XXVII VOLTA A PEU A PEGO. 2ª part.

Es diu que el primer acte mèdic és donar la mà al pacient. En les relacions interpersonals, igual que la nostra activitat d'animar a la gent a córrer, les distàncies curtes ens permeten establir una relació cordial en què els corredors poden sentir-se acollits, escoltats, compresos i acompanyats.

Però moltes vegades no estem tan prop dels nostres companys corredors com pensem, i dic tot açò perquè després de dos carreres de la Marina, em done compte que algun error estem cometent.

Perquè animem a molta gent a què participe en les nostres carreres i després els veiem arribar a meta i nos en adonem que no estan capacitats per a acabar en condicions una Volta a Peu, i ací cal començar per fer algunes consideracions.

Hui en dia molta gent que ix a córrer ho fa amb fins diversos, perdre pes, previndre un atac cardíac en anys posteriors, estar en forma o sentir-se bé però açò no vol dir que es troben preparats per a córrer una carrera de 10 Km. Com la de Pego.

Veurem, si eixim a córrer per a tindre una bona condició física ens deuria bastar de córrer com a mínim 3 km. Quatre vegades per setmana i deuríem arribar com a màxim a 5 km. Cinc dies a la setmana, amb açò seria suficient per a mantindre'ns en forma, que succeïx, que si volem participar en alguna carrera deuríem córrer mes i això cal preparar-ho millor, quan animem a este tipus de corredors a participar en qualsevol carrera hauríem d'estar mes prop d'ells, relacionar-nos mes amb ells per a esbrinar si realment estan preparats per a acabar en condicions.

Portem molts anys intentant que els corredors ocasionals vinguen a participar en estes carreres ja que se senten acceptats com a corredors populars i no se senten intimidats, en part perquè estes no són realment unes carreres competitives, podríem dir que només el u per cent de tots els corredors es presenten amb l'anime de competir i la resta participa per a divertir-se.

Quasi ningú pretén competir seriosament en la Volta a Peu a Pego. Es tracta d'una festa en moviment, una celebració a la carrera i la millor forma de celebrar-ho és “anar amb el corrent”. 

No obstant això, no importa quant gran siga la multitud, cada corredor ha de ser responsable de conservar la seua “corrent” dins de tota eixa gentada.

Si eixim a córrer per a realitzar simplement un exercici deuríem tindre en compte que acudir a participar en carreres és ja practicar un esport i  llavors hauríem d'entrenar, llavors ja no estaríem corrent per a perdre pes ni per a estar en forma sinó que ho faríem paque el nostre cos resistisca millor l'esforç que hem de fer per a acabar la nostra carrera.

De totes maneres volem donar les gràcies a tots els que es van atrevir amb els nostres 10 km. 

No puc anomenar a tots els pegolins que ens van acompanyar simplement perquè no se'ls seus noms però segons els vaja sabent els anirem col·locant.

Ací tenim una relació de què conec, i algunes imatges de què lamentablement no se'ls seus noms.

PALACIOS COSTA, JOSEP   0:36:39

IVARS DESCALS, DARIO              0:38:26

MOLL SANCHIS, FRANCISCO      0:41:07

SENDRA REIG, FERNANDO        0:42:04

COMPANY PUIG, PASCUAL                0:43:57

SANCHIS COMPANY, VICENTE  0:43:57

PASCUAL PASCUAL, LAURA                 0:46:04

PONS LORENTE, JOAN       0:48:22

SASTRE SENDRA, JUAN      0:52:45

GARRIGOS PINA, PEDRO  0:52:50

MENGUAL MOLL, JOSÉ      0:54:33

ARBONA ESCRIVA, JUAN JOSE    0:57:11

PASTOR SASTRE, XIMO      0:57:44

MENGUAL COTS, CARLES VICENT     0:58:39

LYNCH, KAREN PATRICIA 0:59:28