Torna el “Camí d'Al-Azraq”.

Arribem al final del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19, com va sent habitual amb l'etapa de la Vall d'Alcala. Un any més quan ens encaminem cap al “Camí d'Al-Azraq” veiem que s'acaba també l'estiu i ens endinsem en l'estació de la marató i de les mitges i com no de la carrera del club.

És hora també de repassar les entrades que vam realitzar el passat any per al que nosaltres denominem el “Camí d'Al-Azraq”, on recordarem un poc els circuits i tot el que ens esperara també enguany i el que significa per a Dorsal 19 els nostres entrenaments en la Vall d'Alcala.

http://dorsal-19.blogspot.com.es/2015/09/el-circuit-del-cami-de-lazraq.html

http://dorsal-19.blogspot.com.es/2015/09/els-ultims-tocs-al-ii-open-summer.html

És possible que es puga realitzar un circuit de 20 quilòmetres en què no es toque asfalt si tenim suficients corredors que vullguen utilitzar-lo.

https://connect.garmin.com/modern/activity/1312306064?share_unique_id=3 

Ens reunirem a les 07:00 en el bar La Forana per a pujar tots junts fins a la Vall d'Alcala.

Per als que vullguen acudir directament l'eixida serà des de l'aparcament del càmping a les 08:00.

Després l'esmorzar en el bar Vicent de la Tona.

Els nostres entrenaments en la Vall d'Alcala des que vam començar a pujar sempre han posseït un encant especial, molts de nosaltres que hem corregut innumerables vegades per les pistes forestals tenim la sensació que estem en un dels més bells panorames on poder córrer. Allí es disfruta d'una serenitat i una atmosfera especial, on la sensació d'aïllament, la tranquil·litat i el silenci ens envolten, el repte està a ser capaços de fascinar-nos, de seduir-nos, eixir de nosaltres mateixos per a veure més. I per a fascinar-nos d'alguna cosa cal tindre el desig de conéixer-ho.

En molt pocs llocs de tot el “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 ens podrem trobar amb la sensació d'aïllament i tranquil·litat que ens dóna el no veure cap signe humà, en el paisatge que ens rodejara ha desaparegut tot el que no represente naturalesa i silenci.

La majoria dels nostres entrenaments són deficitaris en silenci i no obstant això és un dels al·licients que més ens atrauen de la carrera a peu, i per les pistes d'Alcalá és on més silenci trobarem. Molts de nosaltres ens posem nerviosos pel simple fet d'estar uns minuts sense dir res. Encara que a vegades és en silenci quan més sentim les sensacions del nostre cos al córrer.

No tot ha de ser silenci, anem també a contemplar tot el paisatge que ens rodejara. Quan correm per paisatges espectaculars amb eixos horitzons immensos, sinó fixem els ulls en ell tot ens pot pareixer igual, però quan els ulls queden fixos en ell sorgixen detalls que a simple vista pareixien no existir. 

És el que ens succeïx any rere any en el “Camí d'Al-Azraq”. És un paisatge que pot paréixer tots els anys igual. Parar-se, relaxar-se, oblidar-se per un moment de l'entrenament és el que ens portara a veure coses noves i a viure una sèrie de sensacions que només sentirem allí dalt.

Cal conversar amb el paisatge. Una conversació és un dialogue entre dos, moltes vegades parlem però no escoltem i hem de donar l'oportunitat a la naturalesa que ens rodeja que ens parle i per a això necessita que li donem l'oportunitat de fer-ho, al detindre'ns i guardar silenci per un moment la podrem escoltar.

Tal vegada no siga el “III Open summer circuit training” la millor ocasió per a sentir eixes sensacions, per la gran quantitat de corredors i tot el tragí que això comporta, però el camí ja estarà marcat perquè puguem tornar en una altra ocasió a experimentar totes eixes sensacions. El “Camí d'Al-Azraq” ens ensenyara uns llocs tranquils per on córrer i estar en contacte amb la naturalesa, però un contacte que perquè siga intens el devem desitjar.

El primer cicle acabat.

Ja estem ficats de ple al setembre i com ens succeïx des de fa alguns anys ens trobem amb la primera fase dels entrenaments dels què estan preparant ja siga les mitges maratons de Gandia i València o dels qué estan preparant les maratons de tardor com Múrcia, València, Sant Sebastian o Castelló, ja acabada. 

El que significa que la nostra implicació en la carrera a peu i en els entrenaments haurà pujat un altre escaló, tot açò ajudat també per les etapes finals del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19.

Estem en la part final del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 i amb la I Marjal de Gandia se'ns va la ultima etapa plana, on els maratonians han disfrutat d'un circuit completament pla i han realitzat un bon entrenament completant el primer cicle d'entrenament, ara una setmana per a assimilar-lo i a continuar. 

La I Marjal de Gandia ha complit amb tot el que tènia previst i ens ha mostrat un nou circuit on poder realitzar algun dels llargs que incara ens queden per realitzar als maratonians, ja que buscar la varietat en els llargs és una forma amb què aconseguirem que se'ns facen més curts.

Així que mentres els entrenaments ens van acostant als nostres objectius, hem vist com estos últims dies Tania i Máximo continuen pujant al podi, Tania nadant a Dénia i Máximo guanyant carreres esta setmana en la nocturna de la platja de Xeraco on s'ha pujat al més alt del podi en la general i per tant també en la seua categoria.

Ja haureu notat que el nostre nivell d'ansietat ha pujat un poc, ja ens comença a disgustar botar-nos alguna sessió d'entrenament o no poder-lo complir en la seua totalitat. I anem tenint cada vegada més la impressió desagradable i molesta que algo hem fet malament, ens sentim culpables quan per algun motiu no hem anat a córrer.

Hi ha un moment en la novel·la de Daniel Defoe, “Robinson Crusoe” on el protagonista espantat per l'empremta d'un peu en la platja arriba a la conclusió que “La por al perill és deu mil vegades pitjor que el perill mateix i el pes de l'ansietat és major que el del mal que la provoca”, i és que la majoria de les vegades la por i l'ansietat a no complir amb els entrenaments és pitjor que el benefici que haguérem adquirit al realitzar-los. 

 Hi ha vegades que la inquietud i el nerviosisme davant d'un entrenament no complit ens porten a forçar i ficar-lo com siga, com amb calçador. Quan realitzem un pla d'entrenament ens ha de produir plaer i gaudir-lo, sentint amb això gran satisfacció ja que cada sessió ha de ser en si mateixa plaent, comprenent molt més que la mera diversió, que poguera fluir amb harmonia i tranquil·litat.

Hi ha situacions durant el temps que dura un pla d'entrenament en què hem de saber perdre alguna sessió i deixar-la passar, no he pogut o no l'he completat, no passa res a continuar corrent i disfrutant.

I és que no hi ha cap pla d'entrenament que si el seguim de forma perfecta ens garantisca que complirem el nostre objectiu. Pots complir-lo al peu de la lletra que si no et toca aconseguir el teu objectiu, eixe dia no el vas a aconseguir.

Hi ha carreres en què ho donem tot, ho controlem tot, complim amb els nostres ritmes sempre concentrats, ens hidratem bé… i MIRA… eixe dia no toca. T'entregues a fons i te'n vas a casa de buit.

I què dir d'eixa part de la sort que no és controlable, tant de la bona sort com de la mala sort.

Tot açò que estem dient no pot servir-nos per a desatendre els nostres entrenaments, perquè per a aconseguir els nostres objectius tots sabem que majoritàriament – Si depén de nosaltres- la idea principal del que estem dient és que per a complir un pla d'entrenament cal fer-ho relaxats i prendre consciència que hi ha situacions que forçar-les no provocarà ni que ocórreguen, ni que milloren.

Per a anar acabat, la sexta etapa del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 esta ací, anem hi ha prepara-la i veure quals són les millors opcions i hi ha caminar.   

I Trail i Caminada a L'Orcha

Una vegada acabada la I Marjal de Gandia ens toca preparar-nos per al I Trail i Caminada a L'Orxa, i és que el “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 encara no ha acabat, ja que ens falten dos etapes.

L'I Trail i Caminada a L'Orcha és un esdeveniment dins de Dorsal 19, ja comente que en el nostre afany d'anar incorporant totes les especialitats de la carrera a peu ja vam incloure la caminada en el 24 x 1 hora, i el mateix vam fer amb la carrera en muntanya en etapes com la d'Orba i la Txeka i ens faltava incloure la caminada en el “III Open summer circuit training” de Dorsal 19.

Encara que, no són únicament estos els trets mes cridaners d'esta etapa ja que tenim dos innovacions, una de les més noves és que és una etapa doble, ja que el diumenge es torna a Pego per la Vall de Gallinera, la segona és que ens podem quedar a passar la nit del dissabte a L'Orcha amb el que açò representa de festa i celebració per a tots els que ens atrevim a participar

El trail que es proposa en esta etapa té els suficients quilòmetres de carrera per a poder ser considerat així, ja que els seus més de 40 quilòmetres i la seua dificultat són suficients perquè només el puguen afrontar els que realment estan entrenats per a esta especialitat. Encara que com succeïx en tot el “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 les distàncies es poden disminuir o augmentar segons l'estat físic de cada u.

Amb la caminada ens succeïx el mateix, hi ha un palmito prou gran per a triar ja siga en quilometratge com en dificultat, que ja anirem descobrint segons siguen els participants i la seua forma física. 

Sobre córrer per muntanya hem escrit diverses vegades en el blog, en canvi sobre caminar per muntanya o del senderisme no ho hem fet incara, senzillament per tractar-se d'una novetat en Dorsal 19.

La major part de nosaltres i a més quasi tots els corredors no són molt senderistes, preferint la carrera de muntanya, i no ho valorem com es deu perquè no ens imaginem que és un dels millors exercicis aeròbics que existixen per a enfortir els músculs de les cames i sense quasi córrer riscos. Ho podem comprovar en com els nostres companys muntanyencs i caçadors no veuen minvats els seus entrenaments per les seues eixides a la muntanya, ja siga per a caçar o per a caminar per les nostres muntanyes. És sens dubte un dels millors mètodes per a continuar entrenant la resistència quan ens trobem sobrecarregats per l'esforç que portem realitzant durant uns quants mesos d'entrenament.

Tal vegada en esta primera edició no hem triat bé la data, ja que amb vista a la marató de València i cap a la Botamarges no és el cap de setmana ideal, acoblar les dates a estos dos esdeveniments esportius és una de les coses que anem hi ha millorar per al 2017, la qual cosa no elimina l'avantatge que representa per al maratonià la participació en esta etapa.

En el senderisme per la muntanya es consumixen tantes calories per quilòmetre com en la carrera a peu, això és així per que es tarda més temps a realitzar-ho. No sobrecarregem els genolls ni els turmells i a més estem treballant la musculatura del quàdriceps amb l'avantatge que açò ens representa a l'hora de guanyar velocitat. Amb açò vinc hi ha dir que no es perd res d'entrenament per un dia que en compte de realitzar un llarg ens passem el dia caminant per la muntanya, amb els avantatges de recuperació que això té i el que ens estalviem en la quantitat i força dels impactes en el sòl.

No podem deixar de mencionar també la relaxació que transmet el contacte amb la naturalesa. Quan caminem per les sendes, la naturalesa ens contagia tranquil·litat i podem relaxar-nos amb l'espectacle que ens brinda tant si l'observem al detall o si admirem el seu vessant paisatgístic.

A més ens trobem amb els seus avantatges socials ja que es pot practicar amb la família, amics o companys amb què normalment no practiquem esport, amb els que generalment podem parlar i mantindre conversacions mentres caminem, també ho podem practicar en solitari, una cosa que així mateix té el seu encant.

Igual que en les altres etapes cada un ha de tindre el seu ritme i quan caminem no significa que pel fet de no córrer deguem obligatòriament caminar molt de pressa, hem de caminar al ritme que més còmode anem.

Fins ací hem vist quals són algunes de les característiques del senderisme, però el I Trail i Caminada a L'Orcha és un poc més, és també incloure en el nostre “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 a la nostra família i amics, ja que qualsevol amb un poc de forma física pot participar.

Tot a punt pa la I Marjal de Gandia.

Ho vam dir la setmana passada la I Marjal de Gandia és una etapa “supercúster”, ja que és l'agrupació de totes les experiències acumulades durant tot el “III Open summer circuit training”, és on hem intentant unir totes les coses bones que ens hem trobat durant tot l'estiu i així aconseguir una gran etapa, on caben tots els entrenaments que tenim previst fer, ja que les seues possibilitats quant a quilometratge són innumerables perquè resulta facilíssim i res complicat augmentar o disminuir els circuits.

Enguany per ser la primera edició només apreciarem una xicoteta part del seu potencial, que sens dubte es mostrara en els següents edicions.  

Tots ja sabem que és el “III Open summer circuit training” de Dorsal 19, quins són els seus objectius, i que un d'ells té com a finalitat poder entrenar tots junts perquè sabem que realitzar els entrenaments en companyia és evidentment un avantatge, encara que puga representar un risc. Sens dubte quan s'efectuen les sessions de carrera lenta, resulta plaent poder córrer junt amb altres corredors, però cal prestar atenció a alguns aspectes.

Vénen estes advertències ara, quan entrem al setembre, perquè els que estan preparant la marató ja estan ficats de ple en el seu entrenament i hi ha alguns detalls que cal recordar. De fet, considerant que estes sessions cal córrer-les a un ritme prop d'un minut més lent respecte al nostre ritme de marató, i en la seua part final a ritme de marató, i com en teoria com cada corredor hauria d'anar al seu propi ritme, el que representaria un obstacle per a la carrera en grup que si bé podem mostrar una certa elasticitat desviar-se molt és un error.

És necessari conéixer el nostre programa d'entrenament per a saber com tenim situat este “llarg”. Per exemple si el diumenge anem a la I Marjal de Gandia i el dissabte hem anat a córrer a Orba on hem corregut ràpid, no hi ha cap problema perquè nostre ritme siga un poc més lent d'allò que s'ha previst, però clar que llavors ja estaríem parlant d'un ritme que podríem denominar de regeneració o de recuperació. En general cada sessió té una missió dins d'un pla d'entrenament i per això tenen un ritme i una distància diferent. No són importants només l'entrenament de qualitat o les sessions amb molts quilòmetres ja que les sessions de recuperació també ho són. I realitzar un llarg quan s'hauria de realitzar una sessió de recuperació és deixar coix el pla. I al revés, fent sessions de recuperació a un ritme massa ràpid i amb molts quilòmetres.

Per això és important que en el “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 es formen grups per a poder aprofitar millor l'entrenament.

Coneixent els ritmes de cada un i les distàncies es poden formar grups de diverses maneres ja que les combinacions són innumerables, és possible que el ritme de marató d'uns coincidisca amb el ritme de rodatge d'un altre o que el ritme de marató coincidisca amb algun ritme ràpid, tot és qüestió d'estudiar un poc els entrenaments.

Cal assenyalar que generalment els corredors que obtenen un major benefici dels entrenaments en grup són els que tenen un nivell més baix. Ja que generalment s'esforcen per a tractar d'aconseguir el ritme dels seus companys d'entrenament, una cosa que no sol existir en el grup més fort. De fet, els corredors més forts dins del grup, tendixen a disfrutar del fet que tenen un poc de superioritat i, el seu subconscient els porta hi ha anar més còmodes. En un sentit pràctic, podem dir que si el seu entrenament els deuria exigir un gran esforç, es tendix a tirar un poc de fre i evitar les sensacions desagradables de patiment. 

Encara que he dit abans que els d'un nivell més baix tenen un major benefici, tenen també el major risc,  pel que han d'anar amb molta atenció perquè el seu major risc el tenen en els dies de recuperació, durant els quals es troben sovint corrent a ritme excessiu, i no acaben de recuperar-se del tot. Este error posa en perill la següent sessió d'entrenament ja que s'arriba cansat a ella i si es repetix moltes vegades esta circumstància es va adquirint una fatiga progressiva, la qual cosa ha de ser evitada a tota costa per a no submergir-se en una crisi de sobreentrenament.

Atenció, als emprenyaments que en compte de millorar ens poden portar a este efecte contrari. Moltes vegades ens trobem competint en l'entrenament i aconseguim arribar amb les piles descarregades o males preparats al dia de la carrera.

Esta bé que en el “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 es convertisca en una sala d'estar, on xarrem, ens riguem i passem un estona agradable, i un entrenament divertit però ens tenim de preocupar del ritme a què estem corrent, la I Marjal de Gandia és una etapa perfecta per a córrer i passar-ho bé però sería panoli no buscar el màxim benefici d'este entrenament.

En canvi, amb el I Trail i Caminada a l'Orxa es pot triar la caminada i dedicar eixe cap de setmana a una recuperació activa, però això com dic tantes vegades serà una altra història.

I Marjal de Gandia, la etapa "superclúster".

Vam acabar la ultima entrada sobre el “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 amb la frase següent: “L'esperit esportiu es va adquirint durant la pràctica, i la qüestió al final de la competició no és donar la mà o no a l'adversari, és per què fer-ho”, i amb ella anem hi ha començar amb la segona part de la I Marjal de Gandia.

Començarem per tant per mostrar la primera part del circuit per a detindre'ns, i continuar després, en el que els jugadors de rugbi anglesos anomenen el “third half”.

La 5a etapa del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 té el seu començament des de l'aparcament de la piscina municipal de Grau de Gandia que podem trobar en el carrer de la Goleta, s/n, i en este enllaç: Piscina del Grau, i a una distància de Pego de 21 quilòmetres, i en 30 minuts podem arribar.

El principi d'esta etapa és la part en què cal prestar un poc d'atenció, ja que els primers 800 metres ens van hi ha portar fins al Camí de l'Alqueria del Duc i anem hi ha haver de creuar part del Grau,  pel que és interessant mantindre el grup unit, després tot serà camp i marjal.

Estos primers metres pel Grau ens han de servir per a anar confeccionat els grups i anar calfant un poc, passarem per l'Alqueria del Duc al voltant del quilòmetre 1,8. Que és una construcció fortificada del segle XVI i que serà el nostre lloc d'entrada a la marjal de Gandia ja que allí es troba l'Ullal de l'Estany, un dels brolladors de la Marjal de Gandia, que vorejarem. 

Molts dels què acudirem a la I Marjal de Gandia estarem entrenant la marató o la mitja marató de València o estarem immersos en l'entrenament d'alguna altra carrera i tots estarem buscant la carrera perfecta. Si, tots la busquem. Tots nosaltres anhelem una carrera ideal, utòpica. Però això mai es dóna. No hi ha la carrera ideal, és una utopia. 

Ja se, que ara la societat en què vivim ens porta a què tinguem la impressió que tenim davant de nosaltres un món sense limites, que tot es pot aconseguir. Però si ho pensem bé són les limitacions el que ens dóna la vida.

Disfrutarem més de la carrera a peu quan ens acomodem al nostre cos, a la nostra capacitat física i minimitzem les demandes que posem en ell. Disfrutarem més de la carrera a peu només quan trobem els límits realistes del nostre cos i ens ajustem a ell.

Este principi de la I Marjal de Gandia ens ha de portar a situar-nos en el grup més paregut al nostre estat de forma i així disfrutem més.

En el quilòmetre 5,200 ens trobarem amb el primer avituallament i amb l'encreuament en què els que trien l'opció curta es desviaren i així poder creuar la marjal de Gandia a través de les llacunes interiors i realitzar 12 quilòmetres.

Com veieu, en blau, esta el desviació que creuara la marjal per a arribar al Grau, al principi de la platja Nord.

El segon avituallament ho trobarem a Xeraco, al voltant del quilòmetre 9,500 en una font que hi ha entre l'encreuament del carrer Sénia de Ferrer i carrer Sant Roc.

Mentres que el tercer avituallament estarà en la platja Nord a principi del passeig Marítim aproximadament en el quilòmetre 15, 200.

Passem ara al que en el rugbi angless s'anomena el “third half”, o siga el “tercer temps”. És una tradició del rugbi en què una vegada que han acabat el partit els jugadors d'ambdós equips es reunixen per a prendre's unes cerveses i comentar el partit, es diu que el tercer temps és tan o més important que el joc mateix, perquè en gran manera és allí on els "rugbiers" aprenen a controlar les seues passions i els sentiments egoistes derivats de la confrontació física, per a valorar ea contrincant i concretar les relacions d'amistat i camaraderia que permeten el fet de practicar un esport en comú. El tercer temps és part del codi de conducta que regula el “fair play”.

I on tindrà lloc el “third half” de la I Marjal de Gandia? On ens reunirem per a comentar l'etapa? Pos en el carrer principal del Grau, el carrer la Mare de Déu del Carme, bo ara carrer La Verge, i en el número 4 on es troba el restaurant el Charro, que millor lloc que este per a canviar impressions¡¡¡.

Ja ho veieu la 5a etapa del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 esta preparada, ara només ens falta acudir per a disfrutar d'un bell circuit i de l'amistat i camaraderia de tots els corredors de Dorsal 19, el “tercer temps” com per als jugadors de rugbi anglesos és la part més important de tota l'etapa on aprenem no hi ha córrer més ràpid sinó a valorar l'ESPORTIVITAT i el JOC NET que són la base d'este esport anomenat carrera a peu.

I Marjal de Gandia

No se si algú haurà fet l'experiment d'allunyar-se per a tindre un altre punt de vista de si mateix o si haurà pogut veure's com algú imparcial per a conéixer-se millor, no eu se, tal vegada siga un experiència que requerisca molt d'esforç i un estat d'anim en el que s'haja d'estar preparat per a les sorpreses. Tampoc se si algú haurà triat un exercici molt més senzill i haurà intentat esbrinar com es veu Dorsal 19 des de fora o com es percep el nostre “III Open summer circuit training”. Com fa el pintor de tant en tant per a observar com va quedant la seua obra.

En fi, nosaltres ara ens dedicarem a algo un poc més senzill i anirem mostrant com és la I Marjal de Gandia del “III Open summer circuit training, alguna cosa ja sabem però necessitem més. Ho diu molt bé Raquel Blasco en el logo del seu blog, https://raquelblascor.wordpress.com/ , “Ex notitia victòria- Saber per a véncer” i és veritat saber per a véncer per cert un blog que pense hauria de ser d'obligada lectura i seguiment per a tots aquells que els apassiona l'esport i com no la carrera a peu, i que no els moleste llegir.

“Ex notitia victòria-Saber per a véncer”, esta frase ha representat l'esperit de molts hòmens. Lema, que estaria bé aplicar a la nostra vida i també a este món de la carrera a peu, però no ens desviem del nostre tema i sabrem un poc més de la 5a etapa del “III Open summer circuit training”.  

Anem hi ha començar per exemple per la denominació: I Marjal de Gandia nom que perfectament podríem canviar per I Marjal de la Safor, ja que la Marjal de Gandia és una part de la Marjal de la Safor que es repartix entre els termes municipals de Tavernes de la Valldigna, Xeraco, Xeresa amb els seus respectives marjals.

També haguérem pogut utilitzar el nom de I Gran Fons del Grau perquè és per tot el Grau per on es desenrotlla tot el circuit, encara que clar amb els seus més de 7000 habitants és un dels uns barris marítims amb què compta Gandia, tampoc haguera estat malament encara que no haguera sigut molt original denominar-lo Gran Fons de la platja de Gandia per similitud amb el 10K, però bo ens hem decidit I Marjal de Gandia, encara que qualsevol de les denominacions anteriors ens haguera servit.

Però anem un poc al circuit, si hem vist i hem observat el circuit nos en adonarem que ens n'anem hi ha recórrer la platja Nord en la seua totalitat, anem hi ha creuar el port pesquer i el comercial, passarem junt l'església de Sant Nicolas i acabarem en la piscina municipal del Grau.

Tot açò en els últims 5 quilòmetres que són els quilòmetres podríem anomenar-los els més urbans de tot el “III Open summer circuit training”.

La platja Nord és eixa llarga recta de 3 quilòmetres amb què acaba el 10K de la platja de Gandia i que tan llargs se'ns han fet en competició però segura que esta vegada disfrutarem més, sobretot per ser de dia i poder admirar el mar. Per cert, única etapa tambe en què disfrutarem del nostre Mediterrani.

Passarem en esta part final per l'església de Sant Nicolas amb la seua estructura tan particular i que va ser una de les primeres estructures que van utilitzar el formigó com a part principal de la seua estructura, i per estos escenaris és per on transcorre la part final de la 5a etapa del “III Open summer circuit training”.

Només una xicoteta reflexió per a acabar, encara que podria utilitzar-la per a començar la pròxima entrada, tal vegada ho faça; hi ha uns principis bàsics dins de l'atletisme que hem d'intentar mantindre i que estos entrenaments ens permeten practicar i comprendre, a saber; el respecte, l'esportivitat i el reconeixement a l'esforç i a les capacitats dels nostres rivals.

L'esperit esportiu es va adquirint durant la pràctica, i la qüestió al final de la competició no és donar la mà o no a l'adversari, és per què fer-ho. Practiquem en la I Marjal de Gandia.

Dorsal 19 només té sort

Hi ha una forma d'arribar a conéixer-nos, a saber com som com a club, com a persones o com a corredors i és allunyant-nos, anar-nos-en ha una certa distància i tornar la mirada arrere. I quan ho fem, descobrirem en el nostre club, en les nostres carreres, en les nostres activitats, en la nostra vida i en els nostres corredors facultats fins ara insospitades. Però cal anar-se'n, cal anar-se hi ha recórrer món per a tindre eixa visió.

Si ara ens poguérem allunyar i observar des de lluny a Dorsal 19, com si fóssem uns desconeguts, ens adonaríem que mirant el blog fa ja unes quantes setmanes que veuríem que Máximo Folques porta pujant al podium setmana si setmana també i llavors eixes persones estranyes i allunyades els cridaria l'atenció Máximo, i intentarien conéixer-lo un poc més i buscant un poc es trobarien amb la notícia que el dissabte tres de setembre rep el premi com a GUANYADOR ABSOLUT del circuit Arenes Alacantines, 

http://arenasalicantinas.es/index.php/resultados-circuitos/

, i llavors eixa persona en què ens hauríem convertit arribaria a la conclusió que Dorsal 19 ha de ser un gran club per tindre com a corredor a Máximo Folques.

Però com no ens podem convertir en altres persones arribem a la conclusió que Máximo és un gran corredor, una gran persona i que Dorsal 19 només té sort de que Máximo ens vullga representar.

Però esta història ja tindrà el seu final el dissabte que ve i llavors mereixerà ser contada i així ho farem, i per tant es convertirà en llegenda, una altra llegenda dins de Dorsal 19, però, i sempre un però, de moment continuem amb el “III Open summer circuit training” de Dorsal 19.

El “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 ens va a portar en la següent etapa a la Marjal de Gandia i com és una etapa nova i que se'n va hi ha desenrotllar per una zona també nova per a la majoria de nosaltres vaig hi ha realitzar unes entrades d'aproximació a ella.

Molts podem pensar que al substituir l'etapa de la Marjal de Pego per la de la Marjal de Gandia ens trobem davant d'una etapa igual o podríem dir semblant, però ens equivocaríem, perquè són completament diferents i només s'assemblen en la paraula “marjal”.

La Marjal de Gandia esta considerada com a zona humida mentres que la Marjal de Pego és un parc natural, és una diferència que notarem quan la recorreguem en la 5a etapa del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19.  Que notarem? Principalment la profunditat i en la qualitat de l'aigua.

La definició de zones humides podria ser "unidades de transición entre sistemas acuáticos y terrestres, donde la capa freática está habitualmente al nivel de la superficie o cerca de ella o, en casos más infrecuentes, donde el terreno se encuentra cubierto por aguas poco profundas", a partir d'ací haurem d'esperar per a veure per nosaltres mateixos la diferències.

Que altra novetat ens n'anem hi ha trobar en la I Marjal de Gandia?  pues el recórrer el llarg passeig marítim del Grau de Gandia, ja se que la majoria de nosaltres ho haurem fet en el 10k o en la Mitja Marató de Gandia, però van hi ha ser dos coses distintes, normalment haurem disfrutat de la platja de Gandia alguna vesprada passejant pel seu passeig marítim però molt pocs vegades corrents, perquè en competició és molt difícil apreciar l'extraordinària platja que té el Grau de Gandia.

Un altre i no menys important per als que realitzen els 20 quilòmetres és que utilitzarem part del circuit, tan conegut per nosaltres, el de la Volta a Peu a Xaraco, com veieu una etapa que ens farà recordar diverses de les carreres que vénen sent habituals per a Dorsal 19.

Una de les particularitats que anem observant en el “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 és el conéixer altres llocs on córrer, és una de les característiques que també es dóna al participar en les carreres que s'organitzen els caps de setmana, i eixe conéixer altres llocs és el que ens porta hi ha no considerar lo nostre com l'única cosa i lo millor. Açò ens val per a ser ampli de mires. 

Ja ho deia Sòcrates fa més de vint-i-quatre segles “Jo sóc ciutadà, no d'Atenes ni de Grècia, sinó del món”. Hui més que mai estes són paraules que necessitaríem apropiar-nos, per tant no siguem només corredors de Pego, o de Dorsal 19, siguem corredors del món.

Arriscant-nos amb activitats noves.

Ja esta, una altra vegada ho hem aconseguit el 1r Gran Fons dels Poblets és una realitat, la qual cosa significa que ja s'ha realitzat, i hem tornat a complir amb les expectatives, hem triomfat¡¡¡

I és que ja hem complit amb la quarta etapa i ens trobem a finals d'agost, també hem creuat l'equador del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 i ens hem demostrat que estes activitats funcionen bé.

