I VAS GUANYAR?

    Quasi sense donar-nos compte se'ns hi ha passat la setmana, entre reunions i preparacions per a les festes Nadalenques, que se'ns tiren damunt, sense quasi temps per a poder entrenar i poder disfrutar de la carrera a peu, però per fi ha tornat a arribar el cap de setmana, el dissabte per a preparar la carrera del diumenge i el dilluns per a recuperar-nos, en fi se'ns presenten uns bons tres dies.

     Demà estarem en Algemesí, correrem en la que ja és una mitja clàssica a València i quasi segur que el dilluns quan ho comentem algú ens farà la clàssica pregunta i vas guanyar?

    Clàssica pregunta, que ens faran sobretot aquelles persones que saben la nostra afició a les carreres.

     No em queda clar si esperen que contestem "Arribe primer!" O si esperen el clàssic "em va anar bé, vaig acabar el xxx en la general i xxx en la meua categoria!" i internament pensen "pa que corre tant si mai arriba el primer".

     Reconec que encara no sé com eixir airós a esta pregunta; no perquè no sàpia la resposta sinó perquè no sé com dir-los en poques paraules que sempre guanye encara que no em puge a un podi.

     La relació esport- salut és tan intuïtiva que no resistix la menor discussió (encara en els esports extrems), la qual cosa no resulta tan intuïtiva o almenys pocs es prenen el temps per a parlar o escriure sobre els "beneficis per empatia" que genera l'atletisme.

    L'il·luminat de Saint Exupéry va escriure allò de "l'essencial és invisible als ulls", cita molt encertada si es tracta d'entendre açò.

     Passem tant de temps buscant dades i receptes per a córrer més ràpid que passem per alt que encara amb dades i receptes no s'acaba cap carrera. Tots els que confiem mesos d'entrenament a "eixa carrera" i esta se'ns afona sense avís, no han segut derrotats.

     Cada viatge a un carrera és una experiència única, t'acosta més i més al món interior de cada atleta, aprens a respectar-lo com si fóra el teu germà, es compartixen secrets i manyes, i encara que et toque adormir en un hotel de quarta tenim assegurada la lliçó.

     Amb propietat puc assegurar com es va sentir Carmen quan es va portar el Primer Lloc en una carrera; jo vaig estar allí no m'ho van comptar. Vaig vore alegria en la cara de Carlos Siscar a l'acabar la seua primera marató, jo vaig estar allí no m'ho van comptar.

     Quants de vosaltres coneixeu històries semblants?                    Segurament molts, i segurament més motivadores que saber la relació cost benefici de les carreres o teoritzar un rendiment en marató basada en una formula matemàtica.

     Hi ha tant d'altruisme en una carrera de carrer que mereix ser contada o transmesa i és ací on jo hauria de respondre-li al meu interlocutor "Si, sempre guanye encara si m'han d'ajudar a arribar".

    Per a acabar una frase celebre.

　Por cada corredor que recorre el mundo participando en maratones, hay miles que corren por el gusto de escuchar las hojas y la lluvia, y que esperan que llegue el día en que les resulte todo tan fácil como a un pájaro volar. Para ellos el deporte no es una prueba, sino una terapia; no un desafío, sino una recompensa; no una pregunta, sino una respuesta.

Dr. George Sheehan