IN MEMORIAM

dissabte, 26 d’abril del 2008

7 dies nomes



Cada vegada estem mes prop del dia 3 de maig i ja puc imaginar com els corredors arribaran a Pego i es trobaran en les rotondes de les entrades uns senyals que els indicaran on estan les Pistes d'Atletisme i on han d'aparcar, repartirem les indicacions abans del migdia.
Després caminant arribaran a les pistes i la primera cosa que es trobaran seran unes taules en les quals podran arreplegar els seus dorsals, els que ancara no els tinguen, veuran les nostres instal·lacions i es quedaran un poc a veure alguna carrera dels mas xicotets, després és fàcil que s'acosten a veure els vestidors i tal vegada decidisquen canviar-se i dutxar-se en ells, per a això haurem separat els vestidors, per a hòmens i dones.
Molts d'ells ens preguntaran on poder prendre un café i cada un de nosaltres els anirem indicant els bars mes pròxims, tot açò succeirà enmig d'un gentada increïble, la música sonara fort, les pistes s'ompliren de gent, i nosaltres amablement intentarem traure als que no porten dorsal, el nostre nerviosisme ira en augment i quan falte mitja hora ens pareixerà impossible que puguem donar l'eixida a l'hora prevista.
Però abans ja haurem posat una tela d'aranya amb cintes davant de l'eixida, indicarem on esta la eixida als corredors que estiguen en les pistes, en l'eixida un gran arc marcara el lloc a on els haurem d'enviar, i en el carrer lateral estarà preparada la traca, i mentres corredors i organitzadors ens estem posant nerviosos uns pocs estarem pendents del cotxe de policia, que serà el que ens indique que tot esta preparat i llest, però mentres tot açò succeïx molts de nosaltres, que ja hauren repartit camisetes a les categories menors, estaran comptant i recomptant si hauran suficients bosses preparades ja que els mil corredors ens pareixeran deu mil, els que estiguen preparats per a donar l'aigua no pararen de comptar botelletes d'aigua i no estaran segurs si tindran suficients i quan tot parega mes embolicat, quan tot parega que va hi ha esclatar, sense donar-nos compte sonara una traca i dòcilment un miler de corredors començaran a córrer pel nostre poble, fins a cobrir amb les seues vestimentes eixe circuit que amb tanta il·lusió li hem preparat, i només per uns minuts, tal vegada només 3 o 4 minuts, tots els 5 Km. es trobaran coberts per corredors i nosaltres veurem amb orgull que tant de treball i tant de mal de cap hi ha valgut la pena, però el nostre treball no haurà acabat, inclús haurem de solucionar alguns problemes mes però això ja serà demà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada