Uf, ja
ha passat l'Assemblea General i ja tenim la nova Junta Directiva que ens va a
guiar durant esta temporada, així que ens posem en marxa per a començar amb els
nous reptes que ens hem marcat.
El
nostre club sol realitzar les seues reunions en els vestidors de la pista
d'atletisme i encara que un poc revolts podem dir que tenim tot el que és
necessari per a poder-nos reunir, poder xarrar, parlar de carreres, prendre'ns
algunes cerveses i també entrenar, són pense jo uns bons locals i ben
acondicionats, però note a faltar un xicotet detall.
És
eixe xicotet moble molt pràctic que s'utilitza per a penjar prendes d'abric com
a bufandes, barrets, abrics, etc. i inclús complements, com a bosses de mà. Es
col·loquen en el rebedor de les vivendes per a deixar en ells tot el que ens
sobra quan entrem en una casa, efectivament un penjador.
I
encara que són vestidors i esta ple de perxes, estan en l'interior i no en
l'entrada, així que ens fa falta un penjador en l'entrada de la seu de Dorsal
19, i allí abans d'entrar anirem penjant no les nostres peces de roba sinó els
nostres problemes i els nostres ressentiments, que no ens faran falta en
l'interior i a l'eixir els agafem, si volem, i ens els tornem hi ha portar.
Pot
passar que alguns de nosaltres no puguem llevar-nos eixe ressentiment de damunt
i deixar-lo penjat en el penjador, tal vegada perquè se'ns ha transformat en
odi o rancor, llavors si no podem deixar-lo fora en el penjador caldrà
parar-nos en l'entrada i junt amb el penjador meditar si val la pena entrar amb
eixa càrrega.
Si som
capaços de deixar-los en l'entrada segurament nos en adonarem que a
l'arreplegar-los en l'eixida no hi hi ha tants com els que recordem haver
penjat a l'entrar. Pot resultar difícil utilitzar el penjador perquè
interiorment no volem oblidar, ens podem sentir ferits o dolguts i succeïx que
eixe ressentiment torna una vegada i una altra, no donant-nos compte que el
verdader dany ens ho estem fent nosaltres, encara que la nostra intenció es
dirigisca contra un altre.
Moltes
vegades en les persones ressentides sol haver-hi un error en la forma com
interpreten els fets ocorreguts, i una voluntat dèbil que no sap impedir que
estos sentiments negatius s'arrelen en la memòria i a poc a poc en el cor.
Quan
la nostra intel·ligència és capaç de reflexionar i de jutjar en la veritat, no
des del que sent, eliminant l'exageració i l'imaginari, tractant de comprendre
els motius i el que va poder portar a eixa persona a actuar d'esta manera amb
mi; llavors molts ressentiments reduïxen la seua intensitat o inclús
desapareixen.
Així
doncs, la primera mesura de la nova Junta serà l'adquisició d'un penjador.
Una
vegada que el nostre penjador es comence a usar la nostra activitat tornara a
la normalitat i ens tornarem a centrar en el que ens agrada la carrera a peu.
Ja se
que no he anomenat els membres de la Junta Directiva però m'esperare que
estiguen coberts tots els llocs per a fer-la publica la setmana que ve.
Però
deixem ja els temes que ens distancien de la carrera a peu i tornem al que ens
interessa i pel que estem ací, correr.
Tots
ja sabem que el dia 6 de desembre Dorsal 19 es torna a vestir de marató, ens
tornarem hi ha posar la roba de gala i ens tornarem a enfrontar a eixos 42 195 metres que
tant ens agraden, esta vegada a Castelló amb quatre corredors, però abans el
diumenge que ve dos dels nostres corredors es vestiran de marató en Sant
Sebastian.
Vestits amb el trage de marató a València |
Els
primers a tornar-se a posar eixe trage seran; Vicent Franqueza i Tony Woodall.
Un trage que ja tenen ben ajustat perquè li'l vam veure posat a Vicent en la
marató de València i li assentava molt bé eixe ritme de carrrera i hui li l'hem vist a Tony en eixa
passarel·la que ha sigut La Mitja Marató de Benidorm que encara que li estreny
un poc eixe ritme pues li costava portarlo posat, el portava amb molta gràcia i saler.
També
hem vist lluir els trages de marató a Pascual i a Batiste que han provat uns
vestits que pareixen que estiguen fets per un sastre a mesura, tenen el ritme de marato perfectament ajustad. Tot pareix
indicar que Sant Sebastian i Castelló tornaran a ser un passe de la moda
maratoniana de Dorsal 19, un passe tardor–hivern que marcara la tendència en la
marató de la temporada que ve.
Sant
Sebastian i Castelló van hi ha rebre als corredors de Dorsal 19 amb uns ritmes
de marató ben ajustats, sense cap arruga i fabricats amb un teixit especial fet
a base en entrenament i una gran voluntat de sacrifici, preparats per a
suportar el fred i l'aigua, i per descomptat els 42 195 metres sense
arrugar-se.
MITJA MARATO DE BENIDORM.
Carmen Sala: 1h 27m
Pascual Sendra: 1h 42m.
Batiste Piera: 1h 42m.
Tony Woodall: 1h 43m
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada