Ara toca una primera crònica de la XXVII Volta a Peu a Pego, no parlarem hui dels principals protagonistes, que són els corredors, així que no posarem marques, ni numere de corredors, ni de guanyadors hui només parlarem de tots aquells que van participar en la XXVII Volta a Peu a Pego però ho van fer en la seua organització, de tots aquells que van participar a muntar tota la infraestructura que va fer falta perquè es poguera córrer a Pego el 2 de maig.
Podríem començar la nostra crònica de la XXVII Volta a Peu a Pego dient que van participar 46 persones, i que van tardar a realitzar la Volta a Peu prop de 28 hores, des de les 18 hores del divendres fins a les 22 hores del dissabte 2 de maig, és veritat que alguns degueren estar mes hores però segur que van ser pocs.
Podríem dir que es van triar diferents “tàctiques” per a afrontar esta carrera, els va haver-hi que després d'estar hores realitzant tot el muntatge van poder participar com a corredors i van poder disfrutar dos vegades, primer van preparar la Volta a Peu i tot seguit la van córrer.
Altres van utilitzar una altra “tàctica”, només tenien una “marca” que realitzar i es van oblidar per uns minuts de la seua afició a córrer i es van concentrar a que es realitzara una gran carrera i tot isquera el millor possible, també van disfrutar dos vegades, primer organitzant i després veient com disfrutaven tots els altres corredors.
Va haver-hi inclús un grup molt mes important, molt mes significatiu que són els que sense tindre l'afició a córrer, els que sense haver-se posat unes sabatilles des de fa molt de temps i algun encara no pensa a posarse-les mai, van estar col·laborant perquè es poguera realitzar la XXVII Volta a Peu a Pego.
Ells també van disfrutar moltes vegades, primer organitzant i després sentint el reconeixement a la seua labor de part de tots els que van organitzar i van córrer, dels que van organitzar i no van córrer, i sobretot i mes important degueren sentir l'agraïment de tots els que només van córrer la XXVII Volta a Peu i és que cal
agrair i donar les gràcies en especial a tots aquells que van organitzar i encara no senten la necessitat eixir a córrer i nosaltres des d'ací intentarem que l'any que ve organitzen la carrera però que també senten la necessitat eixir a córrer i és esta una labor que tenim l'obligació de realitzar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada