Tots tenim els nostres circuits preferits per a eixir a córrer, des de Pego es poden fer infinitat d'ells, de totes les distàncies i dificultats però des d'ací hui comencem una sèrie d'articles en què intentarem donar a conéixer un poc més el nostre entorn, els nostres camins, les nostres fonts, els nostres tossals, els nostres edificis mes significatius pels que passem i que estan ací observant-nos, sense dir res i nosaltres estem aliens a com van ser d'importants o són en l'actualitat.
Començarem per un circuit prou llarg, què creua diverses vegades el nostre terme i així poder passar per infinitat de llocs.
El primer, serà tot un clàssic, diríem la mitja marató amb eixida i final en les pistes d'atletisme, és possible que no es trobe a l'abast de tots però segur que moltes vegades haurem fet parts dell.
Com veieu, en la foto, hui només recorrerem els primers 3 km. Els dos primers no tenen cap dificultat ni tampoc res interessant que ressaltar.
Però una vegada passat el Km. 2 ja veiem que se'ns acaba la baixada a l'arribar al pont del barranc de la "morca", i des d'ací comencen les xicotetes dificultats que ens trobarem, pujarem la curta però dura costera de la granja de Valeriano, per a baixar-la i trobar-nos de seguida amb una pujada més llarga que ens portara al nostre 3 km. I allí amagada entre tarongers i en complet abandó ens trobem amb un dels llocs mes importants de tot el terme de Pego, l'ermita de Sant Sebastià que era el centre de Benumeia.
Com podeu llegir en el llibre de festes del 2007, era una alqueria netament islàmica, estem parlant del segle XI o XII i que va poder mantindre's després de la reconquista, encara que passá ja a ser d'islàmica a morisca, fins que en 1525 després de l'expulsió dels moriscos passá a ser repoblada per gent de Pego i després també per gent de Mallorca, com veieu encara que no queda res penseu que este camí pel qual estem corrent era l'antic camí de Pego a Sagra, i que llavors estava rodejat de cases, estaríem corrent per una alqueria netament islàmica, única en tot el terme de Pego, amb grups de quatre cases, sistema típic musulmà.
Com ja heu pogut imaginar aquella alqueria tènia una mesquita i en segle XVIII es reconstruïx per a passar hi ha denominar-se ermita de Sant Sebastià, com veieu hi ha molta història en Benumeia, si voleu saber mes sobre el tema en el llibre de festes la trobàreu i podeu comprovar que davall dels tarongers hi ha un poc més.
D'ara en avant quan vegem l'ermita de Sant Sebastià, ja sabrem que molts segles arrere ací és possible que també haguera gent corrent sinó practicant la carrera a peu almenys segur que divertint-se en qualsevol tipus de joc.
Un altre dia continuarem corrent pel nostre circuit.
Però una vegada passat el Km. 2 ja veiem que se'ns acaba la baixada a l'arribar al pont del barranc de la "morca", i des d'ací comencen les xicotetes dificultats que ens trobarem, pujarem la curta però dura costera de la granja de Valeriano, per a baixar-la i trobar-nos de seguida amb una pujada més llarga que ens portara al nostre 3 km. I allí amagada entre tarongers i en complet abandó ens trobem amb un dels llocs mes importants de tot el terme de Pego, l'ermita de Sant Sebastià que era el centre de Benumeia.
Com podeu llegir en el llibre de festes del 2007, era una alqueria netament islàmica, estem parlant del segle XI o XII i que va poder mantindre's després de la reconquista, encara que passá ja a ser d'islàmica a morisca, fins que en 1525 després de l'expulsió dels moriscos passá a ser repoblada per gent de Pego i després també per gent de Mallorca, com veieu encara que no queda res penseu que este camí pel qual estem corrent era l'antic camí de Pego a Sagra, i que llavors estava rodejat de cases, estaríem corrent per una alqueria netament islàmica, única en tot el terme de Pego, amb grups de quatre cases, sistema típic musulmà.
Com ja heu pogut imaginar aquella alqueria tènia una mesquita i en segle XVIII es reconstruïx per a passar hi ha denominar-se ermita de Sant Sebastià, com veieu hi ha molta història en Benumeia, si voleu saber mes sobre el tema en el llibre de festes la trobàreu i podeu comprovar que davall dels tarongers hi ha un poc més.
D'ara en avant quan vegem l'ermita de Sant Sebastià, ja sabrem que molts segles arrere ací és possible que també haguera gent corrent sinó practicant la carrera a peu almenys segur que divertint-se en qualsevol tipus de joc.
Un altre dia continuarem corrent pel nostre circuit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada