Arribem al final del “III Open summer circuit
training” de Dorsal 19, com va sent habitual amb l'etapa de la Vall d'Alcala.
Un any més quan ens encaminem cap al “Camí d'Al-Azraq” veiem que s'acaba també
l'estiu i ens endinsem en l'estació de la marató i de les mitges i com no de la
carrera del club.
És hora també de repassar les entrades que
vam realitzar el passat any per al que nosaltres denominem el “Camí
d'Al-Azraq”, on recordarem un poc els circuits i tot el que ens esperara també
enguany i el que significa per a Dorsal 19 els nostres entrenaments en la Vall
d'Alcala.
És possible que es puga realitzar un circuit
de 20 quilòmetres en què no es toque asfalt si tenim suficients corredors que
vullguen utilitzar-lo.
Ens reunirem a les 07:00 en el bar La Forana
per a pujar tots junts fins a la Vall d'Alcala.
Per als que vullguen acudir directament
l'eixida serà des de l'aparcament del càmping a les 08:00.
Després l'esmorzar en el bar Vicent de la
Tona.
Els nostres entrenaments en la Vall d'Alcala
des que vam començar a pujar sempre han posseït un encant especial, molts de
nosaltres que hem corregut innumerables vegades per les pistes forestals tenim
la sensació que estem en un dels més bells panorames on poder córrer. Allí es
disfruta d'una serenitat i una atmosfera especial, on la sensació d'aïllament, la
tranquil·litat i el silenci ens envolten, el repte està a ser capaços de
fascinar-nos, de seduir-nos, eixir de nosaltres mateixos per a veure més. I per
a fascinar-nos d'alguna cosa cal tindre el desig de conéixer-ho.
En molt pocs llocs de tot el “III Open summer
circuit training” de Dorsal 19 ens podrem trobar amb la sensació d'aïllament i
tranquil·litat que ens dóna el no veure cap signe humà, en el paisatge que ens
rodejara ha desaparegut tot el que no represente naturalesa i silenci.
La majoria dels nostres entrenaments són
deficitaris en silenci i no obstant això és un dels al·licients que més ens
atrauen de la carrera a peu, i per les pistes d'Alcalá és on més silenci
trobarem. Molts de nosaltres ens posem nerviosos pel simple fet d'estar uns minuts
sense dir res. Encara que a vegades és en silenci quan més sentim les
sensacions del nostre cos al córrer.
No tot ha de ser silenci, anem també a
contemplar tot el paisatge que ens rodejara. Quan correm per paisatges
espectaculars amb eixos horitzons immensos, sinó fixem els ulls en ell tot ens
pot pareixer igual, però quan els ulls queden fixos en ell sorgixen detalls que
a simple vista pareixien no existir.
És el que ens succeïx any rere any en el
“Camí d'Al-Azraq”. És un paisatge que pot paréixer tots els anys igual.
Parar-se, relaxar-se, oblidar-se per un moment de l'entrenament és el que ens
portara a veure coses noves i a viure una sèrie de sensacions que només
sentirem allí dalt.
Cal conversar amb el paisatge. Una
conversació és un dialogue entre dos, moltes vegades parlem però no escoltem i
hem de donar l'oportunitat a la naturalesa que ens rodeja que ens parle i per a
això necessita que li donem l'oportunitat de fer-ho, al detindre'ns i guardar
silenci per un moment la podrem escoltar.
Tal vegada no siga el “III Open summer
circuit training” la millor ocasió per a sentir eixes sensacions, per la gran
quantitat de corredors i tot el tragí que això comporta, però el camí ja estarà
marcat perquè puguem tornar en una altra ocasió a experimentar totes eixes
sensacions. El “Camí d'Al-Azraq” ens ensenyara uns llocs tranquils per on
córrer i estar en contacte amb la naturalesa, però un contacte que perquè siga
intens el devem desitjar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada