LA CLAU ESTA EN SUPERCOMPENSAR UNA ALTRA VEGADA.

Molt poques vegades solem analitzar des d'ací els entrenaments dels nostres corredors però és que esta vegada ens ho han posat a "ou", segur que molts de nosaltres ens n'haurem adonat, i si faltava algun ara s'assabentara, que en les tres carreres d'este llarg cap de setmana diversos de nosaltres hem repetit.

Tres corredors han participat en dos carreres, Pascual Sendra i Fernando Vicens que ho han fet en la Raval i Algemesí, i David que ha corregut en Algemesí i Castalla.
Si mirem els temps veiem que tant Pascual com Fernando no pareix que s'hagen reservat molt en cap de les dos carreres, tot al contrari que David que encara que en la foto d'entrada d'Algemesí pareix trencat, segur que es reserva per a la carrera de Castalla, ja que els circuits de muntanya poden ser molt traïdorencs.

Sol un corredor, Carlos Siscar, s'ha atrevit amb les tres carreres i si mirem els seus temps ens podríem atrevir a dir que s'ha guardat molt poc, els seus temps en els seus tres dies, estan en el seu possible ritme de marató igual com els de Pascual i Fernando, Què significa açò?, no se n'han adonat?, o si?.

Carlos ha corregut 52,300 km a ritme de marató en tres dies, Pascual i Fernando 31,200 a ritme de marató en dos dies, volem pensar que són conscients d'això i que esta setmana es repassaren l'articule sobre la "supercompensacio" perquè despres d'este fenomenal entrenament estan quasi en l'obligació d'aprofitar-lo, de traure-li tots els beneficis que té i espere que amb este comentari sàpien descansar i "supercompensar".

Personalment, tal vegada per l'edat, preferisc el sistema de David al meu modest entendre és mes segur, no segur a aconseguir resultats sinó a fonamentar un bon entrenament, la marató esta inclús lluny i és millor fabricar uns bons fonaments que arriscar-se a una lesió o ha un sobreentrenament i entrar en una fatiga crònica de què costa molt eixir.