En el funcionament d'un club ens trobem moltes vegades amb coses que funcionen bé i altres que no ho fan tant, les primeres ens alegren i estimulen per a continuar, sobretot quan veiem que als corredors els agrada. Les segones provoquen sentiments de tristesa i de vegades, per desgràcia, ens porten a abandonar-les i a iniciar altres.

Per descomptat, no basta de repetir només les que ens ixen bé cal continuar arriscant-nos amb activitats noves.

El Fons dels Pobles, la Marjal de Gandia i el Trail i caminada a Orxa, són tres dels riscos que hem pres enguany, el primer ha eixit perfecte perquè una etapa on pareixia que no hi havia quasi cap al·licient nou i ens ha oubert una porta a una zona d'entrenament que ens permetrà, sobretot als maratonians, ampliar els nostres circuits d'entrenament, una zona que hem descobert molts i que no imaginàvem que teníem tan prop.

La Marjal de Gandia serà també una sorpresa per a la gran majoria dels què acudisquen perquè estem acostumats a la nostra Marjal i vore un altre tipus de Marjal completament diferent ens servirà per a valorar no sols la nostra sinó també altres zones humides que tenim, córrer pel Grau de Gandia fora del 10k i de La Mitja Marató de Gandia ens donarà una visió completament diferent i que a molts els sorprendrà.

Marjal de Gandia

El Trail i Caminada a Orxa és sens dubte la gran aposta de “III Open summer circuit training”, etapa completament nova en Dorsal 19, on seguint el camí que ja vam començar en el II 24 X 1 Hora de Pego on ja vam incloure els caminants, continuem insistint en una modalitat d'activitat esportiva que intentarem incorporar completament en Dorsal 19. I com no el Trail, una altra modalitat de carrera a peu que Dorsal 19 no pot deixar de costat, si ja hem vist el camí obert l'any passat i este en etapes com el Gran Fons d'Orba, el de Mura i la Tkeca, no podíem deixar que no existira una etapa especial Trail, que segur anirem millorant en els pròxims anys però el primer pas calia donar-lo i ja esta donat.

Circ de la Safor

D'altra banda, les carreres continuen els caps de setmana i Dorsal 19 contínua acudint, i com no Máximo i Carmen continuen sense cansar-se d'anar pujant al podi i és que es veu que ells no es cansen de pujar eixos escalons que tant ens costa a la majoria pujar.

Albuixent

No tot és el “III Open summer circuit training”

No tot és en Dorsal 19 el “III Open summer circuit training” ni el 1r Gran Fons dels Poblets, hi ha moltes més activitats que s'estan desenrotllant paral·leles a estes.

Tenim a corredors en la majoria de carreres dels caps de setmana, alguns continuen pujant al podium.

Altres portant a Dorsal 19 pel món.

Tenim a diversos preparant la Botamargens que continuen amb les seues carreres per les muntanyes.

 Tenim també al grup del Blau que dos vegades per setmana es reunixen a les vesprades a córrer per la Marjal per a acabar amb un bon capbussó i una bona cervesa.

I tenim a tots els maratonians amb els seus entrenaments amb vista a la marató de València.

Maximo en Almassera.

Moltes activitats, molts objectius i moltes formes de sentir i viure la carrera a peu són les que tenim en Dorsal 19 perquè així és la carrera a peu, diversa. És veritat que som un sol club, però no està regulat –ni de bon tros- per cap especialitat, no hi ha cap uniformitat en matèria de classes de carreres o disciplines dins del món de la carrera a peu.

La diversitat que tenim no s'oposa de cap mode a estar units en un sol club, sinó que, al contrari, augmenta la nostra força i contribuïx a fomentar millor la carrera a peu. Ha d'haver-hi unitat en el que és necessari, en les qüestions fonamentals. Després es pot admirar una gran varietat de matisos en les formes de relacionar-se els diferents grups, en els diferents tipus entrenaments, en els usos i costums de cada especialitat.

Bay a Londres

El “Open summer circuit training” és un bon exemple de la varietat que podem trobar, ja que tenim circuits per a quasi la majoria d'especialitats dins de la carrera a peu, on cada un pot trobar la forma de córrer que més li agrade.

És interessant que en un sol club es puguen trobar qualsevol classe de corredors ja que tot uniformisme pot asfixiar les activitats que celebra, creant una aparença d'harmonia, mentres que una verdadera unitat ve a potenciar les diferències. Açò no significa que sempre resulte fàcil mantindre la unitat en la diversitat; però, almenys, tenim la certesa que este desafiament es troba en la mateixa línia de tindre un club de corredors cada dia millor.

Nocturna d'Alcala.

No hem parlat incara de les nostres noves etapes, la I Marjal de Gandia ni del nostre I Trail i Caminada a Lorcha però això ja serà al setembre i ja serà com sempre una altra història. Una altra història que com totes les contades tindrà com a fons la carrera a peu,

“Matar dos pardals d'un tir”

“Matar dos pardals d'un tir”, solem usar esta expressió quan aprofitem una sola acció per a aconseguir diversos resultats al mateix temps, és a dir, quan s'aconseguixen dos objectius o resultats a partir d'un sol esforç, d'una sola vegada.

Este hauria de ser el nostre objectiu en el 1r Gran Fons dels Poblets si estem preparant la marató, aprofitar i comprovar si les nostres expectatives per a la marató de València van per bon camí.

Per a preparar la marató utilitzem diversos tipus d'entrenament però el sistema d'entrenament perfecte no existix. No hi ha un tipus de carrera que ens puga servir per si només per a entrenar la marató. El maratonià ha de sentir la diferència entre córrer a una velocitat o una altra, més ràpida o més lenta. Ha de sentir quan corre a ritme de marató o si ho fa per damunt o per davall.

Per a açò anem hi ha utilitzar la 4a etapa del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19, per a córrer durant uns quilòmetres a ritme de marató, és important que el nostre organisme comence a memoritzar quin és el ritme que haurà de portar el dia de la marató, ni més ràpid ni més lent, els nostres músculs han de memoritzar el tipus de camallada, la força que realitza cada múscul per a aconseguir un estil de carrera més econòmic.

L'esmorzar 

El 1r Gran Fons dels Poblets ens brinda un bon circuit per a provar, València és tota plana i el nostre estil de carrera devem buscar-lo en el pla, ja hem tingut pujades i baixades per a agafar força ara hem de buscar economia de carrera a ritme de marató.

Una altra cosa important és començar a estar segurs si el nostre ritme previst és possible, tal vegada siguem un poc optimistes o tal vegada un poc previnguts, i ja va sent hora de comprovar com ens sentim amb el nostre ritme.

Imaginem a un corredor convençut que no podrà amb el ritme de marató que havia previst.  Amb eixa expectativa de fracàs, quina proporció dels seus recursos personals serà capaç de mobilitzar?

Eixe corredor ja s'ha dit així mateix que no pot, que no se li dóna bé això de córrer una marató, que mai podrà ser un bon maratonià. El pitjor és que el problema s'agreuja si comença el seu entrenament amb eixes perspectives, quines actituds prendrà? Seran actituds segures, positives, ferms, enèrgiques? Reflectiran les seues verdaderes possibilitats? El més probable és que no.

Poliesportiu

Quan un corredor està convençut que fracassarà, quins motius té per a posar un esforç intens i constant? Comença amb uns convenciments que assenyalen el que no pot fer, i eixes conviccions reforcen actituds de passivitat, de titubeig, de falta de fermesa. Mobilitzarà una part molt xicoteta del potencial dels seus recursos físics. Què resultats es derivaran de tot açò? Amb tota seguretat seran uns entrenaments mediocres, en el millor dels casos. I eixos resultats mediocres molt possiblement reforçaran el seu convenciment negatiu inicial, la mala valoració que eixe corredor fa de si mateix, que va estar en l'origen del problema: no servisc per a córrer, i açò no canviarà.

És este un exemple clàssic de cercle viciós, d'equivocada valoració d'un mateix. Quan es cau en eixa dinàmica, el fracàs crida al fracàs. Açò els porta a fer poc o res per descobrir i potenciar els seus propis recursos. Més aïna, solen tendir a buscar la manera de quedar-se tal com estan fent el mínim esforç possible.

Imaginem ara a un altre corredor (o a eixe mateix però amb una actitud diferent). Té il·lusió i esperança. Té la convicció que pot fer rendir molt més en els seus entrenaments. No dic que es crega ser el que no és, sinó que creu que pot traure més partit al que en realitat és. Quina proporció dels seus recursos utilitzarà eixe corredor? És indubtable que molt major. Quina classe d'actituds prendrà? El més probable és que siguen més animoses, més segures, amb major energia. Estarà convençut que arribarà més lluny, i posarà més interés per a aconseguir-ho. Amb eixe esforç, produirà, amb tota seguretat, resultats millors.

És una dinàmica oposada al cercle viciós del que parlàvem abans. En este cas, l'avanç crida a l'avanç (igual que abans el fracàs cridava al fracàs). Quan hi ha fe i hi ha esperança, cada pas avant genera més fe i més esperança, i ens anima a avançar a un pas encara més decidit.

Però..., podríem preguntar-nos, és que potser eixos corredors no fracassaran mai? És que basta d'estar convençut de poder aconseguir alguna cosa per a aconseguir-la? No és confondre la il·lusió amb la realitat?

És evident que eixos corredors també fracassaran moltes vegades, com tot el món. En el camí de la millora en la carrera a peu si algú parla d'un avanç lineal i sense cap entropessada, sap molt poc. Però no totes les  entropessades ténen per què ser negatives: cabria citar ací això que qui entropessa i no cau, avança dos passos.

D'ací la importància d'entrenar en ambients agradables on l'optimisme este sempre present, d'ací que el “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 i la seua quarta etapa el 1r Gran Fons dels Poblets siga una bona opció per a entrenar.

L'eixida serà des del poliesportiu dels Poblets, Partida Revoltes 21. https://goo.gl/maps/yzzietzBwtF2

L'hora les 07:30, el café ja sabeu a les 06:30.

Les dutxes en el poliesportiu.

I l'esmorzar en el bar Temptacions, Avd. Mestre Vicent, 3.

Tot en els Poblets.

El dia, diumenge que ve 28 d'agost del 2016.