TOT CONTÍNUA IGUAL.

Lo primer és lo primer, hui ens toca parlar del Gran Fons d'Oliva.

La carrera del divendres passat ens brinda una ocasió paquè puguem disfrutar del nostre esport de forma col·lectiva, sempre es diu que córrer és un esport individual i és possible que en la majoria de les ocasions siga cert perquè són les nostres marques i el nostre lloc el que ens dóna satisfacció o al contrari ens desil·lusiona, per això no estem acostumats a veure la posició dels nostres companys com una cosa que ens ajude a aconseguir un objectiu, córrer en equip és una cosa a la que no estem acostumats i que una vegada a l'any experimentem en Oliva.

Els nostres corredors són els que són i és amb ells amb el que afrontem tots els anys esta carrera, no podria ser d'una altra forma, buscar corredors per a millorar eixe dia la nostra classificació no representaria la vàlua del nostre club, no mostraria que el nostre gran quint lloc és el quint lloc de tots els nostres corredors els que van puntuar i dels que no ho van fer, els que van puntuar es van sentir orgullosos d'ajudar a tots els nostres corredors a ser protagonistes i els que no van puntuar se senten orgullosos d'haver-hi “obligat” amb la seua participació  als altres a córrer el mes ràpid possible.

Eixe quint lloc representa sobretot un dia de festa, representa un diumenge en que eixirem a córrer per a després relaxar-nos tots en el spa i para a continuació anar a dinar una suculenta paella i és que el divendres el Gran Fons d'Oliva 2009 només va ser la vespra d'eixe gran dia que serà el diumenge en què tots disfrutarem del nostre triomf.

GRAN FONS D'OLIVA.

5T'Equip classificat: AMBRA-DORSAL 19.

Esta vegada no posarem els temps dels nostres corredors, perquè crec que tots estem ja representats.

Però el titule d'esta crònica és “Tot seguix igual” i és que és meravellós que tot vaiga a continuar igual, si alguna cosa deuria haver quedat clara en Oliva era poder traure del dubte en què es troba este club i que des de fa setmanes ens esta dividint i separant en dos grups que cada vegada tenen mes incerteses i dificultats per a aclarir les seues diferències i és que AMBRA-DORSAL 19 no pot continuar molt de temps mes amb esta incertesa.

 

Urgix aclarir ràpidament qui corre mes, Cristina o Ramón, i  per descomptat d'Oliva no podem traure cap conclusió, tot seguix igual.

Jo només he pogut trobar diferències en el numere del dorsal, és que els seus temps són diabòlicament iguals, si en el primer parcial els dos van repetir el mateix temps de 00:28:28, en el segon parcial van tornar a marcar-se tan de prop que van clavar els dos 01:01:00 i és que després d'un emocionant esprint van tornar a repetir el temps oficial 01:29:28 i per damunt de tots els nostres mals van tornar a repetir el seu temps en la nostra ultima esperança que era el temps real i ens van tornar a marcar els dos 01:29:02, així que a menys que els dos xips estigueren en la mateixa sabatilla sol ens queda pensar que un pacte amb el diable és el que esta portant a este club a no poder saber qui corre mes Cristina o Ramón, espere que es posen d'acord i que prompte ens puguen traure d'esta incertesa en què ens trobem. 

I és que són estes carreres les que fan este esport gran, si és veritat que no la vaig poder presenciar, si que me la puc imaginar ja que degué ser una carrera sense tàctiques, sense estratagemes va ser una carrera neta ja que ningú marca a ningú, els dos des del primer metre fins a l'ultime van haver de córrer braç a braç, sabatilla amb sabatilla, xip amb xip, i és que degué ser a mort i lo trist va ser que tant d'esforç, tant de sacrifici, tant de suor vessant en eixes pujades no recompense a ningú, cap sali vencedor, cap va poder guanyar ni perdre només els aficionats a la carrera a peu vam eixir guanyant.

Per favor, els Cristinenses i els Ramonistes  ja no poden mes.

VOLEM SOLUCIONS JA.

Encara que siga a cara o creu.