Zona de confort

Un altre cap de setmana interessant, on hem estat en molts llocs corrents, hem acabat per tercer any el “Open summer circuit training” de Dorsal 19 en la Vall d'Alcala. Hem estat en la Xara. Villalonga també ha vist a dorsaleros pels seus carrers. Fins a Redován hem arribat. Hem passat per Sueca a provar el 20K. Hem creuat muntanyes en el Trail Turballos.

Cami d'Al Azraq

Com podem comprovar estem molt actius, tot açò després d'una nit de divendres molt moguda que a limitat un poc la participació de més corredors.

Un cap de setmana on cada un de nosaltres hem viscut experiències diferents, situacions més o menys agradables que van definint el nostre estat de forma, el que som ara. Totes estes carreres van conformat la nostra forma, fins a conduir-nos a aconseguir els nostres objectius, ja siga en la Mitja de Gandia, la Marató de València o Castelló.

 Redovan, 2 DE CAT.VET.A Y 7 DE LA GENERAL

Per a aconseguir açò moltes vegades hem d'abandonar el que s'anomena ara la nostra “zona de confort”. Els corredors majoritàriament tendim a buscar aquells entrenaments i carreres que ens fan sentir plaer i a fugir de totes aquelles que ens produïxen desplaure.

Els corredors del “Camí d'Al-Azraq” majoritàriament hauran estat en la seua “zona de confort”, era un entrenament per a disfrutar. En la Xara, Trail Turballos, Villalonga, Redován i Sueca ja haurà hagut de tot.

Villalonga, 2 POSICIO GENERAL 
1 POSICIO CAT.VET.A

A Villalonga i Redován segur que Màxim haurà abandonat en algun moment la seua “zona de confort” per a aconseguir quedar segon de la seua categoria en Redován, i segon de la general i guanyador en la seua categoria a Villalonga, indubtablement que haurà tornat a la seua “zona de confort” a l'acabar les dos carreres i al pujar al podio, avantatges de saber manejar al seu capritx la “zona de confort” en l'instant just.

En Sueca, Carmen també s'ha manejat com només ella sap fer-ho en la seua “zona de confort”, no l'ha abandona per a guanyar el 20K en la general i en la seua categoria, residix sempre en la dita zona.

El que ens succeïx als corredors amb la nostra “zona de confort” és que si no l'abandonem, sempre estarem igual i el nostre estat de forma no millorara.

Sueca, 1a General Dones

La “zona de confort” és eixa zona en què els nostres entrenaments i carreres es desenrotllen sense sobresalts, ritmes tranquils, xarrades interminables mentres correm, els mateixos quilòmetres en el mateix temps. Es un lloc agradable, en ell ens sentim còmodes i ens permet córrer quasi de forma automàtica. No obstant això, és un estat que ens impedix el desenrotllament. Romandre en esta zona no ens permet avançar, trencar els nostres límits, conéixer, augmentar les nostres habilitats i capacitats... en definitiva, ens limita el creixement.

Vall d'Alcala, máxima zona de confort

Segurament tots hem escoltat alguna vegada; "vés en compte", "això és perillós", "i si ix malament?"... Totes estes expressions, bé siga per por o inseguretat, ens porten a romandre dins de la nostra zona segura, coneguda, de la nostra “zona de confort”.

Encara que estar dins de la “zona de confort” pot ser plaent, no realitzar cap canvi pot atraure diferents conseqüències negatives. No moure's mai dels entrenaments còmodes acaba limitant-nos, perquè fa que el nostre organisme no senta la necessitat de súper compensar per a aconseguir ja siga córrer més ràpid o més lluny i que acabem estancant-nos.

La Xara, zona de confort al limit.

Cal eixir de tant en tant de la nostra "zona de confort", fent alguna sèrie, algun entrenament més dur, desafiant-nos amb alguna meta que es trobe al nostre abast, buscar alguna carrera que ens obligue a superar-nos ja siga per la seua dificultat o per la seua distància i així sempre aprendrem alguna cosa nova, coneixerem a corredors diferents i ampliarem el nostre circule dins del món de la carrera a peu.