primer quilòmetre junt amb el
riu Bullent i que per a això creuem el pont del Salinar que abandonem el Bullent
per a agafar una senda junt amb el canal de la Llosa que ens deixara en la
partida els Revoltetes i per un recte camí rodejats de juncs, canyes i
canyissers arribem al canal del Bovar que ens acompanyara en una llarga recta
de quatre quilòmetres fins a deixar-nos en el Regalatxo, no sense abans al
passar pel Vall del Barranquet parar a beure enmig de la seua llacuna, que a
l'hora d'ara esta coberta de vegetació…
i així podria seguir acompanyat per
eixos noms que només queden ja en la memòria d'uns pocs, i per després de
passar per l'Ullal de Bullent i seguint la Sequia Mare de la Marjal donar la
volta a tota la Montañeta Verda i tornar una altra vegada, al també anomenat
Blau del Garapatar.
És
fàcil que després d'haver recorregut tants quilòmetres i haver vist tants
paisatges inclús siga enjorn, no seran encara les 9,00, tindrem temps per a
tot, però tindrem el estomac buit i encara que és cert que eixir hi ha entrenar
amb l'estomac buit augmenta la capacitat dels músculs per a utilitzar els àcids
grassos, i que per això es produïx una perduda de pes, en realitat és que açò
només succeïx les primeres 2 o 3 setmanes, fins que el nostre cos s'acostuma i
després ja no anem hi ha perdre més pes ni anem ha consumir més greixos i ja
ens donarà igual quin moment del dia entrenem. Açò només és efectiu si ho fem
dins d'un entrenament programat quan la vesprada anterior hem fet un
entrenament adequat a les nostres necessitats.
Que
les etapes del “I Open summer circuit training” de Dorsal 19 siguen molt enjorn
només es deuen a la necessitat de esmorzar a una hora raonable perquè
l'avantatge que moltes vegades li suposem a córrer fresquets també té el seu
però. Ja se que córrer fresquet és millor però si competim a la vesprada i hi
ha una diferència de temperatura de més de 15é llavors entrenarem millor però
no podrem competir al màxim nivell ja que no estarem aclimatats, perquè el
nostre sistema de termoregulació necessita unes quantes setmanes per a
acostumar-se a la calor. Tenim sort els que vivim i entrenem en la Marina Alta
ja que durant l'estiu les diferències de temperatura no són tan elevades entre
entrenar a les sis del matí i competir a les set de la vesprada.
En
fi, ens trobarem en el bar la Forana a les 6,30 per a prendre'ns un café i
estar corrent en sobre les 7, i és que córrer tan enjorn té un altre
desavantatge important i és que al nostre cor li costa prou despertar-se, si
l'entrenament que anem hi ha realitzar és a un ritme lent no notem quasi res
però si anem hi ha córrer ràpid notarem que ens costa més respirar i açò
succeïx perquè el nostre cor va lent i fins passats els primers deu minuts no
estarem encara en condicions òptimes, per això ens ve tan bé eixe café que ens
prendrem en la Forana perquè ens puge les pulsacions, no siga que l'entrenament
de la 2a etapa no siga tan lent. Per açò, la pròxima etapa en què realitzarem
el test serà vespertina per a tindre el nostre cos en perfectes condicions.
Però
tornem al circuit de la 2a etapa del “I Open summer circuit training” de Dorsal
19, i oblidem-nos de tantes històries, ja hem provat el circuit i ens ha
agradat.
En
la selecció de corredors per a provar el circuit havia de tots els nivells, com
mana la normativa, hi havia corredors capaços de córrer molt ràpid altres
lents, altres molt parladors y altres molt queixetes per a poder observar el
recorregut des de tots els aspectes i només dos punts presenten algun
inconvenient, ser un pas estret, els dos-cents metres de senda que tindrem passat el primer quilòmetre i la
passarel·la de fusta per la qual haurem de creuar un dels canals entre els
quilòmetres set i huit, únics llocs en què haurem de córrer en fila índia i no
podrem avançar a ningú però amb l'avantatge que tampoc ens avançaren. Tota la
resta no presenta cap problema.
L'equip
de provadors va decidir posar dos llocs d'avituallament, ja que és fàcil que
faça calor i segur que hi haurà molta humitat, un en el mirador del Barranquet
en el quilòmetre 5 i un altre al voltant del 10 que dona la opció de acurtar el
recorregut anant directe a la caseta de la Mera i amb la opció d'avituallar-se
en l'ullal de Bullent en cas de necessitat.
Començar
i acabar en el Blau del Carapatar és un luxe del què podem disfrutar a Pego i
ho deuríem aprofitar en més ocasions, realitzar una recuperació submergint-nos
en les seues refrescants aigües no la iguala el millor spa ni el millor
jacuzzi.
En
fi, podria ara continuar comptan les meravelles de la Marjal Pego-Oliva,
mostrar tots els seus encants però per a això esta la 2a etapa del “I Open
summer circuit training” de Dorsal 19, perquè ho pugues veure i sobretot sentir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada