El repte seguix en peu.

Estem en l'última setmana de la XXIX Volta a Peu a Pego i moltes coses ja estan preparades pa que el dissabte que ve puguem donar l'eixida, tot esta pensat ara només ens queda que comence l'espectacle.

Podríem dir que tenim els bastimens de la carrera ja col·locats i que el dissabte els llevarem per a veure com ha quedat tot el treball realitzat ja que fins ara tot són hipòtesis i encara que pensem que hem treballat bé sol estarem contents quan sapiem com se senten de satisfets els corredors.

Hem brindat per a tindre sort i que tot isca bé el pròxim el dia 7 però només el treball del divendres i del dissabte ens podrà assegurar la recompensa de la labor ben feta.

I és que el divendres a partir de les 21,00 en el pavelló cobert hem d'omplir totes les bosses i organitzar la zona de meta, i establir tot el control del circuit pa que el dissabte no tinguem sorpreses.

També el dissabte al matí tindrem alguna cosa que fer, pintar el circuit, col·locar les tanques, traslladar les bosses i portar l'aigua al quilòmetre 5, en fi tenim treball que fer per a poder tindre sort a la vesprada.

Organitzar una carrera és sempre un repte. Tot repte implica que hi ha alguna cosa difícil que aconseguir, però que val la pena l'esforç per aconseguir-ho.

Perquè “el que val la pena” costa, i el que costa exigix deixar altres coses que poden ser més agradables o que ens abellisquen més.

Per descomptat, no tots estem d'acord en com organitzar la carrera i què és el que millor funcionara.

La polèmica pot sorgir i es fa molt més gran quan es tracta d'establir una jerarquia entre que és el més important per al corredor.

Perquè és normal que sorgisquen conflictes. Si u, per exemple, per a recolzar al corredor popular vol que se li done una bossa plena però hi ha de eliminar tanques del circuit, què és el més important? Si un altre, per a millorar la XXIX Volta a Peu, ha de donar un refresc al final a canvi de no tindre suficients camisetes, quin val més? Si un tercer, creu que és millor un circuit ben organitzat que una bona camiseta, quin val més?

No es pot viure sense conflictes. Per desgràcia cada opció implica deixar de costat una sèrie de possibilitats i triar altres. Ho sabem molt bé els que organitzem alguna carrera.

Convé, de tant en tant, assentar-se i pensar què és el que realment “val la pena” per antonomàsia, per damunt d'altres coses que també valen, però valen menys. La resposta pot paréixer difícil, però no ho és. Val la pena un circuit ben senyalitzat. Val la pena una carrera on el corredor només es preocupe de córrer. Val la pena córrer sabent els quilòmetres que portes recorreguts i els que et falten. Val la pena l'aigua i la dutxa del final. Val la pena les experiències que recordarem durant molt de temps, que no passaran. Val la pena la marca que ja no es pot perdre ni ens poden llevar. Val la pena el que ensenyem a l'altres corrent. Val la pena les amistats que fem en la carreres. Val la pena lo que produïx pau.

Ací es tracta d'espentar i de moure a cada un pa que practique un esport tan saludable com la carrera a peu, pa que patisca pel que val, precisament perquè val. Això serà possible només si de veritat som capaços de posar tots el nostre entusiasme en l'organització de la XXIX Volta a Peu a Pego i els corredors i tots els que vinguen a disfrutar d'este esport tan popular sàpien descobrir el que val més, si mostrem que és possible aconseguir-ho amb l'exemple de la nostra pròpia alegria i satisfacció.

Tots els que acudisquen ja siga a córrer, a mirar o a organitzar necessiten trobar en la XXIX Volta a Peu a Pego els exemples autèntics del que cal fer. Només seguiran els nostres passos quan vegen que “va valdre la pena” l'aconseguir el que hem aconseguit. El repte seguix en peu. I val, de veritat, la pena